Nous resultats de les restes de la Cova des Pas

El professor i codirector de l'excavació Josep M. Fullola presentà els estudis

Valorar:
Visto 9 veces

Ll. Pons     Maó
La restauració i anàlisi de les troballes procedents de la Cova des Pas en el darrer any, han donat una sèrie de resultats que van ser presentats ahir pel professor i codirector de l'excavació Josep Maria Fullola Pericot juntament al conseller de Cultura, Joan Torres, i el director insular de Patrimoni, Amador Marí.

L'examen de les restes antropològiques i orgàniques està donant importants resultats que han interessat a la comunitat científica per l'excepcional estat de conservació. La localització dels cossos ha permès aprofundir en les tècniques d'inhumació habitualment realitzades. Les civeres, instruments de transport semblants a escaletes realitzats d'aladern, pi blanc i bruc; la presència de cordes d'espart i ginesta; i restes de sudaris de pell vacuna, ens donen notícia de la forma d'enterrament dels cossos que es troben en posició fetal lligats als peus i a les cames.

Una altra de les restes orgàniques molt ben conservades són els cabells. L'individu número 1, que ja s'ha fet famós per la seva trena que té un passador de fusta amb anells d'estany és en realitat una dona, va morir cap el 830 a. C. Un altre element que ha conservat magníficament els cabells d'alguns individus, són els que es van dipositar en uns recipients, de llenya, os i cuir, que una vegada oberts al laboratori s'ha pogut saber que a l'interior contenien cabells humans, el que confirma la tècnica de preservació d'algun element del mort. Altres matèries orgàniques interessants són les que s'han identificat en un dels cossos on s'ha trobat massa orgànica, exactament una part d'un pulmó que s'ha conservat i en un altre individu meninges, és a dir una part del seu cervell. Les defecacions fossilitzades en la zona abdominal d'alguns individus han permès conèixer l'alimentació i especialment els paràsits que podrien haver causat la mort de part d'aquestes persones i que es transmetrien a través d'animals com les rates o els vacuns així com a través de la farina que no es trobés en bon estat.

Una de les qüestions que els científics que participen en la recerca es plantegen és la causa per la qual tot aquest material antropològic i orgànic s'ha conservat de forma tant magnífica. La hipòtesis que s'ha establert és que el nitrat de sodi existent ajuda a conservar la matèria orgànica, juntament amb les condicions climàtiques oportunes. La provinença del nitrat de sodi és un enigma sense resoldre i es manegen dues hipòtesis diferents: que pugui provenir de les parets de la cova o bé que s'apliqués als cossos com a fórmula per conservar-los.

La Cova des Pas va ser descoberta l'abril de 2005. El setembre d'aquest mateix any es va iniciar una excavació que va durar uns sis mesos. La Universitat de Barcelona i la Universitat de les Illes Balears es van responsabilitzar del treball científic i el Consell insular juntament amb la Fundació Caixa de Catalunya han fet possible el treball d'un nombrós equip que es va situar a la cova per tal de dur a terme tan acurada excavació. Durant la fase d'estudi s'ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, l'IPHES, l'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), Royal Institute for Cultural Heritage i la Universitat Rovira i Virgili.

Fins el moment quinze publicacions han recollit les anàlisis realitzades i les principals conclusions. Revistes com "Investigación y Ciencia", "Sapiens" o "Arqueologic" del National Geographic, han donat a conèixer a la comunitat científica la Cova des Pas. Les línies de feina obertes que continuaran al llarg de tot l'any 2009 i possiblement part del 2010 permetran concloure les hipòtesis formulades fins ara i abocar tots els coneixements als que s'hagin arribat en una publicació que es vol extensa a més d'una altra divulgativa. També es preveu fer una nova exposició per explicar al gran públic la rellevància de la Cova des Pas.

Les restes antropològiques de 66 individus de fa 3.000 anys
La troballa de restes antropològiques de la Cova des Pas s'ha pogut concretar en la identificació de 66 individus que van viure cap a l'any 1.000 a. C. La conservació, extraordinària, de restes orgàniques suposarà al final de la investigació, prevista per finals de 2009 o inicis del 2010, poder tenir nous coneixements sobre la vida i la mort en la Prehistòria.

L'estudi dels 66 esquelets de la cova sepulcral ha pogut determinar en l'existència de 34 adults i 32 subadults, dels quals 22 són femenins i 25 masculins, els 19 que resten no han pogut ser definits en quan al sexe. No se tractava d'un enterrament sesgat de grup, sinó que representa un ventall de població  homogeni i no serà fins que se coneguin els resultats de les proves d'ADN quan es puguin, si existeixen, saber si hi havia parentius entre ells. La mortalitat infantil és especialment rellevant, sobretot les edats entre els 0 a 14 anys i poca gent arribava a gran morint abans dels 50 anys. La mala alimentació i l'esforç físic eren dues de les causes principals de mortalitat d'aquest grup.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.