Toni Vidal rep la medalla d’or des Castell

El fotògraf és reconegut per l'Ajuntament per la seva trajectòria destacada

|

Valorar:
La batlessa, posant la medalla a Toni Vidal, un reconeixement que el poble des Castell tenia pendent. 

La batlessa, posant la medalla a Toni Vidal, un reconeixement que el poble des Castell tenia pendent. 

Gemma Andreu

El fotògraf Toni Vidal Miquel (Es Castell, 1934) va rebre ahir la Medalla d’Or de la Vila des Castell, la qual s’afegeix a altres distincions anteriors, com la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya el 2019 o la Taula d’Or Maria Lluïsa Serra atorgada pel Consell el 2008.

Allò de «ningú és profeta a la seva terra ha perdut vigència, encara que tard», deia Antoni Tudurí Miquel, cosí de l’homenatjat, durant l’acte que es va celebrar a l’Esplanada per la commemoració dels 250 anys de la fundació des Castell. Una efemèride que es va completar amb el lliurament de la medalla a Toni Vidal, un fotògraf que «ha enaltit el nom del poble» per allà on ha anat. Així ho apuntà la batlessa, Joana Escandell, quan relatà l’extens currículum d’aquest aprenent de rellotger que finalment va trobar en la fotografia la seva autèntica passió, i que amb els anys s’ha convertit en «tota una institució» al poble.

La concessió de la Medalla d’Or de la Vila des Castell ha rebut les adhesions del Consell i dels ajuntaments de Ciutadella, Maó, Alaior, Ferreries, Sant Lluís o Barcelona, així com d’entitats com l’Associació de Vesins des Castell. Adhesions que corroboren l’enorme respecte i admiració que desperta la figura de Toni Vidal, tant a Menorca com també a Barcelona, on va residir des de 1968 i on va entrar a l’elit del món de la fotografia i l’art, retratant personatges il·lustres com Joan Miró, Salvador Dalí o Salvador Espriu o Gabriel García Márquez, entre molts altres. Però també «m’omple de satisfacció que hagi retratat tants paisatges de la nostra terra», afegí Escandell. «Ha deixat per l’eternitat paisatges que no tornaran», i que van inspirar un altre il·lustre Miquel Martí i Pol, qui dedicà, ja fa anys, un poema a Toni Vidal.

El vicepresident del Consell i conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria va destacar del distingit «la seva grandesa» i la seva «loquacitat», així com la «mirada aguda i penetrant» i la «ment inquieta i inconformista». Una manera de ser que ha traslladat a la seva obra, que desborda una «vocació poètica» constant en la seva trajectòria. «Imatges que diuen molt més del que els altres podem veure amb els ulls», completà dient el conseller.

Antoni Tudurí va ser l’encarregat de fer una semblança del retratista, a qui definí com un «panteista convençut i practicant», un autèntic «artesà» i «artista» de l’art fotogràfic, amb un gust exquisit per «maridar imatges amb poesia».

El regidor Joan Antoni Serra, per la seva part, traslladà a l’auditori unes paraules escrites per qui fou el primer batle democràtic des Castell, Josep Tadeo, qui destacà igualment la figura de Toni Vidal.

Agraïment

L’homenatjat, per la seva part, amb la modèstia que el caracteritza, es limità a agrair el reconeixement. «Com que tenc una mica de sentit comú, després del que han dit de jo, el més prudent per no fer el ridícul, el millor és que calli i ho accepti». Perquè no fos que amb tants elogis «em torni un cregut insuportable», digué, fent somriure i arrancant els aplaudiments del públic. I és que com reconeixia Toni Vidal moments abans de començar l’acte, es sentia «aclaparat» per tantes felicitacions. «M’agradaria tenir un doble, som empegueïdor» i «no m’agraden gaire aquests actes». Perquè «una cosa és presentar una exposició, on les protagonistes són les fotos, i una altra és que m’ho facin a jo».

Sobre la seva carrera com a fotògraf, explicà que «va començar quan va acabar la futbolística», per una lesió, «als nou o deu anys». I uns anys més tard, ja com aprenent de fotògraf, «em vaig adonar que la fotografia era un idioma», i «s’ha d’emprar, no és una cosa rígida ni estàtica, es poden dir bestieses i coses sublims». I va admetre que «depenent del moment» va gaudir amb diferents temàtiques. «Quan estava enfadat amb els que es diuen artistes i que posen modes i enreden a la gent, jo vaig cercar el més pobre que podia trobar, les pedres, les roques, i es va convertir en una alegria perquè vaig veure que eren escultures» que «rallen, si un té ulls i orelles». Perquè «totes les coses tenen vida».

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Manuel
Hace 13 días

Si bé s'ull mai es veu a sí mateix mestots reflexa tot quant es vist com univers que és. Educar i treballar s'ull és quant importa i En Toni sap molt d'açò. En hora teva!

Valoración:7menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1