Els represaliats menorquins pel règim franquista, amb nom i llinatges

Aquesta és la llista dels 96 menorquins residents a Catalunya i que van ser processats

|

Valorar:
preload
Galeria de la Presó Model, que el 1939 aplegava uns 13.000 interns, amb entre 14 i 18 presos a cada cel.la de nou metres quadrat

Galeria de la Presó Model, que el 1939 aplegava uns 13.000 interns, amb entre 14 i 18 presos a cada cel.la de nou metres quadrats. Tancada el passat març, es pot visitar fins el proper novembre

11-07-2017 | C. Catalán
Galeria de la Presó Model, que el 1939 aplegava uns 13.000 interns, amb entre 14 i 18 presos a cada cel.la de nou metres quadratFranco coneixia el detall de cada pena de mort, que només s'executava en arribar la comunicació "enterado" per ell mateix o pel La causa de la mort de les execucions per afusellament al Camp de la Bota de Barcelona, sempre de matinada, es certificaven com

El passat 14 de juliol, l'historiador Joan Pons Alzina publicava l'article d'opinió 'Per una llei balear de reparació de les víctimes del franquisme' a Es Diari de Menorca. Instava al Parlament balear a prendre la iniciativa d'aprovar una llei similar a la Llei 11/2017 del Parlament català, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els tribunals militars i nul·les les sentències i resolucions de les causes instruïdes per motius polítics.

Una de les conseqüencies de la llei catalana ha estat la publicació d'una llista de gairebé 70.000 registres de persones repressaliades pel franquisme en format reutilitzable per part de l'Arxiu Nacional de Catalunya, després d'un treball arxivístic de deu anys amb els fons del Tribunal Militar Territorial Tercer. La majoria de presones van ser processades pels delictes de rebel·lió, adhesió, auxili o incitació a la rebel·lió militar.

Hem analitzat les dades de menorquins d'aquest llistat, sabent que la repressió no es va limitar a aquests processos. Les dades publicades ajuden a conéixer l'abast de la repressió però no són exhaustives.

L'Associació Innovació i Drets Humans estem recopilant aquesta i molta altra informació per crear una base de dades centralitzada de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. A Espanya existeixen 28 arxius militars i n'hi ha molts més amb documentació de l'época, referent a: presons, camps de concentració franquistes, batallons disciplinaris de soldats treballadors, batallons de treballadors...

Entre 1939 i 1957 es va obrir diligències a 96 persones nascudes a Menorca, tots ells residents a Catalunya,10 d'elles dones. A 88 se'ls va fer un consell de guerra i en 51 casos el procés va ser sumaríssim (més breu de l'habitual en instrucció i temps d'espera de la sentència, normalment assimilat amb causes obertes a altres persones). En més de la tercera part dels casos, la pena resultant de la sentència va ser igual o superior a dos anys de privació de llibertat.

Menorquins

Dos menorquins d'aquesta llista, Julio Becerra Bermúdez i Andrés Coranti Valera, van ser condemnats a mort. A Coranti Valera, resident a Maó, jutjat el 1939 a l'edat de 32 anys, consta que li van commutar la pena per reclusió perpètua/20 anys i un dia.

Julio Becerra Bermúdez és l'únic menorquí a la llista de 3.358 executats per decisió judicial a Catalunya entre 1939 i 1975. Aquest mercadalenc, tintorer, casat, militant de la CNT i resident a Mataró, va ser afusellat a l'edat de 39 anys el 1942 al Camp de la Bota. La CUP l'inclou als seus homenatges a víctimes del franquisme a Mataró.

Per la seva banda, Pedro Orlach Mercadal, de Ciutadella, amb 33 anys el 1939, va ser l´única persona que consta com enviat a un camp de concentració franquista (n'hi va haver 188, documentats per l'historiador Javier Rodrigo) o a un batalló de treballadors. Això no vol dir que d'altres no ho fossin; tan sols que no va quedar registrat.

