L’arqueòloga Sonia Carbonell acaba de publicar «Arquitectura funerària postalaiòtica. Les necròpolis de coves artificials de Menorca», una monografia que aprofundeix en l’estudi d’un dels elements més característics del paisatge arqueològic menorquí, com són les tombes excavades a la roca utilitzades durant el primer mil·lenni abans de la nostra era. El llibre se centra en les manifestacions funeràries de l’etapa postalaiòtica (ca. 550–123 a.n.e.), en què les coves artificials, també conegudes com a hipogeus, es consoliden com la forma predominant d’inhumació.
Quina és l’aportació del seu llibre «Arquitectura funerària postalaiòtica»?
—La principal aportació és que bàsicament és un recull molt gran de les diferents necròpolis de coves artificials repartides per l’Illa. Fins ara estudis sistemàtics de necròpolis en conjunt només s’havia fet a Calescoves per Cristóbal Veny i Simón Gornés. El que he fet és ampliar la mostra d’estudi al conjunt de 29-30 conjunts de coves artificials de l’Illa.
Com ha classificat les diferents coves funeràries?
—He proposat una tipologia de com són aquestes coves, perquè no totes són iguals ni tenen els mateixos elements arquitectònics ni configuració especial. El primer que vaig fer va ser una classificació detallada i sistematitzada d’aquestes coves artificials, vaig fer servir diferents feines documentals, vaig fer fitxes de camp, moltes prospeccions de camp, molts fotomètrics que són models tridimensionals que estan en accés obert en un link que vaig facilitar al Consell insular. Em va permetre fer una lectura diacrònica, una lectura territorial, identificant patrons de les necròpolis, agrupacions, etc.
Quina informació es pot extreure de l’arquitectura funerària?
—Es tracta del valor simbòlic o social del que consideraríem l’arquitectura funerària, és a dir, no es tracta només de pensar que aquestes necròpolis servien per dipositar els morts, la principal problemàtica d’aquests espais és que no solen tenir contextos estratigràfics, normalment els arqueòlegs necessitem excavar, necessitam una estratigrafia per començar a estudiar, el problema d’aquests espais és que han estat reutilitzats al llarg del temps, han estat espoliats i estan buits. El propi espai, la pròpia tomba o cova ens pot dir moltíssim sobre les societats prehistòriques que habitaven l’illa. No eren només espais per dipositar els morts, sinó que són espais o llocs pensats, que són construïts i que són compartits i tenien un fort component identitari. Alguns elements com els cocons, que són els pouets que es troben dins les coves, les pilastres, ens parlen que hi ha una certa ritualitat, una certa jerarquia espacial, també ens parlen d’una memòria col·lectiva dels grups socials que habitaven Menorca.
Com era aquella societat insular?
—Els menorquins del període postalaiòtic bàsicament eren comunitats insulars que per mi tenien un cert grau de complexitat, perquè hi ha un augment de les interaccions, arriben productes d’Eivissa, en uns moments de transformacions socials i culturals molt profundes. Es produeix un canvi en les formes de vida, amb els cercles, es produeix un canvi en la forma que tracta el seus difunts, la complexitat de les coves artificials perquè aquestes com a concepte o espai funerari sembla que tindrien una aparició en el segle IX i que al llarg del primer mil·lenni abans de la nostra era són més complexes, van incorporant elements, que com les pilastres, els pilars, nínxols, decorats, són elements que s’estan movent per tota la Mediterrània i que vehiculen els grups púnics en aquest cas d’Eivissa.
De les necròpolis menorquines, quina és la més impactant?
—Calescoves és impressionant, Cala Morell m’agrada molt, però potser la que més m’ha impactat per la seva riquesa estructural arquitectònica i perquè és una necròpolis que crec és molt especial, és Biniatzem, des Migjorn Gran. És una necròpolis que a mi m’agrada molt perquè té coves i elements arquitectònics que pràcticament no tenen paral·lel en la resta de l’Illa. És una necròpolis molt singular, hi ha elements que vaig veure a Biniatzem que em recordaven molt a elements arquitectònics, formes decoratives, que es troben al nord d’Àfrica, per exemple, a Kerkouane, a Tunísia. No vol dir que hi hagi una influència, les comunitats de Menorca estaven en contacte amb gent de fora i anaven incorporant, adaptant i resignificant idees que havien vist fora o que havien portat altres persones.
I com a cova individual, quina destacaria?
—La cova 4 de Cala Morell que té una façana monumental, d’aquesta no he trobat cap paral·lel, per mi és bastant impressionant, és polibul·lada, té diferents cambres diferenciades, amb una mena d’altar, que té pilar central, és molt complex en termes estructurals.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.