La llum i el color dels paisatges de Arnold Giusto s'exposen a Maó

Arnold Giusto resideix a l’Illa des de fa vint anys, on va venir des de Barcelona en què treballava en el món de la decoració, però la gran ciutat el feia sentir atabalat i va decidir establir-se amb la seva família en una illa que havia visitat un parell de vegades.

Professor de dibuix i pintura, a Menorca va exercir l’activitat docent en l’Escola d’Adults, a més de gaudir pintant diferents racons urbans i costaners de l’illa de la llum, així com participar en diferents certàmens de pintura i en exposicions artístiques. En l’actualitat, i de forma esporàdica, fa classes particulars de pintura.

Precisament, el predomini de la llum i el color és una constant de les obres que es poden contemplar al bar Nou, que presenten un format que va de 80x80 a 130x70. I per què Giusto s’ha decantat pel format gran? L’artista ha prioritzat l’impacte impressionista que rebrà el visitant a la proliferació d’un ventall de petits quadres.

En aquest sentit, Giusto assegura que «l’exposició està formada per diferents paisatges de Menorca, indrets molt coneguts, són olis amb espàtula, d’estil impressionista. La llum de l’Illa és molt especial, amb la qualitat de la transparència i que atreu els artistes. No és una exposició extensa en quantitat, són deu quadres, perquè no vaig voler saturar l’exposició amb quadres petits, sinó que fos una mostra ben impressionista».

A l’exposició inaugurada ahir es poden contemplar quadres com «La Mejor», en què es veu l’església de Santa Maria des de la plaça del Carme, i en primer terme apareix el forn que dona nom al quadre; «La Eléctrica», és a dir, l’edifici situat al port de Maó que va ser l’antiga elèctrica; dos quadres de Ciutadella, concretament el seu port i també el pont a la colàrsega; l’emblemàtic far de Favàritx; i les esglésies de Sant Josep i Sant Francesc, ambdues a Maó; entre altres.

Giusto explica que la destacada presència en la seva obra dels edificis religiosos respon al fet que «tenim un important llegat cultural religiós, jo no som molt religiós, però respect la teologia, com a ideologia la trob fantàstica perquè són els que més van protegir els artistes» subratlla.

Influència

La trajectòria artística d’Arnold Giusto deixa ben clar quin ha estat el moviment pictòric que ha modelat la seva obra i amb el qual l’artista xilè plasma sobre el llenç els diferents paisatges i les escenes de la vida quotidiana. «M’agraden molt Van Gogh, Cézanne, Monet, però sobretot m’agrada el dibuix de Toulouse-Lautrec, la pinzellada de Cézanne, la llibertat que tenia El Greco per fer temes religiosos o el periodisme que feia Goya -que és meravellós- amb els seue dibuixos durant la Guerra de la Independència», explica.

Per altra banda, Giusto assenyala que «no m’agrada Miró, no m’agrada molt Picasso, l’admir, però no em torna boig. M’agrada més l’art figuratiu, som un pintor impressionista i fins i tot arrib a l’expressionisme, no m’identific amb el surrealisme ni amb l’abstracció», conclou.