Els resultats de l’enquesta es van presentar ahir, al Centre Sociocultural de Ferreries.

Els resultats de l’enquesta es van presentar ahir, al Centre Sociocultural de Ferreries. | Josep Bagur Gomila

Isaac Pons de Rosa08/10/22 3:59
TW
44

A l’hora d’adreçar-se a persones desconegudes, un 43,7 per cent dels habitants de Menorca empra el castellà i un 41 per cent ho fa en català. Un percentatge que canvia substancialment quan saben que l’interlocutor xerra espanyol: per raons d’educació i de respecte, el 91,3 per cent continua la conversa en castellà, mentre que un 8 per cent es manté en català.

Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’enquesta «La llengua a Menorca: usos i actituds», que el sociolingüista i delegat de la Plataforma per la Llengua a Balears, Ivan Solivellas, va presentar anit al Centre Sociocultural de Ferreries.

L’estudi parteix d’una anàlisi de les dades demogràfiques de l’Illa, i s’endinsa en qüestions de coneixements de l’idioma i de la percepció de la importància que els parlants atribueixen a la llengua. Els comportaments sociolingüístics mereixen un altre apartat, igual com la seva utilitat.

Com s’utilitza la llengua?

A partir d’una mostra de 300 enquestats, sobre el coneixement de la llengua catalana, el 62,8 per cent dels menorquins afirma saber parlar, escriure i llegir; el 18,5 per cent el parla i el llegeix, però no el sap escriure; un 11 per cent l’entén però no el xerra; un 5,7 per cent l’entén i el parla, però ni llegeix ni escriu català; i un 0,8 per cent, ni el parla ni l’entén.

El català és llengua inicial per a un 61,6 per cent dels menorquins, i el castellà ho és per al 28,6 per cent. I com a llengua habitual, el català ho és per al 64,2 per cent dels illencs, i el castellà, per a un 31,4 per cent.

Sobre la utilitat que li confereixen al català, el 83,3 per cent creu que conèixer-la és útil en general; un 70,2 per cent, que és necessari per a sentir-se part de la societat menorquina; i un 58,1 per cent pensa que és important per a tenir més oportunitats en les relacions socials. Per contra, només el 44,4 per cent creu que és útil per a tenir una carrera professional d’èxit.

Un altre capítol de l’estudi es refereix al consum de llibres o esdeveniments culturals. Així, el darrer llibre del 58,4 per cent dels enquestats era en castellà, enfront un 20,4 per cent que era en català. L’estudi també posa de manifest que fins a un 16,4 per cent no ha llegit cap llibre durant 2021.

Referit al teatre, la darrera obra que va veure el 25,2 per cent dels menorquins va ser en català i el 15,4 per cent, en castellà, mentre que un 58 per cent no va anar el teatre l’any passat. I sobre el consum a plataformes digitals o en cinemes, el castellà s’imposa de forma aclaparadora: el 69,7 per cent es consumeix en castellà i només el 3,8 per cent en català. I fins a un 19,4 per cent deien no haver vist cap sèrie o pel·lícula.

Dades com aquestes serveixen, segons Ivan Solivellas, per demostrar que «el català és una llengua minoritzada», per culpa d’un estat que no cuida per igual totes les llengües espanyoles. «A Madrid, el castellà no funciona igual que aquí el català, allà no passa que vagis a una benzinera, al jutjat o al metge, i que no t’entenguin». Per açò, en aquest sistema de «bilingüisme asimètric», són «molt importants les polítiques lingüístiques». Només així es podrà resoldre la situació «greu» en què es troba el català, que «no està per desaparèixer».