Lluís Vergés: «M’he imaginat com devia ser el cel nocturn per als primitius»

Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?

—Va ser fa més d’un any quan vaig saber que un arqueòleg afirmava que fa disset mil anys és possible que les persones veiessin en el cel la constel·lació de Taure.    A les coves de Lascaux, França, hi ha un toro que sembla que tengui la forma de la constel·lació, amb les Pléiades, l’estrella Aldebaran. Vaig seguir la pista i efectivament els sumeris, els babilonis, a l’«Epopeia de Gilgamesh» es parla del toro del cel, hi ha les tauletes d’escriptura cuneïforme, amb una llista d’estrelles i constel·lacions identificant Taure.

Què tenen d’especial Taure i les Pléiades?

—Ambdues en el seu moment van ser constel·lacions molt importants perquè a causa del moviment de precessió de la Terra en època clàssica coincidia la seva aparició al moment en què s’havien de fer determinades feines agrícoles, estaven pendents per això, els antics navegants també l’empraven molt. A més, amb les Pléiades hi ha una altra curiositat que és que llegendes de parts molt separades del món, com Austràlia i els primitius americans coincidien a veure les set germanes.

Fa milers d’anys devia ser un espectacle emocionant a la vegada que misteriós.

— Una mica ha estat la idea d’imaginar-me com devia ser el cel nocturn per als primitius, com en devia ser d’impressionant veure el cel potentíssim sense cap llum que fes interferència i que no sabien què eren aquelles llums, la força que devia tenir allò.

Ha consultat una àmplia bibliografia sobre el tema

—M’encanta llegir i documentar-se és una de les coses divertides. Un altre mètode de trobar informació, que jo li dic si hi ha la pesca recreativa, també hi ha la pesca creativa a través d’Internet i és, per exemple, buscar dues idees que aparentment no trobaries, que no tenen relació,    personatges que m’interessen com Van Gogh i Aldebaran, ho escrius a Internet i a vegades trobes cosa i en altres no, també Cervantes i et surt cosa de les Pléiades, la veritat és que internet ho facilita, també la bibliografia.

Menorca també surt al llibre.

—Sí, és una mica present, però no tant com jo volia, hi ha fotos molt xules que em van cedir Marga Pons Castejón i Toni Cladera, també vaig consultar el llibre «Les taules de Menorca, un estudi arqueoastronòmic», de    Peter Hochsieder i Doris Knösel, editat per l’IME, realment m’hagués agradat trobar una cosa relacionada amb Taure i les Pléiades, però no vaig trobar res. Un dels fonaments de la declaració de la cultura talaiòtica com a patrimoni de la humanitat és la relació dels monuments amb les constel·lacions i els estels.

I també és Destí Starlight.

—Sí, al llibre en faig menció d’aquesta declaració, és molt interessant, perquè es modifiqui l’enllumenat per no enlluernar tant. Precisament, un dels temes que tract és la immensa contaminació lumínica que estem produint, no només afecta que no puguis veure el cel, sinó també els bioritmes dels animals. També parlo que hi ha pobles de França que per respectar el cel nocturn apaguen els llums. Hi ha una declaració de la Unesco que diu el cel estrellat és patrimoni de la humanitat.

Qui posa els noms a les estrelles?

—Quasi tots són d’origen àrab a causa que els àrabs van ser els que van traduir una gran obra de Ptolemeu, en àrab es deia «Al-Majisti», a l’edat mitjana els astrònoms el van recuperar i van quedar aquests noms àrabs: Antares, Algol, Merak, Nizar, Zubenelgenubi, Betelgeuse, Rigel, Alcor i altres. A més, són noms que tenen una poètica, un encant per si mateix. De broma afirm que si en aquestes estrelles hi hagués planetes amb habitants, aquests al seu sol els anomenarien amb el mateix nom, perquè no potser d’una altra manera.