Tècnic especialista en pròtesi dental, el ciutadellenc Santiago Coll de Arredondo (Ciutadella, 1968) protagonitza la seva primera incursió en el món de la literatura amb la publicació de «Chanzy», de la mà de la madrilenya Editorial Adarve, la història novel·lada del naufragi del vaixell francès «Général Chanzy» a la costa nord de Ciutadella el 1910, mentre cobria la línia entre Marsella i Alger. A més, l’òpera prima de Coll ha estat finalista del X Premio Hispania de Novela Histórica, que convoca Ediciones Áltera, de Madrid.
Per què la idea d’escriure una novel·la sobre el naufragi del ‘Général Chanzy’?
—Jo tenia llibres sobre aquest fet històric, també accés a informació a Internet sobre aquest tema, em vaig interessar quan el Cercle Artístic de Ciutadella va recordar l’aniversari i sobretot quan va editar un llibre amb les conferències d’aquell dia, tenia molta informació i a partir d’allà se’m va despertar la idea de fer una novel·la.
Ha estat complicat escriure la seva primera novel·la?
—Vaig començar a escriure la novel·la el 2020 durant la pandèmia de la covid-19, tot aquell temps que vam estar confinats, ho vaig anar fent a poc a poc. Fer una novel·la no és fàcil, ser escriptor és una professió molt, molt complicada, la meva admiració cap a les persones que escriuen, els escriptors, he vist el que m’ha suposat a jo, tampoc som un professional d’açò, però saber transmetre les coses que vols contar i que el lector et seguesqui és molt difícil.
Quant de temps ha invertit per escriure aquesta ficció?
—La vaig donar per acabada fa un any quan la vaig presentar a diverses editorials, dues o tres eren d’autoedició que no m’interessava, fins que me va agradar l’oferta d’Editorial Adarve. D’un any cap aquí, mentre em tocava el torn d’editar, em vaig dedicar a revisar-la i traduir-la del castellà al català, ma mare és bilbaïna i a ca nostra sempre hem xerrat en castellà i m’era més fàcil escriure-la en castellà.
Faci quatre cèntims de la història que conta.
—És la història de Marcel Bodez, concretament els mesos abans de partir de França cap a Algèria i, per altra banda, xerra de la vida quotidiana d’una família del camp menorquí. Quan hi ha el naufragi aquests dos mons es troben. En Marcel ja ve amb una història d’amor amb una jove que dins el barco la reafirma. Durant la seva estada a l’Illa, mentre espera una treva meteorològica que permeti el rescat dels viatgers, conta les experiències a Ciutadella en què el cònsol francès Sr. Mir li dona a conèixer la ciutat, surten els monuments que hi ha a Ciutadella.
De quina manera comença la història d’amor?
—Comença en el primer capítol quan ell està estudiant a França per treure unes oposicions d’agent de Duanes i quan ho aconsegueix el destinen a Algèria. A la biblioteca que ell està estudiant apareix una jove molt guapa, s’enamora d’ella, però no s’atreveix a dir-lo. I té la sort que se la troba dins el barco que va a Algèria. A Menorca, en Marcel va estar realment uns quants dies, però jo el faig estar més temps. Feia un mes de l’enfonsament d’un barco de càrrega que duia ciment i que va encallar a Cala Pilar, amb tres morts i quatre supervivents que dos o tres dies del naufragi del «Chanzy» se’n van a Barcelona i Marcel se’n va anar amb ells, però a la novel·la no se’n va, es queda a Menorca per cercar els seus companys desapareguts del «Chanzy», i durant aquest temps fa amistat amb l’amo Josep i la seva família.
La història d’amor es trunca amb el naufragi.
—Sí, tots moren en el naufragi, ell és l’únic supervivent. Marcel és acollit a la casa de l’amo de Son Escuderos, Josep Coll Marquès, i les coses que cont són inventades, me dona mà a contar la vida quotidiana dels pagesos a l’Illa d’aquella època, la seva feina, com munyien, com feien el formatge, que li mostren Marcel, a més de la vida a Ciutadella i a l’Illa en general.
Hi ha altres elements de ficció?
—A la novel·la, es recuperen els cadàvers, entre altres el de la jove de la qual estava enamorat Marcel. Jo el faig davallar fins al codolar a bord d’un dels llaüts i la troba morta. Al final, és l’amistat d’en Marcel i la família pagesa, amb els anys ell torna i descric de forma ràpida la seva vida fins que va morir.
Està satisfet del llibre?
—He escrit la novel·la perquè em feia il·lusió i la recompensa més gran és quan els que l’han llegida em diuen que els ha agradat molt i que s’ho han passat bé.
Des de quan aquesta afició per l’escriptura?
—Jo havia fet diversos tallers literaris, el més important va ser el 2019 amb la periodista i coordinadora de tallers literaris Ana Haro, també n’he fet altres per internet. Sembla mentida que amb només un nombre determinat de paraules has de fer un tema i et surten, és el que que me va donar coratge per seguir endavant. A n’Ana li he dit que el llibre és fruit del verí que em va injectar.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Parabens.