David Arquimbau, com fer poble des de la quotidianitat

El títol de l’exposició, «Sant Lluís no és Missouri», es refereix a una sèrie de fotografies en què el fotògraf va plasmar diferents realitats i problemàtiques del poble, i del municipi en general, a més d’incloure altres sèries fotogràfiques en què el poble d’origen francès també és present. «Aquesta exposició és una oportunitat de donar a conèixer públicament tota la feina que he fet durant aquests dissets anys visquent al municipi, per la qual cosa he recuperat el hasgtat ‘Sant Lluís no és Missouri’, a més d’incloure altres sèries que he fet, com «Estimats turistes», «Alcalfar tot l’any», «Barques a terra», «Pandèmia 2020» i «Fora de Sa Plaça» i altres més reivindicatives com la Plataforma antidesnonament, agafant les imatges referides a Sant Lluís», apunta.

Arquimbau recorda que el 2005 va arribar a l’Illa, la pàtria materna, amb la seva parella i amb una filla d’un any, en un context socioeconòmic molt semblant a l’actual, és a dir, amb grans problemes per accedir a un habitatge a causa dels elevats preus i en un altre cas haver d’abandonar els mesos d’estius l’habitatge llogat a la costa, entre altres situacions. «Després de viure en diferents indrets, com Torret i Biniancolla, vam trobar una certa estabilitat durant set o vuit anys a Alcalfar, fins que ens vam traslladar a Sant Lluís, havent de marxar per diferents circumstàncies el 2022 del municipi. La situació que tenim ara és una llavor que fa molta estona que està sembrada, no ha sorgit espontàniament», subratlla.

«Sant Lluís no és Missouri» reflecteix tota aquesta problemàtica immobiliària i la pèrdua de la idiosincràsia, perquè Sant Lluís continuï sent Sant Lluís, per la qual cosa el fotògraf pretén, segons les seves paraules, «reivindicar la quotidianitat que, a poc a poc, la gentrificació està eliminant, com jugar a truc a la cova d’Alcalfar, la senyora que sortia amb pijama a Biniancolla per veure la mar quan hi havia temporal, la gent de Sant Lluís com n’Elías Cardona que va ser vesí meu, entre altres. No són fotos reivindicatives directament, però sí que subliminarment reivindiquen fer poble, la quotidianitat del municipi», conclou.