Es declara enamorat de Menorca i dona suport a potenciar el format curt, el talent novell i el compromís amb la societat que hi ha darrere aquest festival.
Quin és el lligam amb l’Illa?
—Quan em va arribar la petició del FICME, em va fer molta il·usió. La meva relació amb Menorca comença des que jo era ben petit; als meus pares els hi agrada molt l’Illa i en els anys 90 ens vàrem passar tot un estiu aquí. Hi he estat diverses vegades. Menorca, sempre que hi vinc, m’enamora, i quan me’n vaig sempre penso quan podré tornar. Que des d’un lloc que m’apassiona em convidin a presentar un festival relacionat amb la meva feina és un goig. També pels principis que té el FICME.
Què en destaca d’aquest festival?
—Potencia el curtmetratge, un format que admiro, que considero molt complicat, i al qual se li ha de donar molta visibilitat, perquè sol ser el menys estimat o promogut pel sector. Per a la gent que s’inicia en aquest món, és un format meravellós per arrancar, per explicar tota mena d’històries. Que es doni oportunitat a la gent que comença i que el rerefons d’aquest festival sigui social el fa molt destacable.
En aquesta edició, el compromís encara és més manifest.
—Amb la societat i amb el medi ambient, que són dos temes bàsics. Hi ha un tipus de cinema que és per entretenir, que és molt lloable i respectable. Però penso que els que treballem en aquest mitjà hem de ser conscients de l’altaveu que és el cinema per llençar missatges; del que això significa i a qui podem arribar. Aquesta capacitat de transmetre, que és màgica, de modificar maneres de veure o d’entendre, és la forma com jo entenc l’art, o l’art visual, en aquest cas.
Mitjançant la productora creada amb la seva germana, Aina, hi és aquesta intenció?
—Aquests són els valors pels quals lluito i els que volem potenciar, mirant que estiguin darrere les pel·lícules que ara podrem fer. És a dir, que hi hagi de fons la cerca de fer pensar, de reflexionar, d’expressar unes problemàtiques socials. Sent pare, ara, sento més la necessitat de treballar per un món millor.
I quina ha estat la influència del seu pare, el Dr. Bonaventura Clotet, destacat investigador en el camp d’infeccions com el VIH/sida?
—A més de les vivències personals i la manera de veure el món, he viscut en el si d’una família on des de petits ens han inculcat aquests valors. Veure a un pare que tota la vida, i encara ara, es dedica amb implicació a la lluita pels altres, per descomptat que ens ha modelat.
Com surt des d’una família de científics l’afició per l’art?
—De forma casual, acompanyant un dia al meu pare, quan érem petits, a una entrevista a TV3, per veure com era la tele per dins. Vàrem participar en un casting i varen agafar a l’Aina per a la sèrie «Estació d’enllaç». Aquesta va ser la primera llavor artística a la família. Arran d’aquelles proves jo també em vaig ficar en aquest món, però com a hobby, havent estudiat Administració i Direcció d’Empreses. Amb 27 anys, em vaig adonar que volia convertir aquella afició en la meva feina diària. Vaig començar amb la sèrie «El Cor de la Ciutat», i ja fa 15 anys que estic en aquesta meravellosa professió.
En diferents formats; cine, sèries i també a un concurs televisiu. Com ha estat l’experiència de jurat a «Eufòria»?
—Molt bonic, perquè entre la gent de l’equip del programa a TV3 i els concursants es va crear una energia molt especial. Haver pogut aportar els meus consells a aquests artistassos que són tots, amb una progressió demostrada molt ferma, perquè poguessin posar-se enmig d’un escenari i cantar de la millor manera possible, ha estat molt reconfortant.
Quins són ara els projectes immediats?
—Som quatre persones les que hem fundat la productora i estem molt il·lusionats amb diferents projectes que tenim en marxa; per fer el que ens ve de gust, des d’on ens ve de gust, i sobretot, amb els equips que nosaltres volem. Quan vas sumant anys, t’adones de la importància que l’acompanyament del viatge sigui gratificant.
I interpretant?
—A l’estiu, he estat rodant una pel·lícula a Perú, un thriller de terror que es diu «La niña del azúcar», i que s’estrenarà l’any que ve. Vaig compaginant les facetes, amb aquesta nova al programa, la part creativa i la part actual de producció. Soc feliç actuant i tinc l’oportunitat d’interpretar altres vides.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Una eminencia?