Salvador Conesa narra en un llibre la recerca dels seus orígens

Podria ser el guió d’una pel·lícula, però els fets són reals, i s’han recollit en un llibre que l’autor i protagonista, Salvador Conesa Viloví, de 69 anys, casat amb Esperança Triay i veí ara des Migjorn Gran, va presentar aquest dissabte a Ferreries amb el títol «En busca de mis raíces». A Ferreries va viure acollit a la casa de Joaquim Febrer Sintes i Antònia Torrent Martí; com un membre més, fins i tot, o sobretot, en la part sentimental, d’aquesta família, que Conesa considera seva.

La inquietud, però, el va dur a tornar a la Casa de la Maternitat de les Corts de Barcelona, ja d’adult, per començar una recerca que el conduiria, el novembre de 2018, als peus de la tomba de la seva mare biològica, a França. Antonia Melguizo Encuentra està enterrada allà, on va haver d’emigrar des del poble de Dúrcal on va néixer. Havia quedat vídua a 37 anys amb quatre fills, i es guanyava la vida per tirar-los endavant fregant estances de casernes de soldats. Amb 46 anys es va quedar embarassada, segurament fruit d’un abús. La família ho va voler tapar, considerant-ho una deshonra, entregant el fillet a aquell orfenat de Barcelona i esborrant qualsevol pista de l’expedient.

La força del cor deu ser més poderosa, perquè Salvador Conesa, a qui mai li hagués tocat anomenar-se així, perquè açò ho va decidir un jutge, es va moure per la seva raó, fins arribar als papers que amagaven, entre altres, les cartes escrites amb tinta de desesperació per aquella mare biològica. Antonia Melguizo va cercar i plorar el seu fill fins que va morir, amb 96 anys. En donen fe i relaten aquesta pena en vida els altres fills, amb qui Salvador Conesa s’ha anat retrobant al llarg dels darrers anys, i juntament amb ells, amb cosins, nebots i un llarg etcètera. Una família granadina que gaudeix ara des del mateix poble que va veure néixer la seva mare biològica, des d’una casa que Salvador i la seva dona s’han comprat allà i on passen part de la jubilació.

El llibre, escrit amb l’ajut as Migjorn Gran de Pere Riudavets, i d’Antonio Gil de Carrasco des de Granada, publicat per Editorial Círculo Rojo, es va presentar en aquell Valle de Lecrín el passat dia 9 de desembre. Aquesta presentació es va fer des de l’estela del cognom, prou conegut allà, de Melguizo, i des de tot el rastre que la mateixa Antonia, dona feinera i honesta, segons conten, hi va deixar.

No va ser amb final feliç la vida d’Antonia, sense haver pogut retrobar mai aquell fill. Encara que potser ho veu des d’allà on sigui que, tal com sembla que predeia el seu segon cognom ‘Encuentra’, Salvador ha trobat la seva família. I qui sap si intuïa que va viure de fillet tranquil a un poble amb l’amor d’una família adoptiva que va cobrir totes les seves necessitats. «Arribar a Ferreries -diu Salvador- des de l’orfenat va ser com tornar a néixer». Escriure aquest llibre que recull tota la història, és, per cert, una promesa que Salvador Conesa havia fet a la seva mare, trobada a la tomba, i amb ella, els seus orígens. La mare adoptiva, també Antònia, li havia dit en vida: no em vull morir fins que no trobis la teva família.

Una història escrita amb el cor sobre dues famílies, de la qual ja se n’han fet ressò nombrosos mitjans. Una història en dos llocs: Ferreries i Granada. Els dos que surten a la portada del llibre.