El biòleg i doctor en Botànica Joan Rita | J.R.

TW
0

La Fundació Enciclopèdia de Menorca ha publicat «Biogeografia de Menorca: Origen de la flora i la fauna de l’Illa», una nova aportació del biòleg i doctor en Botànica Joan Rita que, des de la rigorositat científica i el caràcter divulgatiu, apropa al lector el pes de la insularitat en l’evolució dels éssers vius, la vulnerabilitat als canvis dels ecosistemes insulars o els mecanismes de dispersió dels éssers vius.

L’origen d’aquest nou llibre que té un centenar de pàgines i és la tercera entrega de la col·lecció «Publicacions de l’Enciclopèdia de Menorca», són els tres fascicles de biogeografia de Joan Rita que l’Obra Cultural Balear va publicar el 1979, però que mai es van convertir en un volum de l’Enciclopèdia de Menorca. L’autor ha actualitzat el text original, donat que al llarg de més de quaranta anys s’han fet noves aportacions científiques sobre el tema.

En aquest sentit, Rita subratlla la importància del que s’ha fet en l’anàlisi de pol·len que hi ha en el sediment a l’albufera, «amb aquest pol·len es treuen testimonis dels sediments i en datar-los es pot reconstruir una imatge de la vegetació que hi havia milers d’anys enrere, és una informació valuosíssima perquè, no fa falta imaginar com era sinó que realment està donant una informació de les plantes que hi havia, els possibles canvis ambientals i climàtics que es van produir a Menorca en els darrers milers d’anys».

Una  altra qüestió són els estudis d’ADN que permeten conèixer molt millor les relacions de parentesc que hi ha entre les espècies de Menorca i del continent, «és una informació valuosíssima que dona un plus de dades sobre d’on venen les plantes i els animals que es troben a l’Illa; fins i tot s’han fet estudis d’ADN de fòssils com el Myotragus, que es pot relacionar amb espècies que viuen avui en dia», apunta.

També hi ha estudis molt interessants sobre les relacions entre les plantes i els animals, qui són els pol·linitzadors de les plantes i qui són els seus dispersors. S’han vist casos d’endemismes de l’Illa que han perdut el seu dispersor, és a dir, l’animal que movia les llavors d’una banda a l’altre. «Hi ha un endemisme que era dispersat només per la sargantana endèmica, i quan aquesta va desaparèixer de l’Illa, i ara només queden als illots, a aquestes plantes els falta la capacitat de moure el seu fruit i han entrat com en decadència. És un exemple boníssim perquè es veu clarament que moltes plantes i animals estan íntimament lligats a la seva biologia», subratlla.