Un viaje por la riqueza lingüística de Menorca
Lucas Pons Bedoya presenta mañana en la Biblioteca de la Funcació Rubió ‘Vocabulari Menorquí’
Desde su publicación el pasado mes de diciembre, el libro «Vocabulari Menorquí», firmado por Lucas Pons Bedoya y editado por Sa Fundació, ha superado ya el medio millar de ejemplares vendidos. Un trabajo que, coincidiendo con la semana de las letras con motivo de la celebración del Día del Libro por Sant Jordi, se presentará mañana a las 20 horas en la biblioteca de la Fundació Rubió, en Maó. Se trata, destacan sus editores, de un trabajo que busca «recuperar, preservar y reivindicar el uso del menorquín en la sociedad actual».
También en Menorca
- Un joven cae con su coche al agua de madrugada en el puerto de Maó y logra salir por la ventanilla
- Una tormenta con fuerte aparato eléctrico barre Menorca
- Que la empresaria menorquina Lina Mascaró...
- El Camí de Maó cambiará de sentido en un año para desviar la circulación
- Menciones honoríficas de la Policía Nacional a cuatro vigilantes de seguridad privada en Menorca
34 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Vull expressar es meu més sincer agraïment a tots pes suport rebut. De sa mateixa manera, a aquells que, des de ses seves possibilitats, contribueixen a dignificar i protegir sa llengua pròpia de Menorca, rallant-la dia rere dia. Es futur des menorquí és una responsabilitat compartida, i és gràcies an es compromís de tots que aquesta llengua podrà perdurar i seguir sent una realitat.
Mantenir es lèxic menorquí ès incompatible amb una fundació espanyolista que vol afavorir sa castellanització. A totes ses comunitats catalanoparlants, es ciutadans fa vuit segles que mantenim sa llengua i s'únic element pertorbador ha estat sa castellanització imposada per s'Estat, especialment durant es franquisme, que ha tengut com a resultat sa claudicació de certes famílies 'fines' que han aforasterat es fills i els han convertits en malalts de catalanofòbia irracional, que van contra sa llengua des padrins i es repadrins simplement perque no l'han heretada per mor de sa castellanització franquista, no per culpa des catalans ni des natius de ses Illes Balears que mantenim sa llengua heretada des nostros antecessors. Hem de tenir un Estat que revertesqui sa castellanització i empari sa llengua nostra com empara sa castellana. Així es ciutadans podrem mantenir sa llengua des nostros padrins i repadrins sense haver de fer activisme, ben igual que es castellans mantenen sa seva sense gens d'esforç, simplement perque s'Estat els fa costat. Hem d'exigir a s'Estat sa derogació des supremacisme oficial des castellà, en nom de sa justícia i s'igualtat lingüística.
Magnifico libro. Lo recomiendo.
hssdsJo he dit el contrari? Només podem defensar sa nostra variant? No podem defensar ses nostres formes i paraules? Quan hom ho intenta, sortiu tots en tromba a dir que és un fatxa. En es meu cas no pos en dubte sa unitat des català, però sense perdre es menorquí. Sobre ses cròniques, també diuen que es va aparèixer Sant Antoni. Que es primers pobladors cristians després de sa conquesta aragonesa eren principalment catalans està clar. Després amb es temps van venir de Mallorca, València, Aragó, Castella i fins i tot d’Itàlia. Si dir açò és de fatxes, malament anam.
Als amants de la nostra llengua els vull recomanar quatre llibres de paraules menorquines d'en Pere Melis publicats per Quaderns de Folklore entre el 1988 i 1995, i també dos d'en Francesc Riudavets i na Patricia Romero titolats Espigolant i publicats fa pocs anys per l'IME. També els darrers anys els Quaderns han publicat sis llibres d'expresions, dites i refranys menorquins, d'en Josep Portella, amb unes 15.000 entrades.
Hssds, si axò ês vera, ¿Com ês qu'es menurquíns no ténen cap custum catalana? ¿Com ês que, inclús sa vestimenta regiunal ês d'urigen arabé sa de sas dònas, talment com a Mallorca? ¿Com ês qu'es fulklor ês també d'urigen arabé, emb fandangus, jotas, etc. ? ¿Com ês qu'es noms pròpis de persona fins a finals d'es siggle XX no cumensaren a sê cupiads d'es que pòsen es catalàns? Mentras no pugui donà resposta an aquestas preguntas, no digui que Menorca fou "repubblada" per catalàns. Ferà es ridícul.
sonpicardJo el que veig és que tots es que defensen es menorquí ho utilitzen com a instrument per anar en contra de tot el que és català. Menorca va ser repoblada per "bona gent de catalans com negun lloc pot éser bé poblat", diuen ses cròniques que també hi havia 1 aragonés, dos italians i quatre mallorquins(a n'açò s'aferra en Pons Torres per dir que no xerram català xD). Es menorquí és una variant d'es català, i punt, negar-ho és fer un poc es rídicul.
hssdsHas llegit es llibre?
JaumeNo el pot defensar per ser de Vox? Açò és patrimoni exclusiu de ses esquerres? Només sent a dir batais.
Sa defensa des menorquí no hauria de tenir idiologia. Però veig comentaris de tota casta. Molts pensen que defensar es menorquí és anar en contra des català i s’emprenyen, d’altres pensen lo mateix i es posen contents. Si perdem es nostro dialecte, perdem sa nostra identitat. M’és ben igual que sigui per una mala normalització o per una castellanització, que curiosament mai no ha fet perdre es menorquí. Ara molts me diran fatxa per aquest comentari, es mateixos que intentan imposar ses seves veritats absolutes.