"El Principi d’Arquímedes" dóna a Josep M. Miró el seu segon Premi Born

Així ho va comunicar ahir el portaveu del jurat, l'escriptor, director i professor, Esteve Miralles, qui va explicar que el guanyador va ser escollit per unanimitat. "L'obra ens va guanyar molt ràpid i vam treballar molt per trobar-li totes les pegues que poguéssim". Una feina, aquesta, que va servir per extreure una conclusió: "El text té un problema, és una obra perfecta, rodona", expressava Miralles.

El jurat considera que la creació de Miró "aconsegueix ser el que et promet que serà, i una mica més. És un text directe que arrenca de seguida i que et porta fins el desenllaç d'una manera que no et deixa anar fins el final, d'una forma imparable", sosté.

Motius

L'equip deliberador format per Carles Alberola, Joan Arrom, Sergi López, Magda Puyo i Esteve Miralles destaquen d'"El Principi d'Arquímedes" que "és un drama de personatges que presenta un conflicte moral, molt vigent en el debat social contemporani. A partir d'una sospita, l'obra desafia l'espectador evidenciant els seus prejudicis. La sospita alimenta la por i aquesta genera violència. És remarcable la fluïdesa i la precisió en la construcció de les escenes i l'originalitat de l'estructura formal del text. L'obra genera un espai que l'espectador ha de completar en el seu imaginari. Sota una aparent simplicitat, té la capacitat de donar profunditat i qualitat evocadora a situacions quotidianes". Una obra en la que, segons Miralles, "tot el que passa té un sentit, tot és necessari per a la història que l'autor ens vol explicar".

El representant del jurat destaca també que "de les quatre finalistes, tot i que són obres molt diferents, sí que en destacaríem algunes coses comuns, la qualitat de l'escriptura, cosa que hem vist ja en les darreres edicions i que vol dir que el Premi Born es tria sobre bones obres; i per altra bada, que a través d'aquestes obres es pot intuir una certa tendència en el món teatral de que, tot i la diversitat i els orígens i les llengües diferents, tenen unes pautes d'escriptura molt contemporànies, posar un temps subjuntiu i no lineal, fer una narració fragmentada però alhora molt comprensible. I al mateix temps, observem un cert compromís de crítica social". Així, el poder i l'abús de poder s'està convertint en una temàtica de denúncia social molt recorrent en el món del teatre.

Obra valenta, estat de gràcia

El portaveu del jurat va afegir que la creació de Miró "és una obra molt valenta, és una reflexió sobre la perversitat, absolutament posada al dia, sobre el mal, sobre què és pervers i què no, en una societat en la que, en general, hem anat treient de la perversitat coses que no hi haurien d'haver estat, com ara coses pecaminoses. Hem avançat", reconeix.

Miralles va confessar la seva sorpresa en conèixer el nom de l'autor d'aquella obra que havien declarat guanyadora. "Estem davant d'un autor en estat de gràcia", va assenyalar. Alhora, va afegir sobre el guardonat que així com "hi ha una mena d'autors que creen una veu i un estil que mantenen al llarg de la seva producció, el senyor Miró i Coromina no és així, és d'una altra mena, dels que dóna a cada obra l'estil que l'obra demana. Inventa una manera d'escriure per cada obra, per cada tema, per cada argument, cada relat que ha de posar en joc". D'aquí la sorpresa que hi va haver entre els membres del jurat quan, ahir mateix, es va saber el nom de l'escriptor vencedor. I es que una de les particularitats que ajuden a engrandir el renom que ja té el Premi Born, és la seva escrupolositat envers al procés d'elecció de les obres guanyadores. El jurat va decidir que "El Principi d'Arquímedes" seria el guanyador, però ni ells van saber el nom de l'autor fins el dia d'ahir, bona prova de la gran transparència que hi ha en aquest concurs.

Quant a la capacitat d'atracció que Miró proporciona al text, Miralles va indicar que "una de les màgies que té l'obra és que l'espectador es veu implicat de seguida en l'escriptura, en explicar i construir la història, completant el que veus, extraient les teves pròpies conclusions a partir del que veus, a través d'uns personatges que expliquen coses i que parlen". Llavors és quan "ve l'escena següent i t'adones fins a quin punt has de revisar les teves conclusions, perquè potser allò era una altra cosa". El text "té una gran capacitat per posar en evidència els nostres prejudicis, el com treiem conclusions a partir de sospites i indicis", apunta.

Obres finalistes

Miralles va destacar també que les altres tres obres finalistes, "Londres, Londres", "Justo en medio del paralelo 38" i "Renard" també són "molt potents, molt bones, però en totes hi veiem algun problema d'acabat, alguna cosa a millorar."