El ferreret, l’espècie perduda a Menorca

L’amfibi, habitant de l’Illa en la prehistòria, es regenera amb èxit a la serra de Mallorca

|

Valorar:
preload
PALMA. CIENCIA. Investigadores de la UIB han recuperado el trabajo sobre el terreno

El ferreret és una espècie que només habita a Mallorca, on el maig es van alliberar prop de 700 larves. És un amfibi de només quatre centímetres de llarg, de coloració variable, des de marró a verdós o ocre i taques irregulars fosques. El seu hàbitat són els gorgs o els aljubs.

R.U.

El ferreret (Alytes muletensis) és un amfibi que va tenir presència a Menorca, almenys, fins a la prehistòria. Actualment no hi ha constància que hi hagi exemplars d’aquesta espècie que era endèmica, aquí i a Mallorca. És a l’illa vesina on els successius plans de conservació estan sent força satisfactoris, des que el 1980 es trobaren exemplars vius a la Serra de Tramuntana.

El ferreret habità a Menorca en l’antiguitat. Així consta a «Evidències sobre la supervivència tardana i extinció d’amfibis endèmics i rèptils del poblat de l’edat de bronze i del ferro de Torralba d’en Salort (Alaior, Menorca)», un article publicat el 1984 per Josep Antoni Alcover i Helmut Hemmer, autor, aquest segon, del llibre «Història biològica del ferreret (Life history of the mallorcan midwife toad)» (Ed. Moll, 183). Al jaciment menorquí se’n localitzaren fòssils, igual com també al poblat de Cornia Nou, a Maó, on se’n documentaren entre els anys 2007 i 2008.

De la supervivència del ferreret a Menorca no se’n té cap constància en l’actualitat. Des del GOB, el biòleg Cristòfol Mascaró es refereix a les hipòtesis que hi ha en relació a la seva extinció, durant la prehistòria. «S’atribueix a la serp d’aigua», una espècie depredadora que va ser introduïda a l’Illa per l’home i que és considerada la «principal sospitosa» de la desaparició de l’amfibi.

Mallorca

Una situació diferent viu el ferreret a la major de les Balears. El 1977 es va documentar sobre restes fòssils i tres anys després es varen localitzar amb vida exemplars a la Serra de Tramuntana. Considerada una espècie en perill d’extinció, el 1985 s’engegaren mesures de conservació per al ferreret, com ara la cria en captivitat i alliberament posterior, la restauració d’hàbitats, la creació de noves poblacions i també la retirada de depredadors introduïts. Aquest és el cas, també, de la serp d’aigua (Natrix maura), de la qual se n’han retirat enguany dotze exemplars de dos torrents on hi ha poblacions. I és que aquesta és una serp que pot afectar molt les poblacions de ferreret, per la capacitat que té per eliminar les larves en un gorg en molt poc temps.

Al mateix temps, les darreres dècades s’ha treballat per incrementar les localitzacions on habiten els ferrerets. Si inicialment hi havia catorze poblacions naturals, actualment la xifra ha crescut fins a les trenta-quatre. Avui, el 24 per cent dels exemplars viu en noves poblacions, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient del Govern balear.

El 1991 s’inicià el recompte de larves de ferreret. El Servei de Protecció d’Espècies ha fet el seguiment, entre els mesos de juny i agost, amb recomptes en aljubs i gorgs. A principis dels anys noranta es registraren 13.914 larves, una xifra que s’ha duplicat al cap dels anys. El 2018 se’n comptaren 29.314; l’any passat, 29.672; i enguany, 30.787.

Reintroducció

El passat mes de maig, membres del Servei de Protecció d’Espècies i Agents de Medi _Ambient van reintroduir fins a 647 larves de ferreret al seu lloc d’origen, el Paratge Natural de la _Serra de Tramuntana. Uns exemplars que prèviament van ser tractats i desinfectats d’un fong, el Batrachochytrium dendrobatidis, un patogen perillós que afecta els amfibis, provocant quitridiomicosi. Les larves es van criar al _Centre de _Seguretat i _Cria, ubicada a la finca pública de Planícia, obert el 2013 i on s’hi han tractat, fins ara, 1.400 larves i 150 metamòrfics.

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Crític
Hace un mes

S'ha de ser mol agoserat (per dir-ho d'una manera extremadament cortès) per atrevir-se assegurar, només amb un record de fa més de 30anys i un dibuix, que una espècie extinta a Menorca, no ho està.

Tornaria citar el Bernard Russell, però qui el conegui ja sap a què em referesc. No estari malament llegir una guia d'amfibis de les illes abans d'arribar a conclusions absurdes. La major part de la gent no sap distingir una granota d'un calàpet i menys un adult d'un juvenil..... El que va dur el teu company eren exemplars juvenils de calàpet, n'estic segur. Però el que importa és que el ferreret és una espècie que a Menorca es va estingir, com tantes altres. Ara bé, no hi ha motiu perquè no es pugui intentar, si així es considera oportú, iniciar-ne la reproducció, tot i que això implicaria suprimir de l'hàbitat actuals les serps d'aigua i controlar altres amenaces que pugui tenir (pe, accés incontrolat de persones a les àrees de reproducció i hàbitats).

Valoración:2menosmas

Luichi
Hace un mes

En los años 80 en mi colegio de Ciutadella un compañero trajo una botella con decenas de ellos, eran ferreret seguro, muy pequeños igual que la Ilustración, sin ventosas, de 1 o dos centímetros. Los repartió entre algunos compañeros, yo me llevé algunos a mi casa. No entiendo cómo dicen que aquí en Menorca no hay desde la prehistoria

Valoración:9menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1