"La mala gestió de les platges les erosiona"

Francesc Xavier Roig acaba d’obtenir el doctorat en Geografia per la UIB amb cum laude amb una tesi sobre la gestió del litoral a Balears, en la qual defensa una planificació a favor del medi

| Ciutadella |

Valorar:
preload

expert. Francesc Xavier Roig és consultor ambiental de Qu4atre - Arxiu

06-11-2015

Possiblement és el científic que més coneix i ha estudiat les platges de Menorca i qui més ha donat a conèixer a l'exterior el model de gestió que s'aplica a l'Illa. Francesc X. Roig i Munar és consultor ambiental de l'empresa Qu4atre i després d'onze anys d'investigació, acaba d'obtenir amb cum laude el doctorat en Geografia per la UIB amb la tesi "Aplicació de criteris geomorfològics en la gestió dels litorals arenosos de les Illes Balears", una investigació que converteix Menorca en un referent.

Quin va ser el plantejament de partida de la investigació?
La idea que els sistemes dunars poden patir canvis no només associats a les pujades de la mar sinó també a una mala gestió i planificació. Per açò vaig analitzar tots els sistemes dunars de Balears, un total de 325 platges de les quals vaig agafar 61 sistemes dunars i vaig analitzar la seva evolució d'ençà 1956 fins 2008. D'aquests vaig centrar l'estudi en deu platges i vaig examinar quines afectacions morfològiques havien tingut.

Què determina la tesi?
Que les platges urbanes i més freqüentades pateixen més erosió. Vaig fer un anàlisi de les diferents illes i vaig veure com les platges de Menorca i Formentera es recuperaven en base a unes gestions sostenibles. En canvi, a Mallorca i Eivissa seguien patint símptomes erosius perquè no s'apliquen gestions coherents.

En el cas de Menorca, en quines platges s'ha centrat l'estudi?
En Son Parc i Son Bou. I de Mallorca dues platges que són d'idèntiques característiques: Cala Mesquida i es Trenc, amb el mateix tipus de freqüentació i particularitats. L'estudi evidencia que aquestes dues platges de Menorca presenten equil·libri i recuperació, en canvi, a les dues de Mallorca continua la regressió. És un fet significatiu dels diferents models de turisme litoral que tenen les dues illes. Mallorca, per exemple, gestiona el litoral com un producte, en canvi Menorca gestiona el litoral com un ambient geodinàmic.

Quines novetats aporta la seva tesi?
Aporta una informació que desconeixíem i és que abans de 1956 els sistemes dunars van ser repoblats. Per exemple, els pins de Cala Blanca o es Grau es van plantar per fixar les dunes, per evitar que les platges envaïssin els camps de conreu. En aquell moment la importància era agrària, no turística. He creat un model d'indicadors que ens permet veure l'evolució d'un sistema platja-duna, mitjançant variables de gestió i cartografia temàtica.

Què posa de relleu la seva tesi en quant a la gestió del litoral?
Que l'erosió de la línia de costa va directament lligada a l'erosió de les línies dunars davanteres. Una altre conclusió és que la gestió ens permet la recuperació i equilibri d'un sistema dunar mitjançant tècniques toves, tot i que és imprescindible que el sistema presenti certa naturalitat. He analitzat la gestió que va a favor del medi. La tesi valora i analitza l'evolució espai-temporal d'un sistema geodinàmic. En aquest cas, un dels resultats ha demostrat que a nivell balear Menorca i Formentera han tingut una major i millor resposta a tècniques toves.

Quina és la situació dels arenals de Menorca segons el seu estudi?
Privilegiada. A Menorca, per exemple, no han desaparegut sistemes dunars, com sí ha passat a Mallorca i a Eivissa. Sant Tomàs és un exemple d'urbanització amb sistema dunar.

Menorca ha aplicat uns criteris propis i diferenciats en la gestió de les platges, segueix el camí científicament recomanable?
La tesi parteix de l'hipòtesi que les platges presenten una resposta diferencial en funció de la gestió, planificació i la geomorfologia. La mala gestió i planificació erosiona. Si tu dones un tractament propi del medi urbà a un espai natural, aquest entra en decadència. En canvi, si dones un tractament en base a criteris geomorfològics, que no són incompatibles amb l'explotació turística, sinó al revés, pots gestionar una platja donant-li qualitat ambiental. Per exemple, les dunes de Son Parc: els usuaris agraeixen aquest espai.

Es pot rallar, idò, del model menorquí de gestió litoral...
Per exemple, Cala Galdana, si hagués estat a una altra illa no hi hauria pins, farien nosa. En canvi aquí n'hi ha. La tendència ha estat ocupar el primer front dunar de la platja sense tenir en compte que forma part d'un sistema integral que és platja-duna. El problema que hi ha hagut a altres llocs és que la gestió s'ha centrat en l'explotació.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.