‘Patente de corso’ de l'artista Daniel García viatja a Madrid

El pròxim divendres dia 24, a les 19 hores, tindrà lloc a Madrid la inauguració de «Patente de corso» i podrà ser visitada fins al pròxim 28 de maig. A més, aquesta exposició està inclosa en un circuit que ha preparat la fira ARCO, que també es celebra la setmana que ve a Madrid, per la qual cosa l’exposició de Daniel García serà visitada durant la jornada inaugural pels galeristes nacionals i internacionals convidats per ARCO.

«Patente de corso» és una reflexió sobre la Mediterrània com a espai autònom, objecte de viatges, migracions, conflictes i vides silenciades, que el visitant podrà captar mitjançant una sèrie d’instal·lacions de vídeo, fotografies, retalls de premsa de la Guerra Civil de França i Algèria i mapes, entre altres. «És un projecte que duc moltíssims anys desenvolupant i una de les parts que m’interessava era traçar aquesta línia imaginària a tota la Mediterrània, incloent-hi totes les illes. El que també m’interessava era parlar d’aquelles històries de la Mediterrània d’anada i tornada que ens podem remuntar a gairebé tota la història del Mare Nostrum, els grecs, els romans, que són d’invasions, d’expulsions, que de vegades estan ocultes, però que són part de la història, de com som, com pensem i on som», assegura.

Un capítol a part es mereix la investigació que l’artista ha fet sobre Deseado Mercadal, que va forma part del bàndol republicà durant la Guerra Civil i que va dirigir el diari socialista «Justicia Social». El músic i periodista maonès va abandonar l’Illa abans que passés a mans de les tropes franquistes, essent conduït amb la resta de republicans exiliats a un camp de concentració al sud de França d’on va fugir fins a Alger. El 1948 va tornar a Espanya com a desterrat i el 1965 es va establir definitivament a Menorca.

En aquest sentit, Daniel García recorda que durant la seva recerca històrica es va trobar amb la figura per a ell desconeguda de Deseado Mercadal, que havia estat exiliat al nord d’Àfrica, un exili que afirma no està tan documentat i que compta amb manco bibliografia. «La de Deseado Mercadal és aquesta figura d’algú que aleshores és jove, amb una formació intel·lectual, un artista, un compositor musical que la seva vida en realitat transcendia de casa seva, de les composicions, dels estudis sobre la música o el folklore menorquí, que jo crec que ha estat un dels grans experts. La veritat és una figura que a mi m’ha impressionat, estudiar-la i acostar-m’hi», afirma.

Implicació

L’artista visual també agraeix la implicació de la família de Deseado Mercadal, sobretot de la seva neta Celeste, amb l’aportació d’una gran quantitat de material històric i musical que li ha permès conèixer al personatge. «Treballar amb arxius i cartes personals és de vegades com que ho has de fer amb moltíssim respecte, involucrant la gent, perquè normalment estàs treballant amb un material que no està fet ni escrit per veure’s. També és molt gratificant per part meva, jo sempre em prenc els projectes per aprendre alguna cosa i el que jo faig és que aquesta part que jo he après intento que el públic accedeixi i buscar una empatia amb aquestes històries», subratlla.