El caixer batle, Jordi Tutzó, saluda al caixer capellà, Joan Tutzó, el seu germà | Javier Coll

0

Després de l'emocionant entrega de la bandera, el fabioler inicià el replec dels devers 150 genets de la qualcada. Mentre, davant l'Ajuntament la gernació s'embullava cantant cançons, esperant la sortida del caixer batle, Jordi Tutzó. «Qui és aquella morena», «Es Mahón», «Es ruc va caure», «L'amo de Son Carabassa» o el «Volem vi», van ressonar fent més entretinguda l'espera.

Entre una i l'altra, la gent s'aprovava al caixer batle per saludar-lo o bé ell alçava la guindola en salutació a la gent. Amb un capvespre de sol i un airet fresc, l'espera es va fer lleugera, entre l'expectació col·lectiva.

Entre bots i ovacions
A les cinc en punt del capvespre, el fabioler Víctor Pons passà per davant l'Ajuntament, precedint la qualcada al complet. Un a un els caixers entraren a la plaça saludant al caixer batle i la Corporació amb els primers bots de les festes i amb l'esvalot de la gernació. Es notava que els cavalls anaven frescos. Entre els cavallers moltes cares conegudes i populars, entre les quals destacà l'ex batle Arturo Bagur, que amb 66 anys és el genet de més edat i amb una experiència de 21 anys a les Festes de Gràcia.

Passaven vint minuts de les cinc del capvespre, quan el caixer batle, Jordi Tutzó, després de que Conxa Juanola li entregués el bastó de comandament, pujà dalt «Únic», un preciós exemplar de raça Menorca. Entre ovacions, el caixer protagonitzà els primers bots, entre els nervis interiors de l'estrena i una aparent tranquil·litat. Llavors, la gentada entonà «Es Mahón» en un esclat d'alegria.

Mentre, la qualcada anava passant davant la Rectoria de Santa Maria. Un a un els genets anaven saludant amb la guindola al caixer capellà, Joan Tutzó, de peus a la porta. El darrer va ser el seu germà i caixer batle, qui el convidà a incorporar-se a la qualcada, «què véns?», li va dir. Llavors el caixer capellà cavalcà n'«Álamo», un bell cavall de raça menorquina. Va ser quan es va viure un moment ple de significat, quan les guindoles dels dos caixers germans es tocaren i es saludaren, entre els aplaudiments del públic que en va ser testimoni.

La qualcada llavors es dirigí a fer les voltes pel centre de la ciutat, amb el petit canvi d'itinerari d'enguany per evitar que l'inici i el final de qualcada coincidissin, abans de dirigir-se a les Completes a l'ermita de Gràcia. El cloc-cloc dels cavalls i els bots obriren els cors dels maonesos a la festa.