El nou tom de l’Enciclopèdia està dedicat al període històric comprès entre el 1854 i els anys cinquanta del segle XX. | Josep Bagur Gomila

TW
1

El professor i historiador Miquel Àngel Casanovas és l’autor del nou tom de l’Enciclopèdia de Menorca dedicat a la història contemporània que abasta el segle comprès entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. Es tracta del tom 11, volum 2, que al llarg de més de 400 pàgines i amb nombroses il·lustracions en blanc i negre i també a color ofereix una síntesi rigorosa per conèixer una època de la història de l’Illa que el mateix autor qualifica de «crucial». Les previsions de la Fundació Enciclopèdia de Menorca són que el nou tom estigui a l’abast del públic als voltants de Nadal.

Quina època tracta el nou tom d’història de l’Enciclopèdia de Menorca?

-L’anterior tom de l’Enciclopèdia de Menorca acaba al final de l’anomenada «Dècada moderada», el 1854 amb la Vicalvarada, d’on parteix aquest nou tom i abarca pràcticament un segle, donat que arriba a mitjan dècada de 1950. A grans trets, la segona meitat del segle XIX a la primera meitat del segle XX.

En principi, sembla una mica estrany no fer-ho des de l’inici del segle?

-Estem acostumats a veure segle XIX o segle XX, però no tenim en compte que és un concepte molt artificial i jo intent que aquest tom tengui una coherència bastant gran a partir d’aquests límits.

Podria explicar-ho?

-A la introducció del tom ho explic que té una coherència i és que als anys 50 del segle XIX hi ha un canvi de tendència molt important a Menorca, quan comença tot el procés d’industrialització i es posa final a la llarga crisi del comerç de blat, l’emigració a Algèria i tot el que açò va suposar. I, per altra banda, els anys 50 del segle XX també podríem dir que acaba la llarga etapa de la postguerra i es va cap a un nou canvi que s’obrirà als anys 60 amb el ‘desenvolupisme’ i el franquisme tardà.

Com ha estructurat el tom?

-Ho he fet en dues parts principals, una de la meitat del segle XIX fins a l’any 1914 quan comença la I Guerra Mundial, i la segona part de 1914 fins als anys 50, que van precedides per una introducció de contextualització general de la història d’Europa i d’Espanya per emmarcar els fets de Menorca. I els capítols de cada part, que són més de tipus temàtics, com l’economia, la societat, les institucions, i altres capítols més dedicats als esdeveniments. Té el mateix esquema que els anteriors toms d’història. També hi ha una cronologia comparada de Menorca i la història general.

Hi ha recerca personal? Alguna novetat?

-Aquests toms són d’alta divulgació, per tant, és ver que hi ha bastant recerca personal per tapar forats en la seqüència històrica, perquè intent rallar de tot, però no hi ha descobriments espectaculars. Per la part d’economia he aprofitat totes les meves feines que he fet i també d’altres autors, sobretot el tema de l’economia amb història política, tal vegada la part que pugui tenir més interès perquè ha estat molt poc treballada és donar una visió en conjunt de la II República, que se li dedica un capítol, i també un altre capítol dedicat al primer franquisme, són dues coses que hi ha coses publicades, però no treballs específics.

Com definiria la II República a l’Illa?

-La Menorca de la II República no va ser tan d’esquerres, a les eleccions de 1933 va haver-hi a l’Illa una victòria bastant clara del centredreta, en què l’esquerra té una derrota sense pal·liatius, i a les eleccions de febrer de 1936 la coalició de dretes va guanyar en tots els municipis. No estic parlant de 1931, en què entre altres factors els partits de dretes estaven molt desarticulats després de la dictadura de Primo de Rivera.

Quant a la Guerra Civil hi ha molta bibliografia.

-En el tema de la Guerra Civil no som molt original, perquè darrerament s’ha publicat molt sobre el tema. El que he intentat ha estat integrar diferents coses i, a més, fer-ho de manera equilibrada, és a dir, no donar un pes excessiu a segons quins temes que han estat molt estudiats i, en canvi, rallar d’altres aspectes que no han estat tan tocats. He intentat sempre fer una visió temàticament equilibrada, no només amb la Guerra Civil, sinó amb tot.

En canvi, el primer franquisme no ha estat tan estudiat de forma global.

-Es tracta la repressió, un tema també interessant com el de l’Illa en el context de la II Guerra Mundial, l’autarquia, la crisi econòmica de la postguerra i les institucions del nou règim franquista a l’illa. És una visió general que no s’ha fet mai, hi ha alguna cosa sobre aquesta època, no gaire, perquè s’ha xerrat més sobre el tema de la repressió, l’exili, els menorquins de la División Azul o la Falange als primers anys, però fora d’aquests temes no hi ha una visió de conjunt.

_JB_4551.jpg

Quan es produeix el canvi en la Menorca franquista?

-Com he dit, la primera és una època d’aïllament, d’autarquia, de penúries, repressió política, dictadura, en fi allò que s’ha definit els anys 40 i 50 com l’«Espanya de blanc i negre», de mediocritat. Però quan avança els 50 a poc a poc es va anar començant a superar, el que serà l’enllaç amb el tom que vindrà darrer i que tancarà la part d’història, que comença a mitjans dels anys 50 fins a arribar al temps present.

Hi surten fotos inèdites?

-Més que siguin imatges inèdites, he procurat que representin un poc el que és el text. És un tom amb bastantes fotos i imatges en blanc i negre, de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca. També hem procurat posar imatges a color, hi ha pintures, retrats de personatges importants que són citats de la Galeria de Menorquins Il·lustres de l’Ajuntament de Maó. A més, hi ha del fons de l’Arxiu Municipal de Ciutadella.

Quins altres autors han col·laborat?

-Hi ha les col·laboracions d’altres autors amb els requadres temàtics dins el text general, com són Alfons Méndez, Jordi Pons Bosch, Josep Portella o Miquel Àngel Limón.

A qui està adreçat aquest tom?

-Està redactat de manera que sigui intel·legible per a un públic mitjà, no és un tom d’especialistes, no hi ha notes, tampoc referències documentals. És un tom dins la línia del que ha de ser una enciclopèdia, que és una obra de consulta.