Abraham Cupeiro, l’encís d’un músic que traspassa èpoques i espais

Com a coprotagonistes, part de la secció de corda de l’OCIM (4 violins primers, 3 violins segons, 2 violes, 2 violoncels i 1 contrabaix), els quals van sonar a altíssim nivell per posar de relleu les encisadores sonoritats d’uns instruments que, de la mà de Cupeiro, et transportaven a altres èpoques i latituds.

El concert començà amb la Simfonia nº 5 de J.D. Berlin i el so del Cornetto, dolç i acaronador, ens retrotreia cap a l’època del renaixement. Després, aquest mateix instrument solista, s’adaptava a la complexitat rítmica i contemporània d’Astor Piazzola i, junt amb una magnífica i vibrant interpretació de l’orquestra, ens oferien les peces Chau Paris, Oblivion i Calle 92.

Seguien les Danses rumanes, de Bela Bartok, un compositor que fascina a Cupeiro i pel qual el músic galleg va viatjar a Rumania amb la intenció d’estudiar i recuperar els instruments originals populars de la zona, el so dels quals havien inspirat Bartok en les seves composicions. Per a l’ocasió, Cupeiro va desplegar tot un arsenal d’instruments de vent que anaven des de la Frula, al Caval, el Cimpoi (una mena de gaita), la Frula dupla (una flauta de doble canó que permet tocar en octaves diferents) i la Tilinca (un instrument molt auster que no té forats i que es toca amb la modulació de l’oclusió de la canya).

A continuació, orquestra i solista, ens oferien una sèrie de composicions pròpies de l’artista convidat, Armenia, Luz Branca, Baleas i Lament, on Cupeiro feia servir instruments com el Duduk, el Karnix i diverses Caracolas. Especialment encisador i emocionant fou l’escolta del Duduk, un instrument armeni de fusta i llengüeta doble, declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat, que va ferir l’ànima de molts dels presents amb el seu so carnós i profund. La presència sorprenent i majestuosa del Karnix, un instrument de vent de l’edat de ferro celta emprat per incitar les tropes a la batalla, recuperat per Cupeiro a partir de relleus en monedes antigues, fou un altre dels grans moments de la nit. A través d’ell vam poder sentir el cant de les balenes en una al·legoria oceànica que esdevenia un clam per la preservació de les espècies i del planeta tot.

Generosos, els músics ens regalaven dues propines, l’Air de la Suite nº2, de J. S. Bach, on Cupeiro tocava l’Uilleann Pipe, o gaita irlandesa, i una altra composició pròpia, Vadzim, alegra i energètica, on el músic galleg emprava un Saxo en do, una raresa (perquè no ha perdurat comunament) més contemporània, molt popular als EUA a la dècada del ’20 del segle passat, que permet tocar la melodia sense necessitat de transportar.

El domini i interiorització del repertori per part del seu protagonista foren una constant al llarg del concert, així com també l’entrega i la passió vers cadascuna de les peces interpretades per tots els músics que ocupaven el petri escenari que s’obria al vent càlid de la nit.

A destacar també la boníssima sonorització a càrrec d’Acústic Menorca que va permetre gaudir, sense cap estridència, de la bellesa natural de cadascun dels instruments que van desfilar per la Torre del Ram en un espectacle que fou alhora classe magistral i gaudi per als sentits.

Un immens bravi per a tots els protagonistes i un agraïment sincer per als organitzadors!