"Sense teatre no ens sentiríem membres d’una comunitat"

Albertí no dubtà en lloar la convocatòria del Premi Born i el fet d'aguantar-se ferm any rere any. "És essencial que es mantengui amb la força que ho fa i a mi sols em queda encoratjar la gent del Cercle Artístic per seguir treballant com ho fan. Hi ha pocs llocs com aquí, i aquests premis permeten la creació contemporània". Per a Albertí els premis Born de teatre "fan possible als novells dramaturgs disposar d'un ressò molt important i una difusió enorme. I això, la majoria d'autors, no ho havien tingut mai".

En termes amples de la cultura, el director del Teatre Nacional de Catalunya s'endinsà en la dimensió filosòfica de la dramatúrgia. "En aquests moments es considera que l'oferta cultural és consum i prou. I no és així, és una filosofia que se'ns és imprescindible. L'home necessita representar-se, acostar-se a la societat, és l'únic que ens queda. Sense teatre no ens sentiríem pertànyer a la comunitat, és un comportament que reclama l'ànima humana".

La crisi, els valors i les dificultats econòmiques creen situacions de decadències socials que afecten tots els àmbits. I també la branca cultural. Albertí no dubta en afirmar que "la cultura està en perill. Estem en mans d'uns gestors que desconeixen els ecosistemes culturals que tenim i això és trist. M'he passat moltes hores intentant fer entendre que hi ha unes línies vermelles que no es poden traspassar, perquè hi ha coses que són essencials". A més, sentencià que "el teatre fa ciutadans, no espectadors. Un espectador menys és un ciutadà menys". Una opinió important, com ho és la seva, que ha de restar com un epíleg fefaent de la dimensió humanista del teatre.

"Per a què serveix el teatre?" era el títol de la conferència que oferí ahir Xavier Albertí. I amb les seves explicacions sabem prou que és per seguir explicant el món i per saber que també pertanyem a una comunitat.