‘Ciutadella, idò, idò’, una cançó feta amb el cor

La llavor de «Ciutadella, idò, idò» es va sembrar en una recent trobada d’amics de la quinta de 1954 celebrada al Club Nàutic de Ciutadella, en què Antoni Femenies i Joan Allès es van retrobar. En Joan, que des de fa vuit anys va a tocar el teclat per als residents del Centre de Santa Rita, a Ciutadella, recorda que «en Toni, em va comentar que tenia escrit un poema del qual es podria fer una cançó. Després de tres o quatre setmanes vam quedar per fer un cafè i em va passar la lletra definitiva, va tornar a dir de fer-ne una cançó i jo li vaig contestar que no era un compositor, sinó només un teclista autodidacte. M’hi vaig posar i vaig veure que sí que podria fer alguna cosa. Li vaig mostrar, després ho vam anar perfeccionant fins que finalment va sortir la cançó», assegura.

Senzillesa i connexió

Per la seva part, Antoni Femenies ha fet feina durant més de quinze anys a agències de publicitat de Barcelona com a director creatiu, per la qual cosa ha adquirit un bagatge important en el tema d’escriure i, sobretot, de connectar amb la gent. «Quan vaig escriure la lletra vaig intentar que fos una cançó senzilla, agradable i, sobretot, que pogués connectar amb qualsevol persona que l’escoltés. Tenc escrites altres lletres, però lo difícil no és fer-ho, sinó trobar un company que pugui complementar la lletra amb la música», afirma.

En Joan assenyala que els músics a banda de les actuacions i concerts, sempre graten sobre el teclat i fan melodies tontes, açò ho fan tots els músics, «jo també vaig pensar en una melodia senzilla, que pogués estar a l’abast de tothom i que amb un guiterra es pogués tocar, va ser aprofitar la inspiració que vaig tenir en aquell moment que m’hi vaig posar», subratlla.