Ricard Ramisa es jubila: «La música i l’educació han estat les dues meves passions»

Com va ser que el 1984 va entrar a l’Escola Municipal de Música de Maó?
—Vaig entra-hi en substitució del que havia estat el músic Deseado Mercadal, el 1984 era l’únic professor que hi havia a l’Escola, tenia entre 15 i 20 alumnes i donava classes de solfeig, de piano i violí. Amb jo va entrar un professor de guiterra, per tant érem dos, però no hi havia director ni res. El professor de guitarra va estar dos anys i se’n va anar, el va substituir Ernest Pagès. Jo no era el director oficialment de l’escola, però sí el més antic i vaig proposar ampliar el professorat.

A partir de quan va dirigir l’Escola?
—El 1995 se me va anomenar director de l’Escola, després d’11 anys d’haver començat a fer feina. Al cap de dos anys, el 1997, vaig proposar a l’Ajuntament de Maó ampliar l’oferta d’ensenyament de l’escola, posar instruments de vent, flauta, clarinet, saxo, per amb temps i pressupost intentar treure una banda de música i és el que vam fer.

Com van ser els inicis de la Banda de Música?
—L’actual Banda de Música de Maó surt de l’Escola amb aquesta iniciativa i per suposat amb la feina de molta gent, hi va haver molts de pares i alumnes antics, vam crear una assignatura de conjunt instrumental en format de banda que estava obert també a alumnes d’altres escoles, també el Conservatori de Múica de Menorca. El primer director de la banda va ser Tolo Mercadal, que en aquell moment era professor del Conservatori, fet que va ajudar moltíssim que la banda agafés cos. La Banda de Música va fer algunes actuacions, com per exemple el pregó de les festes de Gràcia i algun concert per Sant Pere.

Quin paper va jugar l’Associació Musical de Maó?
—El 2018 juntament amb alguns pares d’alumnes i també alumnes més veterans vam crear, jo formava part de la junta directiva, l’Associació Musical de Maó que gestiona la Banda de Maó. Açò era perquè des de 1991 jo estava dirigint la Banda de Música de Ferreries i el batle em va demanar si podia organitzar una banda perquè en aquell moment no n’hi havia a Ferreries. Estic molt content d’haver-lo fet, amb l’ajuda de músics veterans de la banda i de molta gent que van empènyer, vam crear l’Associació de la Banda de Música de Ferreries, també hi havia la Societat Musical i després ho van ajuntar tot i ara és l’Ateneu Musical de Ferreries, que gestiona la banda, la coral i l’Escola de Música de Ferreries.

Quina ha estat l’evolució de les Escoles Municipals de Maó?
—Dels 41 anys, durant 30 he estat director de l’Escola de Música. Després, el 2000 es va ajuntar amb les escoles municipals de ceràmica i de pintura, creant un poc el que ara són les Escoles Municipals. Vam passar d’aquells 15-20 alumnes que tenia en Deseado Mercadal a prop de 300 alumnes i 14 professors que hi ha actualment.

Quina ha estat la seva trajectòria com a músic?
—Amb 16 anys vaig començar com a teclista amb el grup Feeling que va nèixer a Alaior, anavem a tocar cada dia als hotels, a les festes de poble, va durar dos anys. Sonava set dies a la setmana i alguns dies fins a dues vegades. Dos del grup vivíem a Alaior, el baixista Pere Vinent era des Mercadal, també hi havia en Miquel Plana que ha estat cantant de Trilobites. Després van formar el grup Urko que també feiem un poc de tot com revetlles, actuacions a hotels, va durar 12 anys. He tocat de tot mentre estava a l’Escola de Maó, on inicialment tenia contractes de feina de vuit mesos d’octubre a maig hi vaig estar fins el 2000, any que vaig començar a posar-me més amb l’Escola i sonar més de tant en tant.

Vostè va ser el director dels Festivals d’Alaior, com va sorgir la iniciativa?
—Va ser una idea de Josep Portella, que era regidor de Cultura d’Alaior. M’ho va proposar perquè ell a més era el cap de Cultura a l’Ajuntament de Maó, en aquell moment l’Escola estava dins l’àrea de Cultura. La veritat és que la idea em va entusiasmar moltíssim, va ser una cosa engrescadora, la intenció era fer-ho només aquell any amb les cançons que van sorgir en el festivals dels anys 60. El festival va ser tot un èxit amb 2.100 persones assegudes al camp de futbol Los Pinos, a Alaior, era reproduir les cançons més emblemàtiques dels quatre festivals d’Alaior de 1964 a 1967. Va ser tant l’èxit que van pensar en seguir recollint cançons d’altres festivals, agafant les dècades dels 70 i 80. Finalment, vam fer set festivals que van dur molta feina.

També és l’autor de «Tradició i festa».
—Davant la celebració del 125è aniversari de les festes de Gràcia, l’Ajuntament de Maó me va demanar que fés una cançó i el resultat va ser «Tradició i festa» que va sonar la Banda de Música de Maó. A més, dins la meva feina de músic com a professió m’he dedicat a fer arranjaments o reconstruir, com en el cas dels Festivals d’Alaior perquè ho poguessin sonar vuit músics i un cor. També he fet cançons per na Joana Pons i en Miquel Mariano.

A més de la música, també s’ha interessat per l’educació.
—Sí, m’ha interessat tot el tema de la música i de l’educació social, de fet també som educador social, música i educació han estat les dues passions. L’educació social m’ha servit molt per enfocar la meva feina com a professor i director de les Escoles Municipals de Maó, que dins l’àmbit de l’educació són un centre d’educació no formal, hi ha fillets a partir de 5 anys fins a gent de més de 80 anys. Per jo ha estat una sort poder connectar aquestes coses, m’ha ajudat moltíssim a fer la meva feina lo millor que he pogut.

Com va ser l’experiència de pregoner de les festes de Sant Llorenç?
—Quan el 2013 me van demanar per ser el pregoner de Sant Llorenç me va agafar un retgiró i un tremolor molt gros. Me va ajudar molt el fet d’actuar amb gent, donar classes, xerrar davant públic, però he de confessar que en el pregó, que me va costar moltíssim escriure’l perquè hi havia moltes coses que volia dir, les cames me tremolaven. És una de les experiències per jo més impactants, el fet de fer el pregó de les festes del poble que estimes i la rellevança que té per a la gent, tenc un carinyo molt especial a Alaior.

Què li ha donat la música durant tots aquests anys?
—Vaig començar com a músic el 1977, després entre professor i director de l’Escola de Maó han estat 41 anys. He tingut la sort de conèixer molta gent, molts alumnes, em satisfà moltíssim, estic molt orgullós d’haver posar el meu granet d’arena entre Ferreries i Maó que la cultura musical de l’Illa, l’afició per la música, gaudir de la música, he pogut aportar alguna coseta. La veritat estic molt content, mot satisfet del que hem aconseguit entre tots.