'Menorques', una trentena de relats sobre l'Illa «més plural del que pot semblar»

L’especialista en geografia cultural, Hugo Capellà, descriu en un llibre, a través d’una trentena de relats, l’idiosincràsia de Menorca i la seva gent

Catalina Rueda va fer la presentació del llibre de Capellà | Foto: Josep Bagur Gomila

TW
1

Sovint, els jocs de dualitats són massa simplistes i amaguen moltes realitats i massa riquesa. Menorca no és només «llevant i ponent, tramuntana i migjorn, mar i terra». És molt més. És un territori «molt plural», en tots els àmbits, el geogràfic, però també el social, l’antropològic, el cultural, l’econòmic, l’històric, l’arqueològic, el gastronòmic. Precisament, açò és el que recull el geògraf i escriptor Hugo Capellà Miternique en el seu llibre «Menorques», que inclou una trentena de relats, de ficció, però també inspirats en fets reals, i que planteja com a «pinzellades d’un quadre» en el qual reflecteix la idiosincràsia de l’Illa.

Hugo Capellà (Barcelona, 1972) és doctor en Geografia, especialitzat en geografia cultural, i acaba de presentar el seu nou treball al Cercle Artístic, acompanyat per Catalina Rueda.

Com ell mateix descriu, «Menorques» (Pagès Editors, Col·lecció Grama, 2025) està plantejat com un quadre, on cada relat és una «pinzellada» que ajuda a dibuixar Menorca i les seves particularitats. De fet, aquest volum forma part d’un conjunt de llibres que ha dedicat a cada illa de les Balears, Mallorca, Eivissa, Formentera i també Cabrera. És un projecte que sorgí arran de la seva col·laboració amb la Universitat Oberta per a Majors (UOM), on impartí una matèria sobre les ‘illeïtats’ de cada ínsula, les «insularitats».

Portada del llibre

Gran riquesa

No té dubte Capellà que «Menorca és la més verda de les Balears, la millor conservada i la que té un caràcter més indòmit, on la gent més bé ha sabut conservar allò que és seu». Per aquest motiu, justament, ha escollit el color verd per il·lustrar la portada.

«Menorca és molt més plural del que pot semblar», més enllà de les simples dualitats. «L’Illa és plena de contrastos», i és açò el que trasllada als textos, per donar la seva visió sobre la història, la geografia, l’arqueologia, el patrimoni, la gastronomia, les festes.

En les narracions, l’autor intenta «fer valdre tot allò positiu, veient sempre el tassó mig ple», fent referència al passat britànic, la particularitat de tenir diferents ports, o la particularitat del cas de Sant Lluís. També aporta els seus punts de vista sobre la zona centre de l’Illa, amb Es Mercadal, Alaior, Ferreries i Es Migjorn Gran, els diferents sectors econòmics que, malgrat tot, sobreviuen. I sobre animals, vaques, plantes, arqueologia o sobre un «emblema» com és el cavall per als menorquins.

Nou projecte

Capellà té previst continuar la seva particular col·lecció dedicada a les illeïtats, dedicant un darrer llibre a les Illes Balears en conjunt, i que, en realitat, «és una entelèquia, costa de saber què és açò de Balears». En qualsevol cas, el nou treball serà «el paraigua de la resta» dels treballs, amb els quals intenta reflectir el caràcter de cada illa i dels seus habitants.

Abans de «Menorques», Capellà havia publicat «L’illa introspectiva» (Edicions UIB, 2021) dedicat a la major de l’arxipèlag; i ja amb Pagès Editors va continuar amb «Es paput de Cabrera» (2022); «La bella Formentera» (2023); i «Eivissa a l’ombra des pins» (2024).

Hugo Capellà Miternique és professor de la Universitat de les Illes Balears en els estudis de Geografia, Pedagogia i Turisme. És doctor europeu en Geografia per la Universitat de Barcelona i postdoctorat en Geografia Cultural a la Universitat de La Sorbonne de París. Fa una dècada que viu a Mallorca, on arribà després d’una vintena d’anys vivint en països d’Amèrica del nord i del sud, on exercí com a docent (Argentina, Xile, Canadà). Llocs on, com diu ell, «he estat bastant de temps, per adaptar-m’hi i entendre per què és d’aquella manera».