‘Poetycum’ és una paraula inventada per definir dos observadors del paisatge, del món, a través de la fotografia, que cerquen la seva poesia. Cadascú, amb una forma d’expressió.
Tóbal Esbert (Alaior, 1945) fa 50 anys que camina a la cerca de noves veus a través de la càmera, innovant amb el contrast de color, i plasmant tot el sentiment que li evoca aquesta mirada d’artista a l’hora de contemplar l’entorn. Es troba ara a la Sala de Cultura Sant Diego d’Alaior amb un altre caminant i cercador de perfecció: Damià Coll (Ferreries, 1960), també poeta, per dir-ho d’alguna manera, en la manera de fer fotografia. La bellesa, en la seva obra, apareix captada sempre d’una forma molt delicada, per enaltir-la, igual que les paraules que li posa. També en aquesta necessitat d’escriure els sentiments que evoquen les imatges es troben aquests dos fotògrafs, que mostren en aquesta sala el seu moment artístic o la seva trajectòria. Tóbal Esbert exposa aquí un resum de la seva inacabable obra, des de paisatge fins a creacions més lliures a partir d’objectes inspiradors i captivadors. L’hora de quan surt i de quan es pon el sol és el moment perfecte, en la seva tasca, per estirar els colors de la natura que ens envolta, per remarcar l’encís del cel i la mar, amb la llum del moment. Impossible no posar-li paraules. Potser és per això aquesta llicència, després, d’emmarcar amb versos les seves imatges. La seva poesia escrita serveix, en tot cas, per transportar-nos al seu sentiment, a l’emoció que sent amb el que capta i a tota la passió que hi posa.
De la mateixa manera que fa l’altre enamorat d’aquest art. Damià Coll, però, juga amb les paraules amb petites pinzellades, per impulsar la poesia lliure que surt de cada mirada. Fotografies minimalistes, netes, harmòniques, capaces de no distingir-se pràcticament d’una pintura, tal com ens les va mostrar al seu últim llibre, «Tacte», fet amb el poeta Lluís Guash. El seu moment artístic, ara, és el de la fotografia amb moviment de càmera intencionat, amb un resultat de formes igualment seductores o pictòriques.
«A vegades, convé rompre les normes tradicionals i mirar la fotografia des d’una perspectiva diferent», diu Coll. És el mateix que posa en pràctica, amb la seva personalitat artística, Esbert. Poesia expressiva en aquest artista, i poesia subtil pel que fa al fotògraf de Ferreries. Dues trajectòries, amb exposicions a diferents indrets, on el poble d’Alaior ha tingut un protagonisme destacat en el cas de Tóbal Esbert, i una fotografia recollida en tres llibres pel que fa a Damià Coll. L’exposició conjunta, aquestes dues mirades, es pot veure aquí fins al 5 de novembre. Després, està previst que es dugui a la sala vestíbul de l’Auditori de Ferreries.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Molta sort Tobal des.de Mao, gracies per promoure com sempre la fotografia. Me alegra molt veure que encara u fas despres de tants d´anys que es conexem .Records. El proper mes es veurem per Alaior....no no no no tornu a obrir el meu studi añorat de devant la eclesia de Santa Eulalia. com recordaras. no,,, vinc a fer una conferencia i a saludar a tots els meus amics i clients que aqui vaig fer durant els anys que vaig estar a Alaior.