Petits i grans revisiten l’assalt turc a Ciutadella del 1558

Aquesta és una activitat que lliga història, pedagogia innovadora, memòria col·lectiva i, també, treball intergeneracional. Estava organitzada amb motiu del Dia de la Gent Gran, per part de l’Ajuntament de Ciutadella, mitjançant les àrees municipals d’Educació i d’Acollida de Gent Gran, i va permetre connectar generacions diverses, donant veu als més joves, perquè es converteixin en narradors de la història, en aquest cas, del setge que patí Ciutadella el 1558.

Repartits en grups, petits i grans van recórrer cinc punts clau de la ciutat per explicar la història. Així, a la placeta des Be van fer primer un repàs del context històric de la Mediterrània i les potències navals del segle XVI; a la plaça des Pins, molt a prop d’on s’aixecaven les antigues muralles, recordaren els primers dies de la incursió otomana; i a la plaça de la Catedral, resumiren els nou dies de setge, amb fets com l’explosió del polvorí de la Universitat General que s’aixecava allà mateix.

El final d’aquells dies, l’intent de fugida i la batalla final es narraren en l’escenari que millor recorda la invasió, el passeig i l’obelisc de la plaça des Born, dissenyat per un erudit com fou Rafel Oleo i Quadrado quan es complien 300 anys de s’Any de sa Desgràcia, i que és ple de significat.

En darrer lloc, en un altre indret destacat de la Ciutadella antiga com és el convent de Santa Clara, els majors van conèixer el relat dels tres dies de saqueig i les atrocitats comeses, per exemple amb la religiosa Àgueda Ametller.

Intergeneracional

Els alumnes van treballar prèviament els fets històrics amb els tutors de la súperaula, Abdó Florencio, Marga Goñalons i Mando Freitas. Van comptar, a més, amb l’assessorament de la historiadora i directora del Museu Municipal de Can Saura, Majo León. Va ser així que elaboraren l’itinerari per Ciutadella i establint les cinc estacions clau per entendre els fets de s’Any de sa Desgràcia i la seva significació avui en dia.