Illanvers: tradició versus modernitat

Una trobada coral i benvolguda de bons amics que coordinen, amb esment i il.lusió, l'escriptor Pere Gomila, cap de la secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis; i la poetessa i narradora Llucia Palliser.

Els versos dels menorquins Carme Cloquells i Damià Rotger, l'alacantina Noèlia Díaz Vicedo, els mallorquins Miquel À. Adrover i Josep Lluís Aguiló, i la catalana Marta Pérez i Sierra van recitar històries, vivències, emocions i sentiments. En uns casos, ho van mussitar, en un esponjós i tendre xiuxiueix; i en altres, amb tanta energia i provocació, que arribaven, fins i a tot, al desafiament i el sarcasme.

Cadascun d'ells amb el seu estil propi i segons la seva manera de veure el món i sa bolla; transformant en expressió oral, paraules carregades de present i futur, cadascun dels versos concebuts en la lluita amorosa de l'escriptor contra el paper en blanc. Escrits primer per ser llegits, i declamats després pels rapsodes.

Gaudi per a les oïdes amb els poemes llegits sense presses i amb la música de Balearic Guitar Foundation -Curro González i Andreu Menorca-; esguards plaents per als ulls amb la pintura, que sorgia viva, allà mateix, dels pinzells de Jordi Cárdenas; i l'homenatge esperat a Vicent Andrés Estellés amb la representació de l'actor Àlvar Triay.

Tot plegat, i ben embolcallats, a la vorera de la mar, per la pedra maresa de la fortificació aixecada el segle XVII, que esdevé la gènesi d'aquest poble, avui molt més turístic que pescador, Illanvers era un foc encès que atiava la imaginació i encenia l'enginy.

Ressonen, encara, les paraules de Pere Gomila i Llucia Palliser, a la presentació de l'event: «no hauríem imaginat mai que el trajecte del recital, obert als vents de la creació poètica que, com l'oratge que ens pentinava aquella nit d'agost de lluna plena, l'havien d'empènyer a una aventura apassionant, fins a convertir-se en una de les propostes artísticoculturals emblemàtiques dels estius a Menorca». Ben cert, Pere i Llucia, el temps i la creació literària vos han donat la raó. Illanvers és avui tradició versus modernitat, l'avenir.

La discrepància s'ha obert i ha donat pas franc a la bona relació entre els poetes. I per la seva naturalesa humana continuaran divergint i es diferenciaran.

Enguany el fil conductor han estat els llegats i la tradició. La poesia d'avui és el resultat d'una llarga tradició que ha configurat, ja sigui per continuar-la, ja sigui per rebel·lar-s'hi, els moviments, les estètiques i unes determinades formes de llenguatge que conformen les poètiques actuals. La tradició és present com mai en la poesia contemporània a través de la intertextualitat.

I, just i necessari, l'homenatge al poeta i editor Àlex Susanna, forneller vital, amb el poema «Camí de cavalls», dedicat a «Ponç Pons i Roser Moll, sense els quals Menorca no seria el que és».