Anna Bals: «M’agrada transmetre sensacions amb les mirades de les persones»

El passat mes d’agost va guanyar el Concurs de Pintura de Sant Bartomeu, organitzat per l’Ajuntament de Ferreries, a l’haver-se imposat a altres 17 artistes que van presentar les seves obres. A més, el jurat va transmetre que li augurava una carrera molt prometedora i una trajectòria brillant, atés el domini de la tècnica. Així, va subratllar la precisió i bona soltesa en el dibuix, una pinzellada molt fresca, uns colors molt harmonitzats, una composició molt ben resolta des del punt de vista formal i una gran seguretat amb el traç.

Quina va ser la motivació per participar aquest estiu en el Concurs de Pintura de Sant Bartomeu?
—Jo vaig participar en el programa d’estiu de la Fundació Reynolds, que va contemplar fer tot un mes d’un projecte artístic a la Casa Reynolds, a Maó. La Fundació me va enviar un correu per si m’interessava participar en el Concurs de Pintura de Sant Bartomeu i vaig decidir presentar-m’hi.

Tenia pensada qualque obra en concret?
—No tenia res pensat, cap quadre en especial, però com que havia acabat tot el mes a la Reynolds estava amb moltes ganes de fer coses.

Defineixi les característiques de la seva obra que va guanyar el certamen.
—És una composició o iconografia. Sobretot vaig agafar una foto de referència i la vaig modificar, no s’hi troba al quadre final, va ser agafar la paleta de colors, no va ser un procés gaire exhaustiu.

Com o en què es va inspirar per fer aquesta obra?
—Gairebé tot l’art és com una cosa molt personal, és una lliure interpretació, no hi ha una iconografia exacte que puguis dir, bé, açò és el que vol dir.

Per què es va decantar pel retrat?
—Sobretot perquè m’agrada molt el retrat, m’agrada transmetre expressions amb les mirades de les persones.

La seva obra va concitar la unanimitat dels membres del jurat, la va sorprendre guanyar el concurs?
—Sí, me vaig sorprendre un poc, m’hi vaig presentar perquè em feia moltes ganes de fer coses, però no amb la intenció de guanyar exactament.

Havia participat en algun concurs de pintura?
—Sí, feia un parell d’anys que m’havia presentat també al Concurs de Pintura de Sant Bartomeu.
D’on li ve la seva passió per la pintura? Hi ha antecedents en la seva família?
—De petita, sempre he vist a mumare pintar, ella també tenia un munt de llibres sobre pintors, la meva germana també ha estudiat Belles Arts i, per altra banda, la meva tia també pinta. He viscut un ambient en què l’art i la pintura hi ha estat present.

Quin va ser el primer quadre que ha pintat?
—El primer quadre que vaig pintar va ser el que vaig presentar fa dos anys al Concurs de Pintura de Sant Bartomeu.

El jurat del concurs va fer unes valoracions molt positives sobre determinats aspectes de la seva obra, està satisfeta?
—Me va agradar molt el comentari del jurat d’enguany, la veritat, m’hi vull dedicar al món de l’art, vull estudiar la carrera de Belles Arts.

Sap quina branca o especialitat?
—No sé encara exactament el que vull fer, però estic entre diverses opcions relacionades amb la creació de pintura i el disseny, estic entre fer disseny de personatges, història de l’art o concept art, i també pintura o escultura.

Hi ha algun pintor o pintora, tant nacional com estranger, que sigui el seu referent?
—Hi ha un pintor que m’agrada bastant, l’ucraïnés Boris Groh, també m’agrada Monet i Turner.

I dels artistes menorquins, quin és el seu preferit?
—En Pacífic Camps, m’agrada bastant la seva obra.

Quina és la tècnica que sol emprar normalment quan pinta?
—Normalment empr l’acrílic, com l’obra amb què vaig guanyar el Concurs de Pintura de Sant Bartomeu, també he provat de fer olis.

Quin és el seu futur més immediat en el món de la pintura? Està treballant en alguna obra?
—Arran del concurs me van donar l’oportunitat de fer una exposició el pròxim estiu a la mateixa sala de Ferreries. Ja he començat a fer un parell d’obres, perquè m’agradaria poder exposar unes deu obres.

Ha pensat en alguna temàtica concreta de l’exposició?
—El tema que ara tenc pensat és la figura humana en escenes quotidianes, que és el de les dues que tenc començades.