Quins Coverbos! torna a despertar la passió per la tragicomèdia amb 'Lokus'

Una comèdia que parla del gran teatre de la vida, explorant els sentiments més terribles de la condició humana; la soledat, fer-se vell o patir un trastorn mental com una depressió. I al temps, del potencial de l’amor i d’estimar, de vegades, més medicina que les pastilles.

Enamorat d’aquesta obra, segons confessa Damià Moll, va repartir els papers al seu elenc d’actors, donant el protagonisme a Manel Soldevila, en el paper de Miquel, i a Pepe Arguimbau, fent de Blai. Junts configuren el diàleg cabdal de l’obra, d’una força mai vista; tragicòmic, realista i sensible sobre el patiment, en el seu llenguatge universal, però amb unes notes de menorquinitat que l’enriqueixen, amb els registres idiomàtics dels mateixos actors, que li donen encara més autenticitat.

Tres dies per setmana, des del mes d’octubre passat, es reuneixen al soterrani de l’Auditori de Ferreries, a ca seva, per dir-ho d’alguna manera, allà on l’estrenaran dia 17 de març. S’hi troben tots.

Els actors Soldevila i Arguimbau, i Àngeles Serra, Tòful Martí, Diana Pons, Eva Truyol, Lali Fedelich, Carol Socias i Toni Pons, amb papers i representacions també brillants. A més d’Asun Pons, qui fa d’ajudant de direcció i consueta, vigilant que no se saltin cap paraula ni paràgraf del text. Treballen des de la mirada atenta del director, amb tota la seva perspectiva d’una vida de teatre i ara des de baix l’escenari. Una passió que el va dur a actuar ja amb 16 anys, i que encara gaudeix de la mateixa manera als seus 72.

Amb la temperatura pròpia d’un gener rigorós, en aquell backstage, i vestits els protagonistes amb pijama, com mana el guió, s’aboquen durant dues hores a la intensitat del text. Treballant cada gest i la memòria en llargs paràgrafs sobre el mateix fet de viure, o sobre el mal que fa el desamor, o sobre la fredor sovint de centres sanitaris incapaços d’entendre el patiment humà i amb remeis que ‘enloqueixen’, encara més, si es pot dir que ho estan de ‘locus’, els personatges. Un text carregat de literatura i rerefons cultural, amb la música de Jacques Brel com a constant, per donar-li encara més pes al mal existencial de la vida. Una obra gens fàcil, que no deixa indiferent i que també fa riure. Aquí, s’ha de remarcar l’humor afegit d’un Blai representat en el ciutadellenc pur de Pepe Arguimbau, que la fa també propera.

Però estan en els assajos encara, revisant tota la part tècnica, i no es poden desvetllar més pistes. Ni esgarrar la peça amb l’eufòria desmesurada. L’obra es representarà tres dies a Ferreries (17, 18 i 19 de març); a la Sala Multifuncional des Mercadal dia 25 març; al Tetre des Born dia 15 d’abril i dia 22 del mateix mes a l’Orfeó Maonès.