Al 1939, quan s'estaven executant una mitjana de 46 persones cada setmana només a Catalunya, els maonesos Pedro Paredes Sáez i Fernando Barbosa Prats van ser condemnats a reclusió perpètua, mentre el ciutadellenc José Bonet Luque va rebre una condemna de 30 anys i tres maonesos més, condemnes de 20 anys (Francisco Gómez Benafer, Josep Maldonado Martin de las Mulas i Gabriel Matheu Pons), commutades més tard per reclusions més curtes.

Només dos menorquins, Francisco Gornés Expósito, de Maó, i Anita Camps Quintana, de Ciutadella, van estar encausats en el mateix procediment i a tots dos se'ls va condemnar a 12 anys i un dia de reclusió. Aquesta va ser la sentència més habitual, imposada com a conseqüència d'11.449 del total de procediments. A Camps Quintana, una de les deu dones menorquines encausades i també una de quatre persones a qui es va obrir més d'un procediment, li van commutar la pena per vuit anys de presó major.

Per més informació sobre els processos judicials per raons polítiques durant el franquisme, llegiu la guia Procediments Judicials Sumaríssims, editada per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Allà trobareu l'anàlisi del total de 81.966 procediments judicials entre 1939 i 1975, que ocupen 644 metres lineals de l'Arxiu Militar Territorial Tercer. Per consultar expedients concrets, escriviu a l'email archivotribunalmilitarbcn@oc.mde.es o bé per correu postal a Portal de la Pau, s/n – 08002 Barcelona. Per més informació respecte al nostre projecte, consulteu blog.ihr.world i seguiu-nos a Twiter @ihrworld. Si voleu explicar-nos la vostra història o cercau més informació, escriviu-nos a info@ihr.world.

Notes

• Dades extretes de la Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme en dades obertes, publicada per l'Arxiu Nacional de Catalunya el 12/7/2017 (anc.gencat.cat)
• Per consultar expedients concrets, escriviu a l'email archivotribunalmilitarbcn@oc.mde.es o per correu postal a Portal de la Pau, s/n - 08002 Barcelona.
• Per més informació respecte al nostre projecte, consulteu blog.ihr.world i seguiu-nos a Twiter @ihrworld

• (1) CADAVID GÓMEZ, Narciso / CAMPS QUINTANA, Anita -Se li va obrir una altra causa sense nombre el 1939 amb resultat de Llibertat
•(2) COMPANY PALMERO, Francisco - [Consta també com resident a Santa Coloma de Gramenet] Se li va obrir una altra causa sense nombre el 1939 amb resultat de procedir per a la tramitació de sumaríssim
• (3) RIUTORT VILLALONGA, José María - Se l'indulta de la pena de dotze anys i un dia de reclusió temporal, però el 1946 se'l torna a condemnar

Núm de causa és el nombre del procediment judicial original que consta a l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer
L'any que consta és el d'inici del procediment. La durada va ser en algun cas fins cinc anys.
• La pena és la corresponent a la sentència dictada. Si hi ha (*) indica que posteriorment la pena va ser reduïda o hi va haver un indult

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 3

Quel
Hace más de 2 año

No hem d'oblidar mai que els primers que van donar un cop d'estat contra la república van ser els socialistes i demés forçes d'esquerres l'octubre de 1934, i, com va dir el republicà Madariaga, amb aquest cop d'estat l'esquerra va perdre tota legitimidad moral per comdemnar posteriors aixecaments com el que hi va haver després de l'assasinat del cap de l'oposició de dretes D. José Calvbo Soltelo.

Valoración:15menosmas

Que diferencia hay Sra. Servini ?
Hace más de 2 año

Podria citar judicialmente si es que estan con vida los responsables de las ejecuciones o los que las ordenaron en 1936?

