La mestra Margarita Florit Anglada

TW
0

L’historiador i investigador Gabriel Julià Seguí rescata de l’oblit trenta-set dones rellevants de diferents èpoques i desconegudes per la majoria, per culpa d’una història «escrita per homes i, des de la seva visió com a protagonistes principals». Ho fa a través de «Noms propis (femení plural)», un llibre que repassa les darreres centúries per fer un poc de «justícia» amb personatges rellevants que destacaren de forma important en els seus àmbits.

CIUTADELLA. Gabriel Julià presenta `El Teatre a Menorca¿.

Gabriel Julià ha investigat la vida i la trajectòries de les dones que configuren el llibre

Explica l’autor que ja fa temps que es plantejava de fer aquest recull que ara veu la llum, amb una quarantena de «dones erudites, artistes, científiques, empresàries, obreres o mestresses de casa» que sovint han estat silenciades, segons exposa Rosa Gornés en la introducció.

Portada de «Noms propis (femení plural)»

Àmbits diversos

Entre les protagonistes de «Noms propis (femení plural)» s’hi troben dones de Menorca, però també originàries d’altres indrets, però que igualment «van deixar aquí mostres físiques» de la seva obra, o van quedar documentades per la premsa local per la seva rellevància.

Obre el treball Pilar Alonso Moll (Maó, 1897 - Madrid, 1980), cançonetista que va introduir a l’Illa el cuplé català i que deixà enregistrats diversos treballs discogràfics, com «Mrs Jones» o «Gaviota».

Ignàsia Martorell Squella

A partir d’aquí, l’extens llistat repassa noms de «celebritats científiques» com Maria Lluïsa Canut Ruiz (Maó, 1924 - Palma, 2005), doctora en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona que va ser col·laboradora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i catedràtica de la School of Engineering and Technology de la Southern Illinois University. O la religiosa Mercedes Utzet (Barcelona, 1882 - Calella de la Costa, 1956), que va pintar el baldaquí que hi havia dalt l’altar de la Catedral de Menorca i va ser mestra al col·legi de la Consolació; o una altra dona que el mateix Julià ha descobert fa poc temps, Catalina Narváez Pérez (Cadis, 1861 - sd, 1929), pintora i brodadora «que va ser una celebritat nacional i aquí no se la coneix gens, però és autora dels tapissos del Santuari de la Mare de Déu del Toro», detalla el bibliòfil.

Catalina Llambías van Walre (Maó, 1864 - 1946), «descendent d’una família originària de Harlem (Holanda)», va destacar com a pianista i com a membre de l’Ateneu de Maó, impulsant la creació del Grup Filharmònic.

Gloria Gil Rey

Noms més coneguts

No totes les dones que figuren en el llibre són tan desconegudes. N’hi ha algunes, com la biòloga Maria Àngels Cardona Florit (Ferreries, 1940 - Barcelona, 1991) que posa nom a un dels dos instituts de Ciutadella, o la mestra Margarita Florit Anglada (Ciutadella, 1887 - 1956), nom de la qual l’Ajuntament de ponent va posar el 2023 al darrer col·legi públic construït al municipi. O la reconeguda filòloga Aina Moll Marquès.

Entre el seguit de noms n’apareixen molts altres, com l’actriu Maria del Pilar Anglada Serra, Juanita Capella, Catalina Camps Vives, Catalina Llabrés Piris, Maria Mercadal de Aguinaga, la mezzosoprano Antonieta Mosca, o Amada della Motta i Maglioni. La poetessa, tant en llengua castellana, com catalana, Marcelina Vinent Grasses (Maó, 1837 - 1920), conclou aquest recull de personatges que han estat clau per a l’evolució de la societat menorquina, entesa com una confluència d’arts i de ciències amb nom de dona.