El material de la pàgina electrònica Educació Menorca és un magnífic document històric per saber com van viure els infants menorquins la Guerra Civil espanyola

TW
5

La pàgina web Educació Menorca impulsada i gestionada pel pedagog Pere Alzina aporta un interessant testimoni documental de la Segona República i la Guerra Civil de Sebastià Pons, Rafel Pons, Gaspar Timoner, Juan Mercadal i Arcadio Gomila, que durant aquesta època històrica eren alumnes de l’Escola Graduada d’Alaior.

Als anys trenta del segle XX aquest centre educatiu, del que eren mestres Andreu Bosch i Llorenç Palliser, aquest també director, va aplicar un conjunt de tasques innovadores aplicant propostes del mestre i pedagog francès Célestin Freinet, segons apunta Pere Alzina en el seu treball «'Mi historia’: diaris escolars durant la Guerra Civil a l’illa de Menorca». Una d’aquestes experiències pedagògiques de fa noranta anys van ser els quaderns «Mi historia» que en el cas d’Alaior el mestre Andreu Bosch va proposar als alumnes més grans fer un diari que expliqués els fets que diàriament passaven. En el cas de la Guerra Civil, s’hi reflecteixen els bombardejos de l’aviació del bàndol franquista, l’escassetat dels productes bàsics, els incidents i el patiment de la gent, entre altres.

MENORCA. EDUCACION. La Guerra Civil vista amb els ulls d’infant de l’època. La pà gina web Educació Menorca conserva el testimoni dels quaderns de l’Escola Graduada d’Alaior

Els alumnes més grans havien d’escriure un diari personal, amb un text breu i escrit en castellà, que dona una interessant informació sobre una època històrica de canvis polítics i socials, sempre amb la mirada dels infants, que permet fer-se una idea de la vida quotidiana dels menorquins durant la República i la Guerra Civil.

MENORCA. EDUCACION. La Guerra Civil vista amb els ulls d’infant de l’època. La pà gina web Educació Menorca conserva el testimoni dels quaderns de l’Escola Graduada d’Alaior

Quant al període estrictament del conflicte bèl·lic, el fillet Arcadi Gomila el 22 de juliol de 1936 va escriure amb el títol de «Revolución» el següent text referit als primers dies del cop d’Estat del general Franco: «Los militares de España se han alzado contra el Gobierno. Quieren la dictadura. Han empezado por Marruecos y después por toda España. Por las calles de Barcelona yacían muertos y heridos en gran proporción, y parecía que había llovido sangre, lo mismo que en Madrid y en otras ciudades importantes. Aquí en Menorca no ha pasado nada; no ha habido ningún muerto. Las fuerzas de asalto, carabineros, guardia civiles, aviación y marina están a favor del gobierno. La aviación ha sido la que ha hecho más cosa, pues sin ella no sé como habría ido. Casi todas las provincias se han rendido, menos Canarias, Marruecos, Mallorca y Zaragoza. En Ciudadela han saquedado iglesias y han encerrado sacerdotes, porque ha entrado en Menorca el comunismo. Esto de encerrar sacerdotes lo encuenntro muy mal hecho porque cada uno ha de tener su idea». La situació a l’Illa va canviar l’agost amb els assassinats de militars a la Mola i el novembre de militars i capellans empressonats al vaixell «Atlante», que estava fondejat al port de Maó.

MENORCA. EDUCACION. La Guerra Civil vista amb els ulls d’infant de l’època. La pà gina web Educació Menorca conserva el testimoni dels quaderns de l’Escola Graduada d’Alaior

La amenaça dels bombardejos de l’aviació franquista també queda reflectida als textos de Sebastià Pons, que el 16 d’octubre de 1936 va escriure el següent: «Esta mañana a las 7 y 1/2 ha pasado un avión por Menorca, que era fascista y que parece venía de Mallorca, ha dado la vuelta por los pueblos. De las baterías antiaéreas de San Lorenzo de Llucalari le han disparado varios cañonazos pero no han conseguido derribarlo. También he oído decir que hoy ha llegado vapor al puerto de Mahón y que llevaba mercancía para toda Menorca». Una setmana després, deixava constància de víctimes mortals a causa dels bombardejos sobre Maó: «Hoy viernes ha sido día de duelo en Mahón, han venido aviones fascistas y como de costumbre les han disparado de todas las baterías de Menorca, ha hecho dos vueltas, la primera los aviones no han realizado ningún daño y la segunda han tirado 6 bombas de las cuales han explotado solo cuatro. Los daños que han ocasionado han sido en la Plaza de verduras y mató a una mujer, y otra cayó a una casa de un señor y también mató a un tal Luis Jover que era representante».

Per la seva part, Gaspar Timoner el 22 de desembre va deixar aquest testimoni: «Esta mañana por tres veces han tocado la sirena en señal de los aviones que han pasado por Menorca y luego se han marchado. Por ese motivo se han interrumpido las clases hasta las once, haciendo menos trabajos escolares que los otros días. Esta tarde se ha dicho que había llegado de Barcelona un buque cargado de mercancías para los habitantes de esta isla».

Sebastià Pons i Gaspar Timoner fan referència als problemes dels subministraments via marítima i l’aïllament de l’Illa, una qüestió que va generar una gran preocupació entre els menorquins. A més, Francisco Pons el 9 de gener 1937 també va recollir la preocupació per la pujada de preus dels productes més necessaris i la picaresca dels comerciants: «Hoy el alguacil ha cridado la tasa del precio del cerdo lo que ha ido muy bien para todos, primero porque es más barato y segundo porque había comerciantes que aprovechaban la ocasión, y cada vez como las mujeres hacían cola, subían el precio y tenían el negocio muy seguro. Y de esta manera estos estafadores no podrán vender más que el precio tasado».

Esclata-sangs i tords

En aquest context de guerra civil també hi havia dies i moments per fer activitats quotidianes, com anar a cercar esclata-sangs o armar lloses per caçar tords. Així ho conta Francisco Pons el dia de Nadal de 1936: «Esta mañana yo y mi padre hemos ido a ver si aún había hongos y hemos encontrado con toda la mañana 6 libras. Parecía que este año no debía haber más pero el tiempo ha favorecido y han vuelto a salir».