"La música de Verdi és encara la porta d’entrada a l’òpera per a molta gent"

El periodista Pere Andreu Jariod serà el convidat d’Amics de s’Òpera de Maó per retre un homenatge en el 200 aniversari del naixement del compositor italià més cèlebre de tots els temps

| | Maó |

Valorar:
preload

VIVA VERDI. Aquest és el títol de la conferència que Jariod farà a l’Orfeó Maonès - P.A.J.

06-11-2015

Pere Andreu Jariod (Barcelona, 1974), format al Conservatori Superior de Música del Liceu i integrant de l'Orfeó Català, des del 1999 desenvolupa la seva activitat dins del camp de la divulgació musical, en àmbits escrits, radiofònics i educatius. Ha realitzat diversos programes a l'emissora Catalunya Música i és redactor de la revista "Guía del Ocio", de Barcelona. També ha col·laborat amb les Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran de la Universitat de Barcelona, impartint conferències de divulgació musical. Demà arriba a Menorca per parlar sobre Giuseppe Verdi.

Què és el més important que Verdi ha fet per la música?
Son moltes coses......penso que Verdi li va donar actualitat a la música del segle XIX, música que fins aquell moment mirava molt enrere amb els seus arguments. El que farà ell, especialment a partir del gran èxit que suposarà  La Traviata, és actualitzar-la amb uns arguments que fan que els protagonistes que apareguin, siguin els que van a veure la pròpia  l'opera. Això provocarà una connexió directa de Verdi a través de la música amb l'espectador, amb la psicologia dels personatges, aportant un dramatisme molt més intens que fins ara no havia existit. Fins llavors, les àries anaven una darrera l'altra i si en treien, una, no passava res però amb Verdi, això no passarà perquè hi haurà un sentit dramàtic potent.

Com el definiria?
Era un home del seu temps, un activista molt pendent de la seva gent, un compositor que no vivia aïllat com d'altres sinó que era una persona implicada en la societat a qui interessava la política, la situació dels seus compatriotes i no és gratuït que al darrera dels seus arguments, hi hagi una càrrega patriòtica important. Va ser una persona que no va oblidar mai les seves arrels. Ell deia "he estat, soc i seré un pagès de Roncole" malgrat que va arribar a dalt de tot. Crec que per això és una icona pels italians, una persona humil molt valorada que, amb l'ajuda dels seus promotors i mecenes, arribarà a dalt de tot farà molta feina i serà reconegut per la seva qualitat i valor. De fet, quan mor Verdi, es produeix un shock a nivell de país.

I com definiria la seva música?
Ja ho va dir una vegada un empresari de l'Scala de Milà que la música de Verdi denota que està escrita amb el cor i que va cap al cor. Una música molt intensa, molt viscuda, que va molt al sentiment, emocionant. Georges Bizet, per exemple, l'autor de Carmen, dirà en una carta que la música de Verdi serà moltes coses però no serà mai avorrida. Travessa tothom d'alguna o altra manera i encara, avui en dia, resulta la porta d'entrada a l'opera per molta gent.

Musicalment, doncs, estem davant d'un revolucionari com Bethoven o d'un geni com Mozart?
Revolucionari musicalment ho va ser més Wagner, coetani seu. Verdi deia que calia mirar al passat per construir al futur i per això no oblidarà l'herència de mestres com Rossini, Bellini, o Donizzeti i sobre aquesta base, farà evolucionar la música italiana però sense un trencament sinó d'una manera continuista. Verdi, però, ocuparà una franja central de la història de la música perquè la seva carrera s'allargarà seixanta anys, des del 1839 fins que al Fastalf del 1893. I el seu treball, d'alguna manera, continuarà amb Puccini, amb Mascagni o Leon Cavallo.  

Per tant, qui no coneix Verdi, no pot entendre la història de la òpera?
Home, qui no el conegui valdria la pena que el conegués ni que sigui una mica. No es pot entendre tampoc sense Wagner, sense Mozart o sense Puccini, compositors també programats als teatres per la seva qualitat i no només perquè que siguin assequibles pel gran públic. De fet, Verdi és el numero u a nivell estadístic i t'ho dic perquè si consultes la pagina web Opera Base, que s'encarrega de fer estadístiques de representacions d'obres, de cantants, de compositors, està situat al podi planetari d'una manera destacadíssima, com el més representat. Et diria, que de les vint-i-cinc òperes més programades del món, en els darrers cinc anys, una quarta part son de Verdi: Traviata, Rigoletto, Nabucco, Il Trovatore, Macbeth.

Quin super-ventes, no?
Si, i tot i que quan mor al 1901, la seva música decau una mica, a la dècada de 1920, es començarà a recuperar en un procés que no s'ha acabat hores d'ara perquè, per exemple, actualment l'interès rau en les operes menys conegudes. Els teatres d'òpera alemanys van ser els que van començar a programar operes que feia setanta anys no es representaven. La curiositat es que es cantaven en alemany i la òpera italiana es cantarà en alemany fins que no arribi Karajan. Això passarà arreu perquè a Anglaterra es feia en anglès o a Barcelona, per exemple, Wagner es representava en italià.

Però tot i néixer el mateix any que Wagner, no tenen massa a veure, no?
Són la nit i el dia. La musica wagneriana sempre s'ha parlat que son grans simfonies amb veus però en el cas del Verdi, la prioritat serà la veu que de mica en mica, es va enriquint amb la dramatúrgia i l'orquestra creixent. Curiosament, no es van conèixer però sí que sabien l'un de l'altre. Val a dir, però, que a Wagner només li interessava ell i les seves circumstancies mentre que amb Verdi no serà així. Quan Wagner mor al 1883, Verdi publica que està trist perquè s'ha mort una figura de qui no discutirà que ha estat una gran personalitat que deixa una poderosa petjada en la història del art. Ell és conscient del paper que ha jugat Wagner malgrat que no sigui partidari de certes visions wagnerianes de la música però sap que el tema d'associar uns cert temes musicals a certs personatges, és una tendència que també es podrà apreciar amb el seu propi treball com els recitatius d'Otello.

Perquè Viva Verdi té tant significat pels italians?
El va tenir especialment al segle XIX quan l'Itàlia que avui coneixem no era igual sinó que estava molt fragmentada per diversos estats. Existien zones dominades pels austríacs o pels francesos i era un poti poti de nacions i de petits estats que necessitaven reunificar-se. En el fons, ell serà com l'estendart perquè gràcies a la seva música, podran sentir-se units. Verdi era l'acrònim de Vittorio Emanuele Rei d'Itàlia, un lema que es pintava a les parets de les principals ciutats perquè feia referència a l'únic monarca que podia ajudar a la unificació italiana, cosa que farà al 1861. Per això, amb Nabucco, escrita al 1842, els italians es veuran reconeguts com el cor dels esclaus mentre que els babilònics, seran els austríacs.

I amb vint-i-sis òperes, quines em recomana?
Totes! Per començar, qui no conegui res, Traviata i Aida. Després, que passi a Nabucco, Rigoleto, i Il Trovatore. Per qui vulgui fer un pas endavant, Otello, Falstaff. I per aquell que ja conegui el repertori clàssic i vulgui aprofundir, que provi Macbeth o Hernani on Verdi fa ofici. Son òperes dels anys de galeres on escriurà moltes obres en poc temps però és aquí es on gestarà el seu estil.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.