L’empresa editora, dins de la col·lecció «Menjavents» ha apostat fermament per aquest treball, una vegada «la llengua torna a ser emprada com una eina política per a generar polèmica i posar damunt la taula debats recurrents».
Els articles que presenta Pelegrí són dels darrers vuit anys i, que es publiquin «junts en paper, és una manera de què hi pugui accedir gent que, tal vegada, no coneix el blog». Parlen de la toponímia oficial de Menorca; del requisit del reconeixement de llengua en la sanitat pública; sobre varietats dialectals; del model lingüístic que utilitza el Consell insular, amb «un conseller que defensa la ideologia del diferencialisme»; qüestions sobre registres; diferències entre l’estàndard i el parlar col·loquial; sobre oficialitat, resumeix l’autor.
Com el dia de la marmota
Ja en el pròleg, el seu autor, Pere Gomila, es refereix a la vigència dels articles de Pelegrí, ja que fan referència a argumentacions que es van repetint en el temps i que estan superadíssimes. «De veritat hem de discutir una altra vegada de què Barcelona imposa el model de llengua?», es demana l’escriptor, en un moment en què s’està confirmant que l’ús social del català s’està reduint. «Hi ha un retrocés, amb unes causes ben definides, però al mateix temps, i no se’n parla tant, cada vegada hi ha més gent competent i amb capacitat d’emprar la llengua».

«El problema és que després no s’utilitza», per açò Pelegrí reclama l’ajuda de les institucions, a través dels departaments de Política Lingüística, «però no hi ha massa interès» en una comunitat com la balear.
«A València s’estan fent consultes en el món educatiu, per desafavorir la llengua oficial de la comunitat autònoma, i allà governa el mateix partit que aquí», adverteix l’escriptor i professor, qui considera una «il·lògica» l’actuació de la Generalitat Valenciana, ja que l’Estatut d’Autonomia ja ho deixa ben clar.
De fet, incideix, a les Illes «també ho van provar, però el tir els va sortir per la culata», quan va fracassar el projecte d’elecció de llengua en l’educació. I a Menorca, critica, «hi ha departaments del Consell que van en contra de la unitat de la llengua».
Transversalitat
«La llengua hauria de ser transversal, per damunt de qualsevol batalla política, però emprar la llengua dona vots». Per açò, afirma que «com a filòleg em sap molt de greu, qui hi surt perdent és la llengua d’aquí, que fa molt de temps que ens ha ajudat a viure el dia a dia, i es mereix tenir tots els drets, com qualsevol altra».
Considera Pelegrí que «són ganes de jugar a dividir, en tost de fer força, fan debats que afavoreixen no fer res, quan la llengua està sent minoritzada». I tot això, en realitat, «és anar en contra de la llengua», conclou l’escriptor i investigador.
El llibre acaba de sortir i es preveuen presentacions a Balears i Catalunya
24 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Viriato-BOIG -FLAC -CAP DE TUTA -BENAULA -CAP SIGRANY No te deixis aquestes que paraules te van de perles també.
No tenim por al català/otcità. Llegua comuna. Tenim por al catalanisme politic dels filolegs pagats i fortmats per un interes com aquets Sr. Sa llegu no es un projecte politic es sa nostra cultura es nostre sentiment.
l'amo_corsoPerò és que això NO ÉS CERT. Els docents parlem a l'alumnat en menorquí, clar que sí, és més, explicam paraules pròpies nostres, del camp, refranys... faltaria més!! I deixam que escriguin "moix", "ca", i un llarg etcètera. Però això és una cosa i una altra molt diferent és parlar o escriure malament. L'almeriense, per exemple, no s'està perdent, oi que no? Pero ezo no quié decí que ze tenga que ehcribí azí, tal y como ze habra, no, pisha? Idò, aquí passa igual. El dialecte (parlat) menorquí enriqueix la llengua catalana, exactament igual que l'empordanès. Ni més ni menys.
Gente con estudios defendiendo que lo que se habla en Mahón, Ciutadella, Pollença, Girona, Castelló es una misma lengua con sus diferentes variantes. Gente que no ha leído un libro en su vida y no se pierde un capítulo de la isla de las tentaciones defendido que el menorquín es una lengua diferente al catalán porqué no vivimos en Cataluña... Juzguen ustedes mismos
Bótil, no ampolla. Arena, no sorra. Capell, no barret. Moix, no gat. Ca, no gos. Rallar, no parlar i molt menos enreonar. Calçons, no pantalons (hablando de barbarismos... parece que nadie está exento) Camía, no camisa (hala, otro barbarismo pa'l bote) Got, no vas. Guinavet, no ganivet. Cuera, no cullera. Bocadillu o sanwich, no entrepá. Lletuga, no ensiam. Ciurons, no cigrons. Aigu, no aigua. ¿Queréis más? Porque podría seguir con muchísimos más ejemplos hasta aburrir. Y yo pregunto: ¿Porqué narices tenemos que sacrificar nuestro vocabulario tradicional, el mismo que usaban nuestros antepasados, para adoptar ahora por capricho de no sé quién nuevas palabras y términos foráneos que aquí nunca se han usado? ¿Molesta a alguien que aquí en Menorca se hable diferente de lo que se habla en otra región imperialista, que no es la nuestra? ¿A quién molesta, a los talibanes pancatalanistas? Pues a mí me la suda ese catalán estándar que no es mi forma de hablar nativa. Y estoy muy orgulloso de seguir diciendo y escuchando decir CENICERU. ¿Por qué no? Es una palabra preciosa, porque deriva de un idioma maravilloso como es el ESPAÑOL.
l'amo_corsoHi ha que ser curt per afirmar el que escrius. Segur que tots els fills de castellanoparlants entenien més es menoquí abans que no s’estudiava que ara per sa mateixa regla de tres….Venga va, culpar a a una llengo amb sa pròpia llengo és de rucs.
SylviaMe sap greu contradir el que dius, però a ses aules tenen directrius d'emprar el català estàndar per tot, excepte castellà i inglés. I dins del català estàndar no hi caben excepcions "menorquines" com, per exemple, salar.
Molt d'entès que pensa que hi ha una gramàtica menorquina que salvaguardarà aquesta variant. Malament anam. Posaré un exemple: s'anglès es ralla a mig món, amb totes ses seues variants, per exemple, a Anglaterra, a EUA, a Sudàfrica o a Austràlia. També és molt probable que a cadascun d'aquests llocs hi hagi col·loquialismes i per suposat accents ben diferents que fan que ben segur entendre's entre un sudafricà i un australià sigui prou complicat. Accents, paraules, maneres, entonacions... a cada lloc, el seu ben característic. Ara, açò sí, només hi ha UNA SOLA GRAMÀTICA per a totes aquestes variants, riqueses i particularitats dels llocs. La resta de ses vostres manies són posicionaments polítics que no ajuden gens a preservar ses nostres particularitats.
Silesiustens part de rao pero estas equivocad, tenc una filla a ramis i ramis i si posa una paraula en menorquí i no en catalá ja li restan nota, igual que es seu 2 apellido en castellá i si posa sa tilde en castell,a li llevan 1.5 a un examen de gimnasia, es noms i connoms no se tenen que traduir
Es menorquí se perd perque volen imposar es català normalitzat. És una realitat i ja està, es rallava més menorquí quan no s'estudiava que ara. Esteim perdeguent es nostro passat i nos han venut a nes catalans.