‘Cau’, el llibre artesanal que ajunta les dues passions artístiques de Florit Nin

El llibre de poemes i de gravats «Cau», de vint-i-quatre pàgines que contenen deu gravats i deu poemes, tracta el motiu dels insectes com a metàfores del pensament i de com les petites coses són imprescindibles per a la vida, com és el cas dels pol·linitzadors, assegura Florit Nin.

Des de fa anys, Florit Nin va fent llibres originals, entesos com a exemplars únics, però mai havia fet una edició artesanal, és a dir, un mateix llibre reproduït unes quantes vegades, com és el cas de «Cau». I quin és el seu origen?, per què una combinació de textos i gravats?, quins són els animals representats? Així ho explica l’autor. «El tema sorgeix a partir de la meva pintura. Fa una partida d’anys que vaig fent el motiu del cap i dins el cap hi vaig configurant diferents motius, elements, a vegades són dibuixos de plantes, de textures vegetals, a vegades són animals.    Vaig fer un llibre original amb acrílics que eren caps amb insectes i, a partir d’aquestes imatges de diferents insectes, com mosques, mosquits, aranyes i abelles, vaig elaborar deu poemes amb la idea que els pensaments són com a insectes que tenim dins el cap, com si els insectes fossin metàfores dels pensaments, els deu poemes acompanyen les deu imatges del llibre», afirma.

Els poemes de «Cau» tenen la mateixa estructura estròfica, cada un d’ells té cinc estrofes i cada estrofa té quatre versos heptasíl·labs, que és la forma més popular de la poesia, «les gloses també són de set síl·labes, la poesia tradicional sempre sol ser mots de set síl·labes. Al meu llibre són estrofes molt rimades que imiten una mica l’estrofa popular, de la cançó tradicional», assenyala.

Procés laboriós

Per altra banda, el procés d’elaboració dels gravats ha estat molt laboriós, en què l’autor ha partit d’un llibre original seu i ha agafat les imatges que ha passat en planxes de polímer, un treball pel qual ha comptat amb la col·laboració de Verónica Arellano del Centre d’Art i Gravat Xalubínia. «Hi ha moltes tècniques calcogràfiques de diferents tipus de gravats, però en el meu cas he partit d’un llibre original, un llibre pintat meu, he agafat aquelles imatges i les he passades en planxes de polímer que és un procediment calcogràfic que es basa en la llum, de manera que són com a fotogravats, a partir d’aquella imatge jo he fet planxes, i a partir d’aquelles planxes he fet l’estampació amb paper de gravat. Però cada gravat té dues planxes, una que té una base de color i l’altre que és el dibuix en tinta negra», afirma.

Prop d’un any ha invertit Florit Nin a materialitzar el seu projecte artístic, tot fet de manera artesanal, incloses les tapes fetes de fustes i tractades amb pasta per poder estampar-hi damunt el títol i també les guardes. «Prop d’un any des que va començar amb la idea de fer l’edició de gravats i una vegada amb el material preparat anar el febrer a Xalubínia, ara fa més o manco un mes o mes i mig que vaig acabar l’estampació i també el cosit perquè l’he cosit jo de forma manual, amb el sistema còptic que és una forma molt antiga de lligar plecs de fulls que va molt bé per als llibres d’artista perquè deixa el llibre completament obert, les pàgines queden ben planes, perque sigui molt fàcil d’obrir i de manejar», subratlla.