Els referents de la llengua catalana amb accent illenc

L’Associació Amics de les Homilies d’Organyà impulsen aquest projecte, el qual han assumit el Govern balear, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana. A l’arxipèlag s’han instal·lat quatre monòlits, un a cada illa. El de Menorca és al Parc de Rochina, on comença aquest itinerari per llocs, esdeveniments i persones que han ajudat a configurar la llengua.

De Maó a Ciutadella

A Maó, la ruta passa per llocs com la plaça de la Conquesta, amb el monument d’Alfons III d’Aragó (1265 - 1291); l’Ajuntament; o la casa natal de l’humanista Antoni Febrer i Cardona (1761 - 1841), un dels màxims exponents del Grup Il·lustrat Menorquí, defensor de la llengua i la cultura pròpies i contrari amb la imposició del castellà.

Arribam a la casa on va néixer Joan Ramis i Ramis (1746 - 1819), fill il·lustre de la ciutat, un dels fundadors de la Societat Maonesa i referent de les lletres catalanes; el qual està vinculat a altres personatges, com Vicenç Albertí (1786 -1859), Josep Sanxo (1776 - 1847), Mateu Orfila (1787 - 1853) o Joan Roca Vinent.

El recorregut passa per Alaior, on hi ha el carrer de la Sala, dedicat a Josep Miquel Guàrdia (1830 - 1897), autor de 25 obres i centenars d’articles que, quan tenia 54 anys, va rebre l’encàrrec del ministeri d’Instrucció Pública de França per estudiar els dialectes de Balears. I ho va fer, començant per la «meva llengua materna que és el català de Menorca», que recollí la història de la llengua durant els segles XIII, XIV i XV.

As Migjorn Gran, el referent ineludible és Francesc Camps i Mercadal, o Francesc d’Albranca (1852 - 1929), considerat el «primer filòleg menorquí de la història en el sentit científic del terme», segons definí Xavier Gomila, de l’Institut Menorquí d’Estudis. De fet, va ser col·laborador de mossèn Antoni Maria Alcover, del «Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana» i del «Butlletí de Dialectologia Catalana», de l’Institut d’Estudis Catalans.

I des d’aquí, el recorregut arriba a Ciutadella, terra natal de Francesc de Borja Moll (1903 - 1991), figura cabdal, no tan sols de la llengua pròpia de Menorca, sinó del conjunt de territoris de parla catalana. El seu interès per les varietats idiomàtiques el va dur a aprofundir intensament per a configurar, juntament amb Alcover, el «Diccionari català - valencià - balear».

Borja Moll té el reconeixement públic de Ciutadella, de Menorca i més enllà, amb carrers que duen el seu nom i títols, entre altres, com el de fill il·lustre, a ponent. A més, va deixar empremta, va ser pare d’una altra filòloga de reconegut prestigi, Aina Moll i Marquès (1930 - 2019), col·laboradora també del diccionari ‘Alcover-Moll’.

La Ruta de les Homilies d’Organyà de Menorca es titula «El manteniment de la normalitat lingüística» i es complementa, a les Illes, amb els altres tres itineraris, el de «La consciència lingüística» a Mallorca; «Identitat i tradició» a Eivissa; i «La petja lingüística» a Formentera.