Els alumnes de 3er A, B i C d’ESO de l'IES Biel Martí de Ferreries van protagonitzar el Fòrum Menorca La Caixa d’Educació en la seva onzena edició | Gemma Andreu

TW
0

Les futures generacions de consumidors tenen molt clar que el progrés passa per un canvi d’hàbits on el comerç on-line es converteix en el protagonista de les seves transaccions però al mateix temps, no s’obliden que cal afavorir els productes i productors locals per tal de no perjudicar l’economia local. Aquesta és una de les principals conclusions a la que van arribar els alumnes de 3er A, B i C d’ESO de l'IES Biel Martí de Ferreries després de protagonitzar el Fòrum Menorca La Caixa d’Educació en la seva onzena edició. Un debat plantejat per poder sentir la veu dels més joves al voltant de les seves conductes de consum però també, per fer-los reflexionar sobre les conseqüències de les seves decisions de compra, de la influència que exerceixen les marques o dels efectes acceleradors de la covid-19, entre d’altres qüestions. L’edició d’enguany va fer-se per primera vegada en format virtual a causa de la pandèmia i va comptar amb la participació de Macià Coll, gerent de l’Associació Ciutadella Antiga, Pilar Pons, directora insular d’Economia del Consell Insular de Menorca, i Tòfol Mus, directiu de Caixabank.

Perfils

Els nou joves representants de l'IES Biel Martí que van respondre les preguntes que s’havien plantejat per poder donar forma al debat van començar fent un perfil propi com a consumidors. En aquest sentit, Jaume Morlà va explicar que es consideraven ells mateixos com a uns grans consumidors però al mateix temps tenien un tarannà inconformista, on no tot valia. Per la seva part, Olivier Canyissà reconeixia que preferien emprar el comerç on-line per molts factors com el preu, la comoditat o pel fet que s’asseguraven que trobarien allò que busquen. En aquest punt, el gerent de Ciutadella Antiga, Macià Coll posava de manifest que no era possible des del comerç local competir contra els grans operadors perquè no s’estava fent amb les mateixes regles de joc, ja que per exemple, la tributació dels uns i els altres era diferent. També recordava als assistents que un comerç petit no disposava de recursos humans suficients per atendre la càrrega d’una botiga on-line i una física. En aquesta mateixa línia, un altre alumne, Víctor Pons també advertia que el botiguer de barri no ho tenia gens fàcil per sobreviure perquè la comoditat de la compra per internet feia que fos més difícil competir, però curiosament, entre els mateixos companys de classe hi havia divisió d’opinions perquè consideraven que el comerç local tractava millor el producte i que en un territori petit com Menorca, hauria de ser més fàcil defensar-ho. Al mateix temps algunes intervencions com les de Clara Pons defensaven que el petit comerç local havia fet passes per vendre a través d’internet i així adaptar-se a les noves necessitats o que, per exemple, s’empraven xarxes socials com Whatsapp per atracar-se al client final. En aquest punt, Macià Coll va voler tornar a intervenir per esmentar que aquesta nova dinàmica comercial de vendre a través de Whatsapp era positiva però no podia corrompre les regles del joc de saltar-se els impostos perquè si no, ens estàvem fent mal entre tots.

L’altre tema que va debatre’s va ser la covid-19 i el comerç pel fet de poder comprar sense sortir de casa ja que s’havia convertit en una manera de defensar-se del contagi. Dit això, però, molts joves eren conscients que comprar des del mòbil o la tauleta tenia un cost mediambiental perquè augmentaven els gasos contaminants del transport que no ajudaven al futur del planeta. Per tant, molts d’ells arribaven a la conclusió que la mirada local era doblement beneficiosa per l’aplicació directa damunt l’economia local com a favor de l’entorn. Al seu torn, Tòfol Mus de Caixabank s’afegia a destacar que calia prendre consciència que aquesta acció de compra individual revertia directament en l’economia local i va aprofitar per posar en valor el model de proximitat i de responsabilitat social que tenia la seva entitat amb 15 oficines a tota Menorca. Els joves, en aquest sentit, afirmaven que estaven disposats a pagar més per un producte fet a Menorca perquè era de millor qualitat i a sobre, els doblers que es generaven aquí, es quedaven aquí. El podi dels productes més ben valorats eren sobretot els frescos com la mel, els ous, el formatge de Maó, els embotits o la fruita i la verdura. Destacaven especialment les síndries, els melons, els tomàtics i les patates perquè la seva producció es feia de forma natural i a més, la recol·lecció es feia quan tocava. Tota una declaració d’intencions que li servia a Pilar Pons, directora insular d’Economia, per destacar que amb la Campanya Bé de Menorca s’estava fent arribar a tota la població que el més important és promoure l’economia circular i afavorir els negocis locals.

Lea la noticia completa en la edición impresa del 19 de diciembre en Kiosko y Más