Les prop de 300 operacions de l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil a Menorca

L’any 1938 va registrar amb 135 el nombre més gran d’operacions de vol durant la Guerra Civil, que va començar amb 32 operacions el 1936, 105 el 1937 i amb 20 durant les poc més de cinc setmanes que l’administració republicana va tenir el control de l’Illa fins a Sa Girada del 8 de febrer, segons apunten De Salort i López Gual.

De les prop de 300 operacions de vol, els dos historiadors asseguren que 225 van ser operacions de reconeixement, 67 van ser d’atac i nou de llançament de fulls volants. Tot i açò, els autors de l’article apunten que darrere les xifres s’hi amaguen sis operacions que van ser mixtes i se n’exclouen altres quatre d’indeterminades.

D’entre les operacions d’atac, n’hi va haver 60 de bombardeig, 18 de metrallament a l’aeròdrom de Sant Lluís i altres 12 que van ser una combinació de les dues, anant a càrrec pràcticament totes elles per l’Aviació Legionària italiana, concretament per un, dos o tres bombarders SM.81 i un, tres o sis caces CR.32, mentre que les unitats alemanyes pràcticament no van intervenir, havent -hiconstància de la intervenció d’un He.59 en l’atac a vaixells, com és el cas de l’enfonsament del «Nausika» el 17 de juny de 1937, i a les posicions costaneres de Cap d’Artrutx i Bajolí.

Els dos historiadors també assenyalen l’efectivitat de les bateries antiaèries de l’Illa, que van arribar a adquirir una notable experiència per dificultar les incursions de l’aviació italiana. De fet, a la Mallorca franquista es comentava que els pilots italians no arriscaven a volar molt baix i llençaven les bombes des de molt alçada, i recorden que Menorca era anomenada «l’Illa de la mort» a causa dels avions que havien estat abatuts per l’acció antiaèria. En aquest sentit, apunten que van morir quatre pilots italians, quatre avions van caure o van fer un aterratge d’emergència a l’Illa, i sis altres van tornar a la seva base ferits per la munició dels antiaèris menorquins.

De Salort i López Gual subratllen que l’anàlisi detallada de les operacions revela que l’aviació fou un agent clau dins la quotidianitat de la guerra a l’Illa, especialment per la por de la gent davant les incursions dels avions i el fet d’haver d’anar als refugis, una por que no es detecta en la documentació, però que sí que es reflecteix en els testimonis orals de les persones que van viure la guerra. A més, la vigilància sistemàtica des de l’aire coordinada amb les forces marítimes esdevingué a partir de 1937 pràcticament en un setge que va bloquejar l’abastiment de queviures bàsics en alimentació, matèries primeres energètiques, industrials i medecines.