El caixer capellà Joan Tutzó va presidir la celebració de les primeres vespres en la solemnitat de la Mare de Déu de Gràcia. | Josep Bagur Gomila

TW
0

La celebració ahir de les primeres vespres en la solemnitat de la Mare de Déu de Gràcia a l'ermita de la seva advocació va ser un cant humil i sincer en favor de la protecció de la Verge Maria, com ho reflecteixen els goigs a la patrona de Maó.

Les primeres vespres de la Mare de Déu de Gràcia van ser presidides pel caixer capellà, Joan Tutzó, que va estar assistit pel capellà de l'ermita Joan Miquel Sastre, amb l'assistència de la batlessa de Maó Conxa Juanola, regidors de l'Ajuntament, els caixers i cavallers i un nombrós públic, la majoria del qual no va poder accedir a l'interior de l'ermita.

A les 19.30 hores, mitja hora després sobre l'horari previst, començava l'acte religiós, amb la interpretació del cant «Jove del poble, Maria», seguit del rés de la Salmòdia, la lectura del «Gàlates 4,4-5» i el posterior «Càntic de Maria». L'acte va comptar amb la participació d'una coral polifònica de l'Acadèmia Adagio, dirigida per José Luis Ferrer.

Noticias relacionadas

Seguidament, el caixer capellà Joan Tutzó va adreçar unes paraules als assistents en record del cavaller Santi Seguí, mort recentment, «que rebi l'abraçada de la nostra Mare i que li obri les portes del paradís», va subratllar. A més, la capellana va emocionar-se en recordar els dos anys en què ha participat a la qualcada de la Mare de Déu de Gràcia, «agresc el bienni que Déu m'ha regalat, l'any passat vaig sortir amb el meu germà com a caixer batle, encara que enguany no desmillora gens amb Héctor Pons», va assegurar.

Tutzó va concloure les seves paraules amb «Visca Maó, visca la Mare de Déu de Gràcia».

Posteriorment, vuit cavallers de la qualcada van repartir l'aigua-rós entre els assistents, mentre el fabioler interpretava la corresponent melodia festiva, instant en què els caixers i cavallers, entre altres assistents, aprofitaven per refrescar-se i combatre la calor.

Finalment, el membres de la qualcada van accedir al cambril, és a dir, a la petita cambra elevada de darrera l'altar de l'ermita, per tal de venerar la Mare de Déu de Gràcia. Eren les 20.10 hores quan la comitiva, caixers, cavallers i autoritats, sortia de l'ermita.