Guillem López plantea una hoja de ruta para mejorar el bienestar

Este señor no se enteró (o si se enteró, no hizo nada para evitarla) de la crisis cuando estaba en el Banco de España. Poca credibilidad tiene.

Tot i que és cert que, en més d'una ocasió, he sentit algun destacat economista dir far uns anys que estàvem en una fase de creixement permanent i que no hi hauria crisi i que l'economia és, possiblement, la menys exacta de les ciències, crec que cal plantejar-se algunes qüestions.Les administracions públiques (Estat, CA, consells, ajuntaments...) funcionen amb un pressupost econòmic. Un pressupost que funciona amb unes entrades i unes despeses. En realitat, els pressupost es fa en bases en previsions (no se sap mai, exactament, que s'ingressarà ni tampoc, tot sigui dit, que es gastarà, finalment) però, tot i les petites desviacions (o no tan petites, de vegades) els doblers que es poden utilitzar són els que hi ha. De vegades es pot recórrer a crèdits, però a llarg termini, el deute acumulat no pot créixer indefinidament.Crec que, fins aquí, tothom hi ha d'estar d'acord. Si a això hi afegim que ens trobem en una fase d'envelliment de la població que, en darrer terme, es manifesta en un increment important de la població pensionista i que l'esperança de vida s'ha incrementat, ens trobem en una necessitat creixent de doblers que hem de destinar a aquest sector de població.Si això és així i actualment, el model de despesa ja no funciona (i a banda de les pensions, també hi ha un paral·lel increment de la despesa sanitària per l'envelliment) és lícil, legítim i lògic que ens comencem a replantejar que fer en el futur. I la resposta agradi o no a alguns és que cal gastar millor.Jo he sentit parlar en Casasnoves en temes d'atenció a la tercera edat i la dependència per exemple. I exposa clarament que hi ha situacions inviables. L'Estat no es pot fer càrrec de tothom, és evident. Però hi ha gent que no ho vol veure, que només pensa en la seva situació contreta i no comprèn que els desitjos assistencials són infinits però els recursos són limitats. I, en aquesta situació, no queda més remei que establir prioritats i barems que facin que, només els qui realment ho necessitin i no puguin gaudir del suport familiar, hi puguin accedir i altres no. I aquest és l'escenari més plausible de futur, agradi o no, i es critiqui o no. I, tot i que abans he dit, escenari plausible, crec que hauria d'haver dit, l'únic possible

Muy de acuerdo con Descartes , de todas formas con las ventas de ese libro por lo menos mejorará en bienestar de alguien , el suyo propio. «la solución no es gastar más sino gastar mejor». Pues vamos apañados !!

También ocurre que, cuando concretan algunas de sus propuestas, demuestran que están muy alejados de la realidad en la que viven. Esto le ocurrió a Guillen cuando hizo la propuesta de que, una solución en Menorca para combatir el paro, sería que en verano los trabajadores de construcción trabajen en hostelería y en invierno los de hostelería trabajen en construcción. Esa propuesta es una muestra de que este señor desconoce los deberes y obligaciones que emanan del Estatuo de los Trabajadores y de los respectivos convenios colectivos, como así mismo desconoce las obligaciones de la Ley de prevención de riesgos laborales.

El alto nivel de conocimientos de estas personas aconseja ser muy prudentes a la hora de opinar sobre sus ideas. Pero viene ocurriendo, que estos "sabios", viven en una contradicción permanente, en una repetición de obviedades, o en asumir posturas y dar apoyos a aventuras independentistas que, según la ciencia económica y social nos perjudicaría a todos, tanto a unos como a otros.

Con todos mis respetos hacia este señor , pero en una entrevista que se le hizo en el Menorca en 2008 , con todo a punto de caer , aconsejaba comprar casas