Quan encara hi mancava mitja hora per les set del capvespre, moment assenyalat per a l'inici de les primeres vespres de la Mare de Déu de Gràcia, desenes de persones esperaven l'arribada de la qualcada al replà de l'ermita sota la seva advocació i als voltants del camí d'accés a la mateixa.
El començament de l'acte litúrgic central del dissabte de la Mare de Déu de Gràcia va patir un lleuger retard, degut a la caiguda -sense conseqüències greus- del cavaller Arturo Bagur quan la qualcada passava pel Cós de Gràcia. A les vuit manco vint feien entrada a l'ermita els membres de la qualcada, presidida per la caixera batlessa Águeda Reynés i el caixer capellà Joan Miquel Sastre, que va oficiar les vespres de la patrona de la ciutat de Maó, amb la participació de diferents preveres i diaques de la Diòcesi menorquina.
L'acte religiós va començar amb el càntic de l'himne amb música del segle XV que comença amb "A vós, Mare de Déu nostre, dolça Maria, aixequem nostra lloança, santa Maria", seguint amb la lectura d'antífones i un responsori breu. En aquest moment, dotze cavallers van recollir les morratxes per dur a terme el repartiment de l'aigua-ros entre la resta de membres de la qualcada i els assistents a l'acte, mentre el fabioler Víctor Pons sonava la corresponent melodia amb el fabiol i el tambor.
L'acte litúrgic es va reprendre amb el càntic a Maria i una sèrie de pregàries del caixer capellà al Déu Pare totpoderós. Sastre va demanar que tots els que es trobin en perills sentin l'amor de mare de Maria; que totes les mares fomentin en les famílies l'amor i la santedat; que tots els que tenen autoritat en la ciutat de Maó contribueixin amb sentit comú i rectitud d'intenció en el progrés espiritual i material de la població; que Déu ajudi els que sofreixen i els refermi l'esperança; que dirigeixi el cor dels caixers i cavallers, dels ajudants que aguanten els cavalls, dels músics i de tots els que fan possible la festa; i que ajudi a la Policia Local, forces de seguretat, brigada municipal, servei de neteja i tots els que tenen més feina per motiu de la festa, entre altres pregàries.
Les vespres van concloure amb el cant del "Pare nostre" i de les "Cobles de Nostra Senyora de Gràcia", un fragment d'un text del segle XVII i la posterior visita dels caixers i cavallers al cambril per venerar la imatge de la patrona de Maó.
Finalment, al jardí de l'ermita va tenir lloc la beguda, consistent en panets de sobrassada i de carn-i-xua, pastissets, macarrons, aigua, suc i moscatell. A les nou del vespre, la qualcada es dirigia des de l'ermita cap al pla de la Parròquia per començar el jaleo.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.