Un drac emergeix del Port de Maó

L’espectacle Dragon, descansa en el lecho marino està creat i dirigit per Pablo Esbert i Federico Vladimir Strate i l’interpreten sis esportistes de natació sincronitzada: Julia Echevarría, Andrea Fuertes, Conchi Iruela, Esther Mora, Carolina Pino i Irene Toledano.

Hi ha molta valentia pel part de Pedra Viva de programar un espectacle aquàtic per primera vegada sense saber si hi haurà problemes de visibilitat ni si les nadadores podran fer front als inconvenients espontanis que puguin sorgir perquè, de fet, han acceptat de representar l’espectacle a la mar per primera vegada. Valentia per donar i per vendre, valentia que s’aprecia i es valora.

Comença la funció. Les nadadores, amb banyadors del color de pell i amb pentinats ben acurats inicien l’espectacle fora de l’aigua amb una curta presentació en la que intervenen números i moviments que fan pensar en una rutina de calentament o de pràctica prèvia a l’entrada a l’aigua.

Hem vist marxar el sol mentre esperàvem asseguts en una filera de cadires davant de la mar, com una petita muralla xinesa de fusta. El cel ens ha regalat uns núvols blancs i rosats i ara ja és negra nit i la lluna, gairebé plena, apareix tímidament per l’est. En Siscu des de la zodíac s’ocupa de demanar a les barques i barquetes que creuen per darrera que no s’acostin excessivament al que és l’escenari natural de l’acte.

Ara veiem a les nadadores submergir-se en la mar fosca aviat il·luminada per una llum d’un blau marí i dues llanternes que porten dues de les esportistes i que ens fan pensar en els ulls d’aquest drac amb el que compartirem els 50 minuts que dura l’espectacle. I aleshores comença la música, una de les grans protagonistes de la nit!

La música, composada per Pablo Esbert és, juntament amb les llums, la meitat de l’espectacle. S’inicia aquesta amb un sons de xipolleig combinats amb tons greus inquietants i veiem a les nadadores aparèixer i desaparèixer en la mar talment com un monstre amb un cos molt gran en acció. La primera part de l’espectacle es desenvolupa amb aquests moviments ràpids, espasmòdics, misteriosos, amenaçadors i dramàtics de les sis nadadores acompanyades de la música que ens transporta a una cova, o a una llacuna, o al cau d’un veritable drac. De sobte se’ns obliden les barques i piragües que passen per darrera del nostre drac i que també s’han aturat hipnotitzades, com nosaltres, per l’evolució en les aigües fosques d’aquest ser mític.

Amb una transició en la que quatre de les nadadores s’agafen i llisquen en filera formant un cos llarg i sinuós i la cinquena i la sisena fan el cap i la cua del monstre arribem a la segona part de l’espectacle en la que hi ha un canvi de música i de llum.

La il·luminació esdevé més clara, veiem les cares de les nadadores que, amb un acompanyament musical més rítmic i sense abandonar la inquietud creada, juguen de dues en dues amb moviments de braços i cames usuals en aquesta pràctica esportiva amb gran gracia i precisió, representant un desmembrament del drac. En alguns moments van totes a una amb la música i els esquitxos d’aigua que aixequen amb els braços semblen uns focs d’artifici sorgits de la gola del drac.

La segona part de l’espectacle ens recorda per moments una coreografia de dansa contemporània    però efectuada en un medi líquid que es va tornant d’un turquesa preciós gràcies a una il·luminació excel·lent. Finalment el ritme baixa lent fins que les nadadores van tornant a la vora de la mar soles o en parelles i se seuen, donant l’esquena al públic, cara a la mar en la que han deixat el drac enfonsar-se.

La música s’atura i la llum s’apaga. El públic aplaudeix amb entusiasme i amb diferents emocions i jo tinc la sensació d’haver tornat d’un viatge per un món passat que mai va ser i de la ma d’un criatura que mai va existir. Tot un luxe, com diu el fulletó de Pedra Viva en la descripció de Dragón, descansa en el lecho marino? Sí! Tot un luxe i, sobretot, pura màgia!