Durant les etapes preparatòries al Sínode dels Bisbes que començarà el mes d’octubre, s’ha parlat molt de la presa de decisions com a resultat final de processos de discerniment comunitari. En aquesta línia vull agrair al Papa Francesc la confiança dipositada en la meva persona en nomenar-me Bisbe de Menorca. Però alhora també vull donar les gràcies a les persones que hagin pogut ser consultades i que han contribuït amb els diferents punts de vista a la formació de la decisió final del Papa que avui es publica.
I com que esteim parlant com a creients, l’agraïment ha de ser referit al Déu U i Tri, en primer lloc. Després a la Santíssima Verge Maria, a la qual avui invoc com a Mare de Déu del Toro, Patrona de Menorca. També a Santa Caterina de Siena, a Sant Francesc d’Assís, a Sant Josep Maria Escrivà i al nostre Beat Màrtir Joan Huguet, sants de la meva devoció particular. I a totes les persones: familiars, mestres, bisbes, sacerdots, diaques, religiosos, catequistes, amics, alumnes, col·laboradors, etc. que han intervingut en la meva formació al llarg de la meva vida. Sense la seva ajuda, la meva vida hauria estat molt diferent. Tots ells, des del Cel o des de la terra, m’han ajudat a escollir-ne la millor part (cf Lc 10,42).
Abans d’ordenar-me sacerdot vaig fixar-me en una frase paulina que es podria considerar programàtica del meu servei pastoral i que ara subscric de nou per al ministeri episcopal: «Veritatem facientes in caritate» (Ef 4, 15). En aquest sentit he vist providencial el missatge del Papa Francesc per a la propera Jornada Mundial de Comunicacions, on se’ns diu el següent: «una vegada haguem escoltat l’altre amb cor pur, aconseguirem parlar en la veritat i l’amor. No hem de tenir por de proclamar la veritat, encara que de vegades sigui incòmoda, sinó de fer-ho sense caritat, sense cor».
Amb motiu del CD aniversari de la mort de Sant Francesc de Sales, el Papa ha escrit la carta apostòlica Totum Amoris Est, en què fa un paral·lelisme entre la seva època i la nostra, elogiant «la seva flexibilitat i la seva capacitat de visió» per a «viure el canvi d’època amb saviesa evangèlica». El Papa ens recorda la nostra «missió essencial»: «Una Església no autoreferencial, lliure de tota mundanitat, però capaç d’habitar el món, de compartir la vida de la gent, de caminar junts, d’escoltar i d’acollir». L’exemple d’aquest sant ens ajuda avui «a sortir de la preocupació excessiva per nosaltres mateixos, per les estructures, per la imatge social, i a preguntar-nos més bé quines són les necessitats concretes i les esperances espirituals del nostre poble».
En aquest cas particular el meu nomenament com a bisbe de Menorca té una peculiaritat respecte als meus predecessors, dels quals em considero admirador i deutor. Especialment unit als darrers, dels quals he estat estret col·laborador, queda assegurada així la continuïtat i l’estabilitat a la vida de l’Església diocesana. El Papa Benet, de feliç memòria, parlava de la «hermenèutica de la continuïtat», referida al Concili Vaticà II, que és el gran punt de referència a la vida de l’Església del nostre temps.
Aquesta novetat que un sacerdot menorquí hagi estat elegit Bisbe de la nostra Diòcesi certament que té una particularitat: no ens aturem! Si ja com a Administrador diocesà, assistit pel Col·legi de Consultors, hem portat a terme una interpretació dinàmica del principi «Seu vacant, nihil innovetur» («mentre la seu és vacant, res no s’ha d’innovar») (cf. CIC, c 428), ara és el temps d’omplir els pulmons d’aire i seguir avançant amb empenta i sense por pels camins que ens marca l’Esperit Sant a l’Església del nostre temps. Tenim clara la nostra identitat i la nostra missió: som deixebles missioners! Caminem junts com a veritables germans que s’estimen, reforcem els vincles de comunió, remem tots junts en la mateixa direcció, donem testimoni i feim així creïble i atraient la nostra fe per continuar sent «sal de la terra» i «llum del món». Vull Comptar amb tots, sense excloure ningú.
Vull saludar també fraternalment als cristians d’altres Esglésies i confessions presents a Menorca, així com als creients d’altres religions. L’ecumenisme i el diàleg interreligiós formen part de la nostra missió.
Vull també dirigir unes paraules a la societat civil, a les autoritats, a les institucions i associacions. A tots els vull expressar-los el meu respecte i els vull garantir la col·laboració lleial de l’Església que pelegrina a Menorca en totes aquelles realitats que afectin el bé comú.
Parafrasejant el Papa Francesc acabaré aquesta salutació amb paraules semblants amb què ell acaba la Carta a què he fet referència: Que el Senyor Jesús, Paraula de Veritat i d’amor, i la seva Santíssima Mare la Verge Maria, ens ajudin a proclamar la veritat en la caritat, per sentir-nos custodis els uns dels altres. Teniu-me present a les vostres pregàries; és la meva súplica.