Los que a sangre fria mataron y dejaron tirados en las cunetas menorquinas a gente por pensar de manera diferente,los citara o investigara por crimenes?

a mi tio-abuelo se salvo pero paso lo inhumano en el vapor carcel Atlante,estuvo preso 16 meses,NADIE absolutamnete Nadie le dio ninguna explicacion porque estuvo encerrado,su unico delito fue por ser catolico,quiere saber que les hacian en el cazo de la comida???

Si quiere venir a investigar a España,investigue,pero los dos Bandos,no solo uno como hace Ud a esto se le llama agravio comparativo y para esto mejor quedese en su pais que bastante tuvieron alli.

Espero que no me censuren,gracias Sr.Redactor.

Valoración:20menosmas

menorquín
Hace más de 2 año

Flaco favor a la democracia y a la historia hacen los que callan los innumerables excesos, asesinatos, torturas, represión, paseos y checas del frente popular y crimenes de estado como el asesinato del lider de la oposición de derechas Sr. Calvo Sotelo, o el golpe socialista contra la legalidad republicana en Asturias en 1934. ya está bien de contar una historia sesgada. La historia no puede ser parcial ni partidista, ni emplearse como arma política, ha de ser objetiva. La verdad es que el frente popular no tenía nada de democrático.

Valoración:24menosmas

bep
Hace más de 2 año

Per veure lo "demòcrates" que eren i són alguns fanàtics del Front Popular en hi ha prou en veure les descarada i vergonyosa apologia de tots els crims de les tiranies comunistes que fa Epe. I per cert que la fossa comuna més gran d'Espanya amb diferència i en la qual romanen més víctimes que no han pogut ser identificades està a Paracuellos del Jarama on van ser assassinades milers i milers de persones per les seves idees polítiques de dreta o centre o les seves creences religioses. Es veu que víctimes no marxistes represaliadas no compten ni existeixen per a alguns, però el poble és més savi del que es pensen, no té aquestes enormes llacunes i ho recordem TOT.

Valoración:25menosmas

Ciudadano Kanep
Hace más de 2 año

...y estos Fachas franquistas son los que piden democracia para Venezuela, !!! Patético!!!

Valoración:-21menosmas

josep
Hace más de 2 año

no emb d¨olvidar mai qui als que es val achecar contra un govern legal, van ser las forsas franquistas, i que ancara estem patin als seus efectas, tenim un pais desacrediat a europa i esfonsat economicamen, espanya te un deute de mes d´un billo d´euros, un deute impagable.

Valoración:-21menosmas

Manolo
Hace más de 2 año

Hay que ver como el que firma epe hace apología de todos los genocidios cometidos por el comunismo que, efectivamente han ocasionado más de cien millones de víctimas inocentes según el libro negro del comunismo escrito por varios catedráticos de universidades francesas de larga tradición democrática,incluso sostiene una especie de teoría negacionista intentando disculpar o negar realidades tan espantosas como los campos de concentración del universo carcelario del Gulag y todas las brutalidades, torturas e innumerables represiones cometidas en nombre del marxsismo por genocidas como Lenin, Stalin, Mao, Pol Pot... tergiversando la historia. De esa manera desacredita por completo lo que intenta defender con sus sinrazones.

Valoración:20menosmas

epe
Hace más de 2 año

si, el padre huguet este donde este, bien enterrado y mil veces nombrado como justificacion, pero eso, hace 80 años que descansa en paz en un sitio digno, pero los miles de ASESINADOS en su mayoria CIVILES HUYENDO POR CARRETERAS eran masacras y ahi siguen, despues de 80 años, muertos en nuestras cunetas, si eso lo veis logico teneis un problema

Valoración:-73menosmas

Bond
Hace más de 2 año

También habia5 asesinos en la lista.

Valoración:75menosmas

antialdaba
Hace más de 2 año

Y el sacerdote de 22 años de Ferreries, Padre Huguet, que murió de un disparo en la cabeza por no querer escupir a la cruz, lo veis correcto? y los que habrá que desconozco. Ya vale de darles vueltas a algo que pasó y pasó. Él seguro que desde donde esté perdono a sus asesinos.

Valoración:80menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 3