El catedràtic Rafael Mata Olmo parlarà sobre la Menorca Talaiòtica i el paisatge. | Efe

TW
1

Disset ponents participaran a la II Jornada d’Art i Contemporaneïtat a Menorca, que es celebrarà els pròxims dies 3 i 4 de desembre a Can Victori i tractarà sobre les relacions entre art i natura. Aquesta jornada, coordinada per Carles Jiménez, ha estat organitzada per la secció d’Història i Arqueologia de l’IME, amb el suport del Consell insular, l’Agència Menorca Reserva de Biosfera i la galeria d’art Hauser&Wirth.

L’objectiu de la segona edició de la Jornada d’Art i Contemporaneïtat a Menorca és definir el paper de l’IME en l’impuls a la recerca de la creació artística i com atracar-se al sector artístic, des del debat i diàleg per analitzar la dimensió de l’art actual a l’Illa. En aquests sentit, la presidenta del Consell Científic de l’IME, Cristina Rita, assegura que «el 2021 van ser dedicades a analitzar sobretot l’estat de la qüestió a Menorca en relació a la creació en les denominades arts plàstiques o arts visuals. I l’any 2022 les centrarem en un tema que és transversal a totes les disciplines del coneixement que abraça l’IME en el marc de la Reserva de Biosfera: la sostenibilitat i la natura des del punt de vista de l’art a Menorca».

Experiències

Per la seva part, el coordinador de les jornades, Carles Jiménez, destaca el fet de conèixer altres experiències i punts de vista per prendre consciència dels beneficis que aquestes interaccions poden aportar a Menorca en tant que Reserva de Biosfera. «Hem reunit un ventall de ponents d’extraordinària vàlua, tant en el camp de la recerca i estudi de les relacions entre art i natura com en la mateixa pràctica artística i la seva gestió des de centres d’art de referència en l’àmbit nacional i europeu», assegura.

Les aportacions dels ponents permetran aconseguir elaborar un mapa de la realitat a partir de difentes òptiques. «L’art té una llarga i estreta relació amb la natura i amb el paisatge. D’una banda, l’estudi de la natura ha estat una constant en l’artista de tots els temps perquè com a ésser humà que és, també és natura. D’altra banda, el terme paisatge està estretament lligat a l’art, de fet neix de la mirada de l’artista, quan aquest confereix a un lloc una intencionalitat estètica i, per tant, cultural», subratlla Jiménez.

El apunte

Els ponents

  • Eduardo Martínez de Pisón, catedràtic emèrit de Geografia de la Complutense de Madrid.
  • Juan Elorduy, divulgador d’art.
  • Marina E.G., artista visual.
  • Pilar Bonet, professora de la Universitat de Barcelona.
  • Paula Santiago, directora Centre d’Investigació Art i Entorn de la Universitat Politècnica de València.
  • Javier Maderuelo, doctor en Arquitectura de la Universidad de Valladolid.
  • Miquel A. Pons Carreras, historiador de l’art.
  • Rafael Mata Olmo, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional de la Universidad Autònoma de Madrid.
  • Anna M. Bagur, Àrea de Cultura Fundació Líthica-Pedreres de s’Hostal.
  • Marcos Ros Sempere, arquitecte i professor d’Urbanisme Escuela de Arquitectura de Cartagena.
  • Nadine Gómez, directora CAIRN centre d’art.
  • Obarra Nagore, responsable d’exposicions del CDANHuesca.
  • David Buckland, fundador i director de Cape Farewell.
  • Rita Sixto, professora de Belles Arts de la Universidad País Vasco.
  • Nuria Román, artista.
  • Gloria Moure, doctora en Historia de l’Art per la UB.
  • Rafael Trénor, artista.