La profecia del Cant de la Sibil·la recorre Menorca

La soprano alaiorenca, Maria Camps, va interpretar, un cop acabat el cant amb el personatge de la Sibil·la, tres peces més, de tipus sacre: «Salve Regina», de Puccini; «Eternal source», de Händel, amb la veu acompanyada de l’orgue i trompeta, i per acabar, un «Ave Maria», de William Gomez, amb les notes de l’organista.

El personatge de la Sibil·la, vestida amb túnica, capa i espasa, alçada davant la cara i anunciant la fi del món i el dia del judici final, en la versió en català, es va fer com a representació litúrgica simbòlica aquest divendres, un dia abans de la Nit de Nadal, a Santa Maria. La tradició pròpiament del cant abans de la Missa del Gall es fa aquest dissabtea la Catedral de Ciutadella, a les 19 h, amb la soprano Maria Camps acompanyada per l’organista Olives i la Capella Davídica, i també a l’església de Santa Eulàlia d’Alaior, a les 20.30 h, amb Toni Pons a l’orgue, i trombó.

Aquesta tradició, que s’ha anat estenent, de generació en generació, per tots els territoris de llengua catalana, des de l’època medieval, i declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco, a Menorca es va recuperar, des de l’església de Santa Maria, fa uns 15 anys.

El cant en vers és la representació litúrgica en la versió en llengua vulgar del «Judicci signum», inicialment cantant en llatí, si bé des del segle XIII es documenten versions en català, com una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua. El Cant de la Sibil·la fou prohibit després del Concili de Trento (1545-1563); però es va continuar representant de manera gairebé ininterrompuda a les esglésies de Mallorca i de l’Alguer durant la Nit de Nadal. En els darrers anys, s’ha anat recuperant aquesta tradició a moltes esglésies de Catalunya, del País Valencià i també a Menorca. Aquí, des de Santa Maria de Maó es va recuperar seguint la versió d’un manuscrit d’«Els Pastorells» del segle XVIII.