Versos colpidors amb la veu de Bartomeu Obrador

Diàleg de poetes: Pere Gomila amb l’autor del poemari, Bartomeu Obrador. | Josep Bagur Gomila

Sonia Marquès Camps29/01/23 4:00

Bartomeu Obrador Cursach (Ciutadella, 1990) va presentar i recitar ahir a la sala d’audiències del Claustre del Carme de Maó la seva obra «Plaquette de Préveza», premi de poesia per a Joves Gumersind Gomila d’enguany. Una obra que destaca per «la riquesa de la llengua, a la recerca de l’expressió més exacta i a la vegada més útil a l’estètica». En va parlar així a la introducció i diàleg amb l’autor el poeta Pere Gomila, membre del jurat d’aquest premi en la segona edició i que convoca l’Ajuntament de Maó. El jove Bartomeu Obrador, membre de la secció de llengua i literatura de l’IME, escriu poesia, diu, abans de la seva vocació per la filologia clàssica, matèria amb la qual es va doctorar per la Universitat de Barcelona.

«Plaquette de Préveza» és el seu primer plec (plaquette) de poesia publicat, i que ell no s’atreveix ni a denominar obra. Però Pere Gomila parla d’ell com «un savi en la recerca en llengües de l’antiguitat, amb una poesia de gran riquesa lírica i amb el pòsit de cultura clàssica». 17 poemes de vida, amb un punt de ficció, de diferents mètriques i extensió, de vegades, amb ironia o amb ressons d’altres poemes, adaptats a la realitat de l’autor.

Amb el nom, l’obra és també un homenatge a la ciutat grega de Préveza, lloc destacat per la cultura clàssica i per aquest «menorquí amb el cap arreu». Ho demostrà amb la seva tesi doctoral escrita en anglès, «The Phrygian Language», una visió actualitzada del frigi, llengua indoeuropea del segle VIII aC i el període imperial romà. Com amb la poesia, cultiva aquest interès minoritari, i ho fa des d’una «sensibilitat (també) minoritzada», amb la qual es defineix, en silenci, al seu blog.

És un altre gest modest d’aquest professor de secundària, a l’IES Biel Martí, que escriu versos colpidors. Els de to clàssic («Pentinador de vents i solcador de mars, jo som el sacerdot, el profeta i el rei»), o amb la menorquinitat de «Ho has de saber, et diran el nom del porc, a tota hora, i a cada passa». Plens de forma i també de significat.