Cala en Turqueta sobre paper

TW
0

La Galeria Marlborough de Barcelona acull l’exposició del reconegut artista català d’art contemporani Santi Moix titulada «Carbonífera: dibuixos dels meus viatges a Menorca amb en Macià». Amb el dibuix com essència en l’expressió, presenta aquí 12 obres sobre paper, de gran format, realitzades en carbó, i amb Menorca com a única protagonista.

Santi Moix (Barcelona, 1960), creador polifacètic, deixa aquí de banda el domini que el caracteritza amb el color per reprendre la seva passió pel dibuix. Per tornar a la versió artística més essencial amb el llapis i carbonet. Possiblement, la forma d’art visual més antiga i el primer material que va usar l’ésser humà per plasmar el seu entorn, explica el catàleg de la mostra. Un material «primitiu», com ho descriu aquí el seu amic i guia per l’Illa, el realitzador audiovisual Macià Florit Campins.

Cala Rafalet

Menorca, recorreguda per terra i per mar, per conèixer el camp, la pagesia i tota la seva morfologia al costat d’aquest amic. Dibuixos que la reescriuen, en treballs en blanc i negre que miren o ens duen a l’essència del seu paisatge.

Com narra l’acompanyant: «Mentre dibuixa, en Santi m’explica que intenta pintar el color sense colors». Perseguint aquest impossible, «com un acte de fe», ens confessa després l’artista. I per aconseguir-ho, «es concentra en la representació d’un ritme que és harmònic», igual que ho és l’ordre de la naturalesa, amb tota cura per als detalls.

Cala Pregonda

12 grans obres de gran impacte visual que mostren camins, cales, codolars, boscos o barrancs, creades a base de mats i intensos, que juntament amb l’ús de la línia, obtenen efectes lumínics per marcar l’espai. Traços que es podria dir que despullen Menorca del superflu i la mostren amb les seves formes més singulars.

‘Cor de carbó’

«L’Illa va néixer fa 410 milions d’anys, i les pedres més antigues que s’hi troben són lloselles i gresos del període geològic del Carbonífer», afirma Macià Florit en el pròleg del catàleg. I que «el cor de Menorca és de carbó». En aquests dibuixos hi ha les roques, les pedres i els fòssils que poden sortir d’una Menorca submarina, però també els ullastres i l’efecte del vent; els penya-segats vertiginosos, com el d’Algendar; la costa de Cavalleria, Pregonda o la frondositat de la vegetació de s’Arangí.

Santi Moix

L’exposició romandrà oberta fins al 23 de juny a aquesta galeria Marlborough, una de les més destacades de l’Eixample Esquerre de Barcelona, situada al carrer Enric Granados.

Reconeguda trajectòria

Santi Moix viu i treballa entre Barcelona i Nova York des dels anys 80. La seva obra, en pintura, gravat, dibuix o ceràmica, es caracteritza per ser acolorida i vital i per les formes biomòrfiques; entre la figuració i l’abstracció. Va ser reconegut l’any 2002 amb una beca per la John Simon Guggenheim Memorial Foundation. A Nova York, les seves creacions han estat acollides a espais com la Kasmin Gallery i la Pace Prints Gallery. Els seus darrers projectes especials inclouen un mural per a Prada a la seva botiga del SoHo de Nova York, intervencions en el Museu de Brooklyn o al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Actualment, s’exposa una extensa antològica de la seva obra a la Fundació Vila Casas de Barcelona.

El descobriment de Menorca, per terra i per mar, de la mà del seu amic Macià Florit

«He agafat la Menorca de Macià Florit Campins i la seva família», explica l’artista. El va conèixer a l’equip de rodatge de la pel·lícula sobre els frescos que Santi Moix va pintar a l’església de Seurí, als Pirineus. I va quedar fascinat amb el seu documental «Pedra Pàtria». La curiositat que li va despertar sobre l’Illa, el caràcter i el sentiment menorquí el va dur fins aquí. Macià Florit li va fer de guia per a la creació, i l’artista, com a mostra d’agraïment, per haver-li descobert aquesta Menorca, li dedica el títol d’aquesta exposició.

«L’Illa de Menorca és un gran dibuix», afirma, qui se’n declara un enamorat, després de conèixer-la des de dins. Fins i tot, per parlar en detall de cada línia, de cada roca, perquè «els paisatges me’ls conec tots», afirma traslladat en un moment de la conversa a la bellesa de platges com la de Cala Pilar.