Reflexions d'Ismael Pelegrí per desfer arguments sense pes sobre el català a Menorca
El filòleg i professor publica ‘Conversam?’, un recull de trenta-set articles on raona, des de la visió científica i acadèmica, sobre qüestions de llengua i sociolingüística
El professor reuneix en un volum prop de quaranta articles sobre llengua. | PARIS PELEGRÍ PRIETO
Menorca10/03/25 4:00
«Conversam? Trenta-set xalandrots sobre llengua» és el títol del nou llibre que acaba de publicar el filòleg menorquí Ismael Pelegrí. És un recull d’articles que publica al blog Xalandria i que ara veuen la llum en aquest volum, de la mà de l’editorial Documenta Balear, per abordar una qüestió que «per desgràcia» és més vigent que mai, tot i que «filològicament i acadèmicament està més que superat», sobre la llengua i l’ús sociolingüístic del català.
También en Menorca
- «Hay mucha gente desesperada con dolor crónico que puede caer en manos de sinvergüenzas»
- Oleada de robos de contadores en el Camí des Caragol de Ciutadella
- Carla Gener afirma que el ayuntamiento desconocía la compra de los juegos adaptados del 'Pere Casasnovas'
- Una madre y su hija de dos años resultan heridas en un accidente en la carretera de Na Macaret
- Así son los diez paneles informativos que el Consell instalará en las carreteras de Menorca
24 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Viriato-BOIG -FLAC -CAP DE TUTA -BENAULA -CAP SIGRANY No te deixis aquestes que paraules te van de perles també.
No tenim por al català/otcità. Llegua comuna. Tenim por al catalanisme politic dels filolegs pagats i fortmats per un interes com aquets Sr. Sa llegu no es un projecte politic es sa nostra cultura es nostre sentiment.
l'amo_corsoPerò és que això NO ÉS CERT. Els docents parlem a l'alumnat en menorquí, clar que sí, és més, explicam paraules pròpies nostres, del camp, refranys... faltaria més!! I deixam que escriguin "moix", "ca", i un llarg etcètera. Però això és una cosa i una altra molt diferent és parlar o escriure malament. L'almeriense, per exemple, no s'està perdent, oi que no? Pero ezo no quié decí que ze tenga que ehcribí azí, tal y como ze habra, no, pisha? Idò, aquí passa igual. El dialecte (parlat) menorquí enriqueix la llengua catalana, exactament igual que l'empordanès. Ni més ni menys.
Gente con estudios defendiendo que lo que se habla en Mahón, Ciutadella, Pollença, Girona, Castelló es una misma lengua con sus diferentes variantes. Gente que no ha leído un libro en su vida y no se pierde un capítulo de la isla de las tentaciones defendido que el menorquín es una lengua diferente al catalán porqué no vivimos en Cataluña... Juzguen ustedes mismos
Bótil, no ampolla. Arena, no sorra. Capell, no barret. Moix, no gat. Ca, no gos. Rallar, no parlar i molt menos enreonar. Calçons, no pantalons (hablando de barbarismos... parece que nadie está exento) Camía, no camisa (hala, otro barbarismo pa'l bote) Got, no vas. Guinavet, no ganivet. Cuera, no cullera. Bocadillu o sanwich, no entrepá. Lletuga, no ensiam. Ciurons, no cigrons. Aigu, no aigua. ¿Queréis más? Porque podría seguir con muchísimos más ejemplos hasta aburrir. Y yo pregunto: ¿Porqué narices tenemos que sacrificar nuestro vocabulario tradicional, el mismo que usaban nuestros antepasados, para adoptar ahora por capricho de no sé quién nuevas palabras y términos foráneos que aquí nunca se han usado? ¿Molesta a alguien que aquí en Menorca se hable diferente de lo que se habla en otra región imperialista, que no es la nuestra? ¿A quién molesta, a los talibanes pancatalanistas? Pues a mí me la suda ese catalán estándar que no es mi forma de hablar nativa. Y estoy muy orgulloso de seguir diciendo y escuchando decir CENICERU. ¿Por qué no? Es una palabra preciosa, porque deriva de un idioma maravilloso como es el ESPAÑOL.
l'amo_corsoHi ha que ser curt per afirmar el que escrius. Segur que tots els fills de castellanoparlants entenien més es menoquí abans que no s’estudiava que ara per sa mateixa regla de tres….Venga va, culpar a a una llengo amb sa pròpia llengo és de rucs.
SylviaMe sap greu contradir el que dius, però a ses aules tenen directrius d'emprar el català estàndar per tot, excepte castellà i inglés. I dins del català estàndar no hi caben excepcions "menorquines" com, per exemple, salar.
Molt d'entès que pensa que hi ha una gramàtica menorquina que salvaguardarà aquesta variant. Malament anam. Posaré un exemple: s'anglès es ralla a mig món, amb totes ses seues variants, per exemple, a Anglaterra, a EUA, a Sudàfrica o a Austràlia. També és molt probable que a cadascun d'aquests llocs hi hagi col·loquialismes i per suposat accents ben diferents que fan que ben segur entendre's entre un sudafricà i un australià sigui prou complicat. Accents, paraules, maneres, entonacions... a cada lloc, el seu ben característic. Ara, açò sí, només hi ha UNA SOLA GRAMÀTICA per a totes aquestes variants, riqueses i particularitats dels llocs. La resta de ses vostres manies són posicionaments polítics que no ajuden gens a preservar ses nostres particularitats.
Silesiustens part de rao pero estas equivocad, tenc una filla a ramis i ramis i si posa una paraula en menorquí i no en catalá ja li restan nota, igual que es seu 2 apellido en castellá i si posa sa tilde en castell,a li llevan 1.5 a un examen de gimnasia, es noms i connoms no se tenen que traduir
Es menorquí se perd perque volen imposar es català normalitzat. És una realitat i ja està, es rallava més menorquí quan no s'estudiava que ara. Esteim perdeguent es nostro passat i nos han venut a nes catalans.