L’ajuda illenca ja floreix al Nepal

| |

Valorar:
preload

10-12-2015
Mireia Pons ha invertit la recaptació menorquina en la reconstrucció d’una aula a una guarderia i ha repartit roba i menjar a fa

«Hi ha zones on encara ara, un any després, sembla que el terratrèmol va ser ahir». Així resumeix la cooperant ferrerienca Mireia Pons les devastadores conseqüències que ha tingut pels nepalesos la tragèdia natural. Ho assegura des d'aquelles terres, des de Katmandú, on hi ha tornat set mesos després d'haver de marxar forçosament per la catàstrofe. 

Fou dia 25 d'abril de l'any passat quan un terratrèmol de 7,8 graus a l'escala Richter, seguit d'un altre el 12 de maig, sacsejaven tot un país deixant 8.000 morts i milers de famílies sense llar. I 367 dies després d'aquella desgràcia, el país continua en runes i amb dificultats per recobrar la normalitat. «Els desastres naturals i les conveniències polítiques han destrossat -i encara ho estant fent-, el país, un indret on la gent s'ha convertit en supervivent», indica Mireia Pons, i afegeix que avui la situació que sofreix el país «fa posar la pell de gallina, però sempre és increïble veure'ls amb un somriure i dedicant un namasté de benvinguda». Lamenta que el Nepal vagi deixar de ser notícia en dos dies, «la gent que s'havia exaltat en veure el país destrossat s'oblidà» a les poques hores de la situació a la que s'enfrontava la població. 

La tornada a Menorca de la jove ferrerienca va servir de molt. Va organitzar festes solidàries, exposicions i xerrades.

Mireia Pons va partir de nou el passat mes de desembre cap a Nepal amb la motxilla carregada d'il·lusió, feina per fer i una guardiola amb uns 6.000 euros per invertir. I la recaptació ja té destí. Un dels objectius principals era la reconstrucció d'una nova aula al centre on Pons va estar col·laborant com a voluntària. L'Amarapur Child Care Center és una guarderia a Bungamati per a famílies amb pocs recursos. La nova aula havia estat iniciada però per falta de recursos econòmics s'havia paralitzat. Les parets estaven construïdes a la meitat, a mitja alçada, i la part superior només tenia cortines, «en ple desembre i al país de l'Himalaia». Aquesta aula s'ha pogut enllestir amb la col·locació de finestrals. També s'ha dotat amb material de primera necessitat. Però no és l'únic destí de la recaptació aportada pels menorquins. Mireia Pons va comprar material i roba per a la gent més desfavorida de Bungamati, material per a un parell de cases temporals a un poble anomenat Timpiple, a més de fer una donació a la ONG espanyola Hugging Nepal amb qui està col·laborant. I està encara pendent d'altres programes, un d'ells de neteja a Bungamati, on l'afectació és important.  

Mireia Pons no té bitllet de tornada. Però, tal com explica, només pot ser allà cinc mesos a l'any amb el visat de turista. «Si no trobo alternativa a finals de maig hauré de tornar», assegura amb tristesa. 

A més d'anar a l'escola de Bungamati, es troba a una altra centre temporal al camp de desplaçats de Chuchepati, un camp on la població de les zones més afectades per al terratrèmol hi viuen amb tendes, des de la catàstrofe del terratrèmol.  També ha estat treballant a Gahare on la ONG hi està reconstruint una escola.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

jaume
Hace más de 2 año

bona feina,algú amb pot donar una adreça per col·laborar, agrait

Valoración:menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1