Jaume Cerdà Capllonch té 76 anys i està donant classes a 5 alumnes. Durant la seva vida ha fet milers de nanses - Josep Bagur Gomila

TW
0

La feina del nanser ha quedat oblidada en el temps. Les nanses tradicionals ja no s'empren per pescar les llagostes ni el peix i, per tant, ja no són necessàries per a la supervivència dels pescadors. A Menorca tenim la sort de comptar amb un dels darrers nansers, un dels pocs dipositaris de la tècnica d'elaborar-les que queden a l'Illa. Es diu Jaume Cerdà 'Nius' i és Mestre Artesà Nanser Honorífic, amb el reconeixement del Govern balear el 2009.

Decidit a transmetre els seus coneixements en l'elaboració de nanses, Jaume Cerdà imparteix un curs a la Caseta de Comandància, el local social d'Amics de la Mar.


Interès per aprendre

Tot arrencà l'any passat, quan Jaume Cerdà oferí una conferència, convidat per Amics de la Mar, sobre la pesca amb nanses. Aquell dia entrà en contacte amb l'entitat i va conèixer a persones que li van manifestar la inquietud per aprendre a fer les nanses. La petició d'aquest petit grup s'ha satisfet i Jaume Cerdà està encantat d'ensenyar-los una tècnica que domina d'ençà era petit. És el primer curs que imparteix, tot i que ha fet tallers a l'Escola de Fornells i al colegi Pintor Torrent. Han estat milers les nanses que ha fet amb les seves mans. Només tenia 13 anys quan s'embarcava son pare, en Toni 'Nius', un pescador de Pollença que havia arribat a Menorca arrel de la Guerra Civil. El progenitor era mestre d'aixa. La necessitat obligava a que dedicassin l'hivern a fer barques i l'estiu a pescar llagostes.

De nanses n'hi ha de diverses classes: la feta de vímet, la nansa morenell (per agafar congres i morenes), la nansa per a llagostes (amb uns forats més grossos perquè els exemplars petits puguin sortir), la nansa peixatera (per agafar serrans, gatons, dèntols o anfossos), i el gambí (més planera, per agafar anfossos i dèntols).

Les nanses estan fetes de jonc i canyes i s'empra un fil prim per fermar cada encreuament. Jaume Cerdà encara va a collir ell mateix, acompanyat de la seva esposa, Mari Ferrer Coll, les canyes i els joncs a zones humides, com el torrent de Cala Galdana, Cala en Bosc o el Canal Salat.

El curs permetrà que la tècnica i els coneixements associats, com també l'argot, es puguin transmetre a altres persones interessades, tot i que les nanses que facin ja no serviran per anar a pescar i dur el menjar a la taula, sinó com a objecte de decoració o com a obsequi.