L’adéu de la Llibreria Catalana de Maó després de mig segle al servei de la cultura

La Llibreria Catalana va ser fundada per Santiago Llompart, funcionari de Telègrafs a Maó, i el mestre d’escola Manuel Jaén Palacios, que estava destinat al col·legi Sant Joan, de la ciutat, del que Llompart era el secretari de l’associació de pares d’alumnes. La llibreria va obrir el 21 d’abril de 1976 -un any i mig després Jaén Palacios va vendre la seva part al soci- en què durant anys va despatxar Rosa Servez, sa mare d’en Miquel, i també son pare quan li permetien les seves obligacions professionals.

La vida d’en Miquel Llompart, de 61 anys, està familiarment lligada a la llibreria que va començar la seva activitat just cinc mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, «jo era un al·lot, però record que a la llibreria s’hi celebraven reunions de gent antifranquista, amb mon pare que havia estat un dels fundadors del PSM s’hi reunien gent d’esquerres, comunistes, anarquistes, record Joan Pons Moll, Andreu Murillo, Pepe Sintes Abril i en Floreal, entre altres», afirma.

Llibres i català

Des de fa una trentena d’anys, en Miquel regenta l’emblemàtic establiment, a la primeria encara l’ajudaven els seus pares, continuant amb la filosofia que van aplicar, com la d’oferir les novetats editorials dels diferents gèneres literaris en general, sense oblidar les de llengua catalana, i també els llibres sobre Menorca, a més de les principals capçaleres de premsa nacional i el MENORCA • «Es Diari». «Sempre ha estat una llibreria generalista, no especialitzada, amb un important fons de llibre de Menorca, d’història, d’assaig, de ficció, de novel·la, de cuina i també els clàssics de tota la vida, aquests llibres que quan el venies, el tornaves a demanar», recorda.

La Llibreria Catalana ha estat lligada des dels seus inicis a la defensa i la promoció de la llengua catalana, «durant aquests anys he notat una gran labor de les escoles, instituts i biblioteques en la promoció del llibre en català, sempre hem procurat tenir una bona selecció de llibres en llengua catalana, tenc clients que si un mateix llibre surt en castellà o català, el compren en català i he notat una gran pujada en la lectura de la nostra llengua», assenyala.

La irrupció de les compres en línia durant els darrers anys ha afectat negativament el comerç local en general i, en aquest sentit, les llibreries no han estat alienes als nous hàbits de la gent, com reconeix en Miquel. No obstant açò, el llibreter ha dedicat hores i hores per atendre els seus clients i no perdre la seva fidelitat. «He procurat sempre donar un servei al client de la manera que s’ho mereix, no he regatejat esforços, ni temps, ni feina per aconseguir un llibre que em demanaven i servir-lo. El meu modus operandi ha estat tractar sempre amb la màxima educació, cortesia i disponibilitat el client i també al que no és client habitual», assegura.

Aquest dissabte, en Miquel obrirà per darrera vegada la llibreria, després d’haver venut el local i abraçar la jubilació, «les sensacions són enfrontades, estic content perquè em podré jubilar, he fet prou feina i ara estic bé de salut, però amb una mica de nostàlgia i pena, perquè són molts anys d’estar aquí, tota una vida, moltes hores de feina, molts clients de fa anys que més que clients són amics, el tracte diari amb gent que estim, però ha arribat el dia. No sé què és tenir una setmana de vacacions, com a molt fer un cap de setmana per veure amics a Barcelona o Madrid, tot en la vida té la seva etapa i ara toca jubilar-me», conclou.