Art contemporani a Hauser & Wirth sobre el passat del nostre mar i futurs imaginaris

Erola Arcalís, curiosament o casualment, menorquina; Adjoa Armah, Laia Estruch, Omar Mismar, Sara Ouhaddou i Abi Shehu, a més del col·lectiu Huniti Goldox, amb Areej Huniti i Eliza Goldox, són els noms propis d'una exposició que trenca totes les fronteres des del Mediterrani, a Menorca, on s'insereix.

Ells provenen o tenen relació amb territoris que voregen el nostre mar, Espanya, França, Marroc o Líban, conjurant en aquesta mostra un seguit d'imaginaris futurs per tractar idees al voltant de les crisis ecològiques i humanitàries que ens afecten. Amb les diferents formes d'art, escultura, pintura, fotografies i amb variada tècnica i elements, es confronta, seguint la tradició crítica de l'historiador Fernand Braudel i la seva visió del temps històric, el llegat que han deixat les diferents civilitzacions o la seva geografia idíl·lica de blaus assolellats. I els reptes que deriven de l'actual emergència climàtica, el postcolonialisme, les guerres civils de països àrabs, les onades migratòries o les polítiques que impedeixen la mobilitat entre algunes ribes.

Diferents mirades que ens interpel·len: «Què en serà del Mediterrani amb les pròximes etapes geològiques?; què trobaran després d'aquest mar els centenars de migrants que s'aventurin a creuar-lo?, o quines representacions reemplaçaran l'antiga idea d'un mar bucòlic?».

I alhora, s'introdueixen en la mostra nous pensaments i narratives que testimonien la capacitat humana per afrontar els reptes que té la regió. Que sense ser utòpic, afirma el curador, obren espais d'esperança cap a la idea que altres «mediterranis» són possibles. De fet, la utopia, tal com la concebia l'escultor i arquitecte André Bloc, es transforma en un espai operatiu d'esperança. Allà, precisament, on se situa l'art contemporani d'aquesta exposició.

La residència d'artistes

Alguns dels artistes han treballat des de l'Illa a través de la residència que els hi ofereix la mateixa Galeria Hauser & Wirth. Així, la creadora de Ghana Adjoa Armah ha conegut realitats de l'Illa i el seu paisatge amb la geòloga Lorena Rasero, l'arqueòloga Irene Riudavets i la biòloga marina Rita Pabst.

Abi Shehu ha treballat amb la ceramista Blanca Madruga en una producció que va començar a la seva Albània natal explorant i fotografiant les coves sota el riu Vjosa, que flueix de Grècia a Albània en sentit contrari a la migració massiva del país. I el col·lectiu format per Huniti Goldox, amb Areej Huniti i Eliza Goldox, ha estat a l'estudi Xalubinia i a les salines de Menorca per a la instal·lació del vídeo «Rising up from Halite». Narrativa digital on la sal es percep com una qüestió de resistència i on hi surt un mar Mediterrani que s'ha assecat.

«Després del Mediterrani» romandrà oberta al públic, combinant-la amb diferents activitats, tallers i el laboratori d'artistes a l'espai de la galeria, a l'Illa del Rei, fins al 29 d'octubre. Diumenge, per exemple, s'oferiran activitats com la performance al voltant de l'obra de l'artista catalana Laia Estruch, que ofereix la seva participació dins aquesta mostra amb les seves teles ubicades al jardí, al bosc, del recinte.

Mar Rescalvo, la directora, afirma com el projecte d'aquesta exposició, una idea que surt de la presidència i els fundadors de la galeria, i les diferents sinergies que inclou els va il·lusionar des del primer moment. Perquè dona espai a artistes joves i connecta a Menorca amb el món des del focus internacional del Mediterrani. També destaca el paper que ha tingut el curador Oriol Fontdevila reunint a aquests artistes, amb veus des de diferents àmbits i perspectives.

A partir de dia 17 de juny, les sales 1 i 2 que acullen «Després del Mediterrani» es complementaran amb les pintures i obres sobre paper de l'artista de Los Ángeles Christina Quarles, en la que serà la seva primera exposició a Espanya.

Homenatge a Menorca des de la memòria personal per a parlar de naufragis universal

Erola Arcalís (Maó, 1986) és l'artista menorquina de l'exposició. Viu i treballa a Londres, ha exposat a diferents galeries d'Espanya i el Regne Unit i ha estat, entre altres distincions, finalista al Premi Barbara Weil. La seva obra combina imatges de paisatges abstractes i bodegons escultòrics per crear ficcions al voltant de les memòries individuals i col·lectives. Mitologia i poesia per a navegar entre la recerca històrica, l'atzar i l'experiència personal, narrada a través de fotografies. És el que ofereix dins aquesta mostra. Un relat que surt a partir del record i les fotos antigues que rememoren la construcció, dins una tanca, d'un vaixell en mans del seu besavi, Paco Preto, mestre d'aixa. Era durant els anys 80, i ella té memòria d'aquest moment, que il·lustra amb fotografies antigues. Recorda igualment com en la història del seu avi hi ha la presó, després de la guerra, des d'on feia maquetes de vaixells, que enviava a la seva àvia. El seu darrer projecte nàutic va ser, però el d'aquest vaixell, quan ell tenia 80 anys. Erola Arcalís torna així a Menorca, recuperant la seva memòria familiar, per exposar en aquest lloc, considerat idíl·lic per aquesta artista, de la Galeria Hauser & Wirth. La seva obra aquí és un homenatge a Menorca, on es combinen diferents escultures a partir de diferents elements i peces trobades a la mateixa tanca. Un diàleg imaginari també amb el seu avi a través d'aquesta arqueologia de la memòria familiar. L'obra es titula «Estudi d'un naufragi». Un naufragi metafòric i universal també per a la mostra